Dos anys no són res i són molt. Segons com ho miris, oi?. Són experiència, vivència, valor, il·lusió, desengany, obstinació, tossuderia si vols, però són un grapat de coses compartides, Ahir era l'hora del ritual. L'hora d'escenificar tot això que us explico. Els aniversaris s'utilitzen per commemorar fets o esdeveniments importants i dignes de record. Cadascú de nosaltres té un aniversari i el celebra a la seva manera i segons la seva particular forma d'entendre un aniversari. El conflicte de l'arbreda també té el seu aniversari i cal celebrar-ho per recordar que el conflicte és viu i que l'arbreda encara és viva. Un tópic o costum dels aniversaris és que els amics et venen a veure i et feliciten. Així, doncs, el sopar va portar gent, i aquesta gent va deixar un missatge clar: "encara hi som". Més de 200 persones. Poques? Moltes?. Bé, segons ho miris. Si ho comparem amb alguns actes convocats pel propi Ajuntaments i amb l'ajut de tots els mitjans dels que disposa penso que l'éxit és absolut. No és gens fàcil mantenir el caliu del primer dia. La celebració potser va ser fins i tot més entranyable que l'any passat. Un sopar de germanor a la fresca que tenia un sentit molt especial, sobretot pel lloc on se celebra: "les peixateries velles". Ja posats, vaig trobar a faltar una referència a un espai emblemàtic que si ningú hi posa remei pot desaparèixer com espai de trobada. I com tots els aniversaris, un altre tópic, la cançó. N'hi ha moltes de cançons per felicitar un aniversari, des del "Birthay" dels The Beatles al típic "aniversari feliç" d'estar per casa. Doncs també va haver-hi cançó, però en aquest cas amb un regust reivindicatiu. En resum, un gran sopar amb la familia de l'arbreda al complert. L'any vinent toca posar-hi espelmes i bufar tots junts demanant un desig. Felicitats.
