Personalment, la campanya del #novullpagar em recorda la del burro català convertit en símbol de la catalanitat. Sorollosa i desenfocada. Una campanya que al govern de Madrid ni l’inquieta ni el preocupa, perquè resulta que mentre estem distrets en aquestes coses ells van fent.
Certament, Catalunya pateix una situació greu de discriminació respecte de la resta de l’Estat amb el tema dels peatges, sobretot si tenim en compte que amb 632 km Catalunya és el territori de l’Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l’Estat són de pagament. És lògic, doncs, que els ciutadans d'aquest país acabem indignats. Recordo la meva emprenyada de no fa gaire temps, quan per motius professionals vaig haver de recórrer en cotxe el trajecte Mérida-Madrid, un bon grapat de quilòmetres de via ràpida en perfecte estat i sense ni un peatge. I sí, la recentment anunciada intenció del Ministeri de Foment del Govern Espanyol de rescatar les autopistes radials de Madrid allargant la concessió de les vies de pagament de Catalunya i el País Valencià m'ha posat els pèls de punta, perquè és injust i una autèntica burla.
Per tant, puc entendre que la gent estigui farta i molt emprenyada, i que focalitzi el seu malestar amb el #novullpagar, però no comparteixo ni el fons ni la forma d’una protesta que es materialitza en el lloc equivocat i contra les persones equivocades. No pagar els peatges pot ser una reacció lógica, fins i tot un revulsiu per conscienciar a la gent, però no crec que una campanya com aquesta tingui massa recorregut. La solució no és deixar de pagar un peatge, sinó tenir una hisenda pròpia i controlar l'economia catalana des d'aquest país.
Certament, Catalunya pateix una situació greu de discriminació respecte de la resta de l’Estat amb el tema dels peatges, sobretot si tenim en compte que amb 632 km Catalunya és el territori de l’Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l’Estat són de pagament. És lògic, doncs, que els ciutadans d'aquest país acabem indignats. Recordo la meva emprenyada de no fa gaire temps, quan per motius professionals vaig haver de recórrer en cotxe el trajecte Mérida-Madrid, un bon grapat de quilòmetres de via ràpida en perfecte estat i sense ni un peatge. I sí, la recentment anunciada intenció del Ministeri de Foment del Govern Espanyol de rescatar les autopistes radials de Madrid allargant la concessió de les vies de pagament de Catalunya i el País Valencià m'ha posat els pèls de punta, perquè és injust i una autèntica burla.
Per tant, puc entendre que la gent estigui farta i molt emprenyada, i que focalitzi el seu malestar amb el #novullpagar, però no comparteixo ni el fons ni la forma d’una protesta que es materialitza en el lloc equivocat i contra les persones equivocades. No pagar els peatges pot ser una reacció lógica, fins i tot un revulsiu per conscienciar a la gent, però no crec que una campanya com aquesta tingui massa recorregut. La solució no és deixar de pagar un peatge, sinó tenir una hisenda pròpia i controlar l'economia catalana des d'aquest país.
D’altra banda, el que em sembla realment insòlit és que alguns polítics còmodament instal•lats al Parlament –i que han governat aquest país durant més de 7 anys –ERC i ICV, sense anar més lluny- encoratgin la protesta i es barallin per sortir al Telenotícies. S'ha de tenir el rostre de ciment o memòria de peix per no recordar qui ha estat governant aquest país durant l’etapa dels “tripartits” i fer un repàs a la política de peatges que han dut a terme. Quants peatges s’han suprimit? Quants han augmentat el seu preu?. La veritat és que aquells que ara impulsen la campanya, en el seu moment des del Govern van passar de la “Catalunya lliure de peatges” als “Peatges més cars de la història de Catalunya”, i que l’únic peatge eliminat físicament a Catalunya va ser el de la B-30 a Sant Cugat, amb un Govern de CiU a la Generalitat.
I les coses com són. La veritat és també que moltes de les concessions són de la mateixa Generalitat, perquè en un determinat moment l’alternativa a una nova autopista amb peatge era, simplement, no tenir autopista. Així que les barreres de Tabasa, Cadí, Terrassa-Manresa, Túnels del Garraf, Maresme i Mollet són concessions de la Generalitat i, per tant, protestar a aquestes barreres és anar contra la capacitat financera del mateix Govern de Catalunya i llençar-nos pedres al propi teulat. A Madrid tant els fa.
Sí, estem farts de pagar. Estic farta de pagar, però també començo a estar farta de que els catalans ens engresquem i ens apuntem a qualsevol moguda que algú penja per la xarxa per comptes de concentrar els esforços en aconseguir allò que realment és urgent. Aquestes mogudes només distreuen dels autèntics objectius d'un país que han de ser molt més ambiciosos i no es poden resumir en un peatge.
Sí, estem farts de pagar. Estic farta de pagar, però també començo a estar farta de que els catalans ens engresquem i ens apuntem a qualsevol moguda que algú penja per la xarxa per comptes de concentrar els esforços en aconseguir allò que realment és urgent. Aquestes mogudes només distreuen dels autèntics objectius d'un país que han de ser molt més ambiciosos i no es poden resumir en un peatge.
Jo vull un país que administri els seus propis recursos i que no pateixi un espoli constant que l’empobreix dia a dia, però també vull un país amb seguretat jurídica, on no es fomenti que els ciutadans es prenguin la justícia pel seu compte. Vull un país normal, on no faci falta ser un caradura per viure. No pagar el peatge potser és un acte de justícia divina, però em sembla un missatge equívocat i confús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada