DES DE LA CÀMERA DEL PLE

La sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament del mes d'agost marca encara que no es vulgui el final de curs polític, i aquest final de curs ha vingut marcat, sobretot, per l'intent de convertir el ple en una bassa d'oli amb la vareta màgica del reglament que algú s'ha tret de la xistera municipal. Dues sessions han estat suficients per constatar el que tothom sabía des del primer dia, és a dir, que l'objectiu real del reglament és fer un ple a la mida d'alguns i capgirar les coses. Suposo que per això el darrer ple ens va obsequiar amb la surrealista imatge d'un govern fent d'oposició a l'apartat de precs i preguntes. Però anem a pams.

El 1er punt era l'aprovació de l'acta de la sessió anterior. A continuació, la modificació del pressupost mitjançant concessió de suplement de crédit que va generar un debat potser excessiu si tenim en compte que hi ha raonaments que ofereixen diferents lectures. Ja sabem com es gestiona la cultura local actualment i la facilitat amb que fan servir les tissores. No cal, a sobre, donar més arguments. El regidor d'hisenda ho va presentar amb la seva retòrica habitual i cadascú va dir la seva. Us estalvio la réplica dels regidors de cultura i joventut, perquè no tenen la virtut de fer-se entendre.    

Al punt 3er i 4rt es va aprovar la rectificació  de l'Inventari de Béns i Drets, i el Reglament de Serveis Socials que la Sra. Raja va exposar en forma d'epístola que algú li havia escrit. Francament, es tracta d'un reglament que ens han anunciat moltes vegades i que, finalment, es porta al ple sense dir res. Certament, és complert i detallat pel que fa a prestacions econòmiques, ajuts materials i servei de SAD, però alguns aspectes s'han deixat de banda i és una llàstima. Ho vam dir en el seu dia amb la millor de les intencions, però no hem obtingut resposta als nostres suggeriments. Tot un detall que pots anotar, però que no t'has de prendre malament. És el que hi ha i punt.

Al punt 5è i 6è es va aprovar la determinació de les festes locals, i el Pla d'Actuacions en el Passeig Marítim, Avda Bon Pastor i Avda. Països Catalans. Ens aturem un moment, perquè la Sra. Mérida va situar intencionadament el desencadenant en la demanda de millores per part del sector, quan en realitat el Pla per sí mateix no aporta cap millora i ho deixa tot a futurs instruments que ja veurem qui desenvolupa. La veritat és que el Pla d'Actuacions al Passeig Marítim arrenca directament de l'acció d'oposició del G.M. de CIU. No ens enganyem. Cal recordar que al maig del 2008 vam presentar al·legacions contra l'Acord de Junta de Govern de 17 d'abril de 2008 que aprovava la suspensió de l'execució de la restauració de la legalitat urbanística en relació a unes obres no legalitzables. Aleshores vam mostrar desacord amb l'utilització com argument per motivar la suspensió "d'un possible estudi de la normativa urbanística aplicable als locals comercials del Passeig Marítim", perquè l'estudi no s'havia ni encarregat i les normes no s'han de fer a la mida de ningú en concret. De fet, la licitació es va fer el mes de juny d'aquell mateix any a correcuita. Ara el Pla d'Actuacions que el govern no va tenir més remei que encarregar fa un llistat de les millores que cal fer al Passeig, però moltes de les problemàtiques  que apunta precisament ja figuren al POEC i en altres documents. Tenir bona sintonia -com afirma la regidora Mérida- no és suficient per posar fil a l'agulla. Caldrà una veritable voluntat d'engegar els treballs necessaris i no s'hi val a posar més excuses. Fa uns dies ja comentava una notícia de El Punt en aquest sentit. Si tot es redueix a ajornar qualsevol millora a l'espera de resoldre les famoses canonades i el tram final de la riera anem arreglats. Ara sembla que enfilen l'obertura de l'Avinguda Barcelona, però diguin el que diguin ho fan a remolc de l'oposició que ens vam posar d'acord per presentar una moció en aquest sentit. Ara ho fan per no quedar en evidència davant el sector turístic, perquè aquesta és una veritable demanda i una necessitat urgent per encarar qualsevol millora.

El punt 7è, era la Moció d'ERC per fer una fira d'entitats que va ser aprovada per unanimitat tot i que la regidora Aubanell no va poder evitar mostrar-se molesta.

El punt 8è una altra moció d'ERC per fer un reglament regulador dels mitjans de comunicació. Bé, nosaltres hi vam donar suport, però tinc el presentiment que el reglament serà a la mida de qui té la majoria i no arreglarà res. El debat que es va generar va servir per posar de relleu les mentides i incoherències de qui ens governa. D'una banda, afirmen no incidir en els mitjans locals. Sembla que hi ha una llibertat absoluta. D'altra banda, l'experiència recent de les consultes populars per la independència ens diu tot el contrari. En fi, ja veurem en que acaba tot plegat.  

La darrera part va ser d'autèntica exhibició torera de la Sra. Alcaldessa que va assistir al ple carregada de papers per llegir. Sentències, autos, registres d'entrada. Llàstima que no vagi assistir acompanyada també dels estudis que es va comprometre a donar-nos moltb abans del ple de juliol. Per exemple, l'estudi del bus alternatiu al transport escolar al CEIP Marià Cubí. Diu que l'empresa no l'ha fet arribar, i això ho diu tot sobre l'acurada valoració i l'estudi previ que s'ha fet a nivell municipal de l'invent. Mare de Déu!. Falta res per començar el curs escolar i el més calent a l'aigüera.  

TORNA LA FESTA MAJOR, PERÒ DIFERENT CADA ANY

Ara fa un any vaig escriure precisament sobre la Festa Major i el pregó com anunci de la festa. Avui parlem de nou d'una Festa Major que arriba, com sempre, però diferent. La nota singular d'enguany és la retallada d'actes justificada per motius d'austeritat i contenció de la despesa. Però hi ha retallades que no tenen excusa. Un exemple el tenim en el pregó. Cap crisi justifica deixar la festa sense l'acte d'obertura. Francament, no cal disposar d'un gran pressupost per fer un pregó. Només cal una persona amb voluntat per anunciar la festa amb la seva particular manera d'explicar-ho, amb un embolcall de vivències personals i sentiments que, per un instant, ens faci  enllaçar el passat, present i futur del nostre poble. Memòria i personalitat. No cal gaire cosa més, i no puc creure que entre tots no podem trobar un malgratenc o malgratenca amb ganes de fer de pregoner/a.

Així, doncs, la festa d'aquest any s'ha obert amb el ja tradicional sopar popular de l'Associació de Dones que va aplegar molta gent amb ganes de passar-ho bé a Can Campassol. Amb força també s'ha celebrat la trobada de gegants i la nit de la sardana que organitza l'Agrupació Sardanista i que també va obtenir una molt bona resposta de públic. Tot al parc de Can Campassol, escenari que no deixa de consolidar-se com a nervi central de la vida col·lectiva i associativa de Malgrat.  Hem viscut una primera part de la festa que va finalitzar diumenge amb la cantada d'havaneres a la platja i ara caldrà practicament esperar al proper cap de setmana per sentir de nou l'esclat de ritme frenètic d'una Festa Major que ja està en marxa i s'accelera.

Penso que l'esquelet central dels actes d'una Festa Major són aquells que obeeixen a la referència col·lectiva i que li donen encara avui sentit. La festa d'un poble porta soroll de gralla, ritme de ball, notes de sardanes i esclat de coets. Estem de festa. En realitat ho estem, perquè la festa és barreja intergeneracional, arrels i civisme. És passat, present i futur. És riquesa col·lectiva. Per això, mentre uns pobles justifiquen les retallades d'actes per la crisi, altres han optat per apostar fort per la seva Festa Major com a referent col·lectiu. Jo sóc partidaria d'aquesta darrera opció.  

COM MÉS SEREM MÉS RIUREM

Potser perquè fa un parell de dies que no apareix cap nou partit independentista és el moment de fer algunes reflexions al voltant del desconcert que genera aquesta continuada entrada d'actors a l'escenari. Perquè desconcert és el que acabo sentint cada vegada que rebo un mail demanant que em sumi a un nou projecte que té per objectiu la independència radical del meu país. Un projecte de baix a dalt, m’asseguren. Però quan una fa temps que ha après a llegir s’adona que a baix sempre hi ha els mateixos i a dalt també. Els de dalt són sempre gent prou coneguda que fa temps que van pel món fent de polítics. Cada mail que rebo és un cop de realitat i em causa més desil•lusió que altra cosa. Primer Reagrupament, que podia tenir cert sentit. Com a mínim és un projecte que s’ha treballat més temps tot i que han confiat massa la seva sort a Laporta. Però, qui pot confiar en un projecte treballat en quatre dies com aquest de Solidaritat?. No sé si amb improvisacions anirem a cap horitzó i, en tot cas, si això forma part de l’estratègia de les consultes el procés no ha estat massa transparent. Alguns en diuen coherència i compromís. Altres oportunisme i personalisme. Bé. Cadascú hi posi el nom que vulgui.  Fer una crida unitària és molt lloable, però potser van tard. Sembla més un preparar-se l’escenari per fer el salt que cap altra cosa seriosa. La fragmentació tampoc portarà res positiu. Ara tot són reunions i reunionetes per veure qui suma a qui. Quin país!.

PLANTADA D'ARBRES A CAN FELICIANO

La notícia em desvetlla del letarg estiuenc. Planten arbres a Can Feliciano. Bé,  fa dies que ho veig des de la finestra. Després de la desfeta toca tapar l'expedient, però m'ha fet gràcia que això sigui notícia. Resulta que segons la font ben informada planten 4 ginkgo bilobas, lledoners i acàcies. Com que els malgratencs vam haver de fer un doctorat en arbres durant la polèmica de Can Feliciano repasso les notes dels experts botànics que ens van venir a il·lustrar previ pagament dels seus honoraris i trobo el primer dubte. Són autòctons aquests arbres?. De fet, una de les raons de menystenir les acàcies de tres punxes va ser que no eren espècies autòctones. I el gimkgo biloba és autòcton.? No ho sé. Confessó que els meus coneixements de la matèria són limitats. La Wikipedia diu que és de la Xina. L'avantatge és que l'arbre pot viure molts anys -sempre que no el tallin, és clar-, fins i tot, diuen que després de la bomba atòmica d'Hiroshima va ser dels pocs arbres que va quedar en peu, per això es coneix com arbre de l'esperança. Interessant.