INAUGURACIONS DE CAMPANYA ELECTORAL

Si un marcià hagués aterrat ahir al migdia a Malgrat davant la Torre de Can Serra hagués tingut la impressió que Malgrat és un poble pintoresc i xiroi que ho celebra tot amb gresca, que té al capdavant una alcaldessa amant i defensora de la cultura local, i que aquesta dona va lluitar contra les adversitats tota sola per guanyar un edifici singular pels malgratencs. Però els presents ahir a la inauguració de la Torre de Can Serra o la Vídua Sala no érem precisament marcians, fa massa temps que vivim a Malgrat com per deixar-nos impressionar per quatre coets i una mica de confeti . Així que tots teníem ben clar que la cosa anava d’inauguració i que s’acosta una campanya electoral, perquè el govern fa setmanes que preparar les tisores de les grans ocasions per tallar cintes d’obres sense acabar.

Dit això, penso que és una bona notícia que Malgrat disposi des d’ahir un nou conjunt d’equipaments. I cap sorpresa en aquest sentit. El poble es va bolcar ahir al migdia en la inauguració del nou arxiu municipal i la Torre de la Vídua Sala. De fet, tot feia preveure que seria una jornada emotiva, perquè després d’anys de veure un espai degradat fins a límits increïbles Malgrat recupera un edifici que simbolitza millor que res el fet que un mai s'ha de resignar i ha de procurar veure més enllà del seu nas. També s'ha convertit en el símbol més evident de que la nostra magnífica alcaldessa no sempre l’encerta. Sí, amics, perquè cal dir que durant molt temps ens va voler fer creure que no era possible recuperar aquest edifici, i va defensar tot el contrari en públic i en privat. 

Ahir un gran nombre de veïns vam celebrar que la màxima autoritat hagi errat un cop més,  que el poble recuperi un equipament modern, funcional i carregat de sentiments. Però el comentari de molts dels assistents era el de recordar les opinions de la nostra alcaldessa abocades a tots els mitjans en els moments més importants del procés que finalment ha retornat la Torre i l’espai de l’antic Bombai al poble. I és que el poble té memòria. 

Per això qualsevol discurs era inútil i, de fet, ens el van estalviar. Això sí, va ser un matí de lloances, però sense cap mala intenció. La Sra. Alcaldessa es va fer acompanyar per dos amics molt entranyables, l’alcalde de  Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez del PSC  -que porta –segons va dir- 28 anys al càrrec, i el Sr. Joan Rangel, que abans de ser delegat del govern va estar un grapat d’anys d’alcalde a Caldes. El missatge subliminal era molt clar. Alcalde "forever". L’esforç titànic que van fer tots dos personatges per lloar la nostra màxima autoritat i fer creure als assistents que és extraordinària va quedar deslluït més tard per la seva afirmació de que “el nou arxiu municipal permetrà replantejar l’ampliació de l’ajuntament”. Ja hi tornem!. Ara sí, ara no. Ui!. Estranya declaració per part de qui es presenta com a gran gestora municipal i va canviant de criteri segons el vent que bufa. No vam quedar que el “NOU AJUNTAMENT” era el projecte estrella del PSC?. En què quedem?. 

Però deixem-ho aquí. Estem de festa. Amb la inauguració d’ahir es culmina la transformació d’un espai d’una manera espectacular i d’això ens hem de felicitar tots els malgratencs i malgratenques.

PETITS DETALLS

Diuen que per arribar a fer grans coses, cal estimar els petits detalls, i en el context actual aquesta frase pren una nova dimensió. L’administració pública ha posat el fre de mà a moltes de les iniciatives, projectes i serveis que fins ara, enlluernats per una falsa riquesa, es podien dur a terme o comprometre sense haver de pensar en el seu finançament. Avui, ens cal una revisió profunda de les prioritats, dels mètodes, de les iniciatives i de les formes de governar per tal de poder ajustar l’administració a les noves realitats. En el cas de Malgrat, tardarem molt temps a dotar de la capacitat necessària l’Ajuntament, després d’una etapa on semblava que els diners sobraven a cabassos i que era possible fer tota mena de projectes i infraestructures, sense aturar-se a pensar quantes generacions hauran de passar per a fer front a la despesa actual. I això no vol dir renunciar a grans projectes de futur. Vol dir repensar aquests projectes

Sempre he pensat que, malgrat aquesta situació, que ens obligarà a tots a buscar un equilibri econòmic, la gestió municipal pot ser tant o més efectiva si som capaços de consensuar les veritables prioritats i de trencar una dinàmica on semblava que sense ciment ni formigó no es podia governar el poble. Els nous temps requereixen una nova mirada, valorar i tenir cura d’allò que ja tenim, mantenir el que està fet per no haver-lo de substituir cada quatre anys, però també, requereixen estar amatents a les petites necessitats, als petits detalls, cuidar la neteja, cuidar el manteniment, apostar per un poble net,...Són coses que es poden fer sense haver de recórrer a les grans inversions. Només cal que tothom hi posi una mica de la seva part: l’Ajuntament, vetllant per aquestes petites realitats, i els ciutadans i ciutadanes, mantenint una actitud cívica i participativa davant allò que és del domini públic.

Estic convençuda, que els propers anys seran els dels petits detalls, d’aquelles petites actuacions que sovint necessiten més dedicació que inversió, més imaginació que grans projectes. Per això, cal veure aquesta etapa des d’una vesant positiva i no des de la imatge de la retallada, i cal afrontar aquest nou repte com una gran oportunitat per endreçar el poble, per millorar-lo des de la perspectiva del dia a dia. I d’això, jo en dic un canvi positiu, perquè ens ajudarà a valorar molt més allò que ja hem aconseguit.

Des de Convergència i Unió tenim molt clar que aquest procés s’ha de fer amb la participació de tothom, tenint en compte totes les opinions, la de les entitats i la dels veïns, i creant els mecanismes perquè aquesta participació, alhora d’establir conjuntament prioritats, sigui veritablement efectiva, eficient, real. Haurem de promoure canvis d’actituds i canvis culturals en allò que suposa la gestió local i per aquesta raó, portem ja molts mesos trobant-nos amb veïns i representants dels diferents sectors de Malgrat, per parlar dels petits detalls, de les petites coses que durant massa anys han passat desapercebudes per un govern socialista que ha preferit continuar amb la política de la inauguració i les grans despeses, abans d’aturar-se i valorar realment allò que ja hi havia.

Sabem que no serà fàcil, que trobarem una economia malmesa, que no disposarem dels mateixos recursos, però també sabem que cal un canvi en aquesta direcció, que cal tocar de peus a terra per a seguir avançant, per a seguir millorant el dia a dia del nostre poble, amb l’objectiu de fer-lo més proper, més agradable a tots els malgratencs i malgratenques, utilitzant aquells recursos que ja tenim, aquelles capacitats de veritable servei al poble que també hi són. És només una qüestió de criteri, d’objectius, de prioritats, de model de gestió, d’idea de poble. Ens estimem Malgrat, i per això volem tenir cura dels seus carrers, de les seves places, del seu enllumenat, de la seva neteja, de la seva gent i, per fer-ho, cal sumar esforços, cal que tots plegats mirem cap a la mateixa direcció, cal que hi posem una mica de seny i repensem la manera de fer les coses davant massa anys  de no saber veure allò que ja tenim.

Article publicat a Diari Maresme

EL SENAT APROVA UNA MOCIO DE CIU PER IMPULSAR SISTEMES DE PREVENCIÓ PER PAL·LIAR LA REGRESSIÓ DEL LITORAL CATALÀ

Al Ple municipal de novembre de 2007 de l'Ajuntament de Malgrat de Mar es va posar a debat una Moció  que instava a aturar les obres de drenatge de sorra del litoral per protegir la dessalinitzadora de Blanes i que demanava alternatives. L'extracció de 180.000 metres cúbics del delta de la Tordera va encendre l'alerta pels presumptes efectes mediambientals derivats de l'actuació i així es va manifestar a través d'una moció que va ser desestimada pel govern del PSC-PPC.

 

Ara s'ha aprovat al Senat una moció de CiU, transaccionada amb tots els grups excepte el PP, que insta el Govern a impulsar sistemes de prevenció per a pal·liar la regressió de les platges del litoral català, defensada per la portaveu adjunta del Grup Català, Montserrat Candini, i que ha tirat endavant amb 131 vots a favor i 114 en contra. 

 

Candini ha explicat que “avocar sorra sobre les platges per a regenerar-les, sense protocols permanents i definitius contra l'erosió, és llençar els 170 milions gastats des del 2004 a Catalunya”. 

 

La iniciativa té com a objectiu que “s'adoptin de forma urgent protocols i vies d'actuació que evitin l'erosió i consolidin un bon estat de les platges catalanes, així com vies d'actuació ràpida per a corregir els danys en cas de produir-se”. 

 

FITES I CONTRADICCIONS

 

 

 

 

 

 

Diuen que "qui sembra ambigüitats recull contradiccions", fins i tot hi ha una cançó que parla de les "fàcils contradiccions que canvien el meu món...". Res de més cert. El món està ple de contradiccions ben sonades. I per mostra un botó. Llegeixo al MC la notícia de que "l'ascensor inclinat de Malgrat és exemple d'accessibilitat", i jo que m'alegro de tot cor.  

Sembla que es tracta de participar a una jornada técnica d'aquestes que  organitza la Diputació de Barcelona i en la que també es parlarà  de rampes i escales implantades en altres indrets. És molt bona idea. A veure si així els nostres representants de Malgrat venen  amb la motxilla carregada de propostes per fer accessible d'una vegada el Barri Palomeres Nord. 

En cas contrari la propera jornada on participi Malgrat serà la del municipi de les "contradiccions". Uns molt i altres ben poc.