dilluns, 29 de novembre del 2010

29N.

Finalment, avui ha estat el dia després. Per ara només puc fer un breu apunt al bloc. Necessito agafar certa distància de la jornada electoral d'ahir i he procurat treballar com si tal cosa. És massa aviat per fer valoracions personals.Sento una alegria immensa i estic un pèl cansada. Penso que el país ha escollit bé, però que caldrà fer un gran esforç per sortir de l'actual situació. Caldrà treballar molt per aixecar el país. Gràcies a tots els que us heu sumat al canvi. Gràcies a tots per participar.

dissabte, 27 de novembre del 2010

UN PALAU PLE D' EMOCIONS I ESPERANCES

Tancament de campanya amb un acte càlid, ple d'emocions i, sobretot, amb grans esperances de canvi. Un canvi que suposi encetar un camí sense límits per recuperar aquest país. Les paraules em van sonar a poesia, perquè hi va haver molta poesia al Palau Sant Jordi, però també la calidesa que només les persones poden aportar. Una munió de gent aplegada per una mateixa causa. Al final, per molts recursos que posin els partits els mitings són de la gent i els fa la gent, perquè només l'entrega il·lusionada de les persones pot fer pujar la temperatura d'un Palau Sant Jordi. Un discurs que parla de generositat, de valors i de futur, perquè demà no ens juguem la Catalunya de dretes o esquerres, sinó la Catalunya que volem pel futur. Un discurs que parla de les arrels i del llarg viatge a Itaca. Diumenge arrivarem a port. No sabem que podem trobar, si hi haurà benvinguda o el silenci. Aprovació o desaprovació. Però qualsevol que sigui el resultat el viatge haurà valgut la pena.

dijous, 25 de novembre del 2010

25N. NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

¿Qué hacer cuando el hogar no es la morada
donde me encuentro a salvo del dolor?
¿Qué hacer cuando no sé donde esconderme
y el tiempo nunca juega a mi favor?
¿Qué hacer cuando el amor golpea y deja marca?
¿Qué hacer cuando el amor
ya no es amor ni es nada?
Pedro Guerra

dilluns, 22 de novembre del 2010

EL CANVI POSITIU QUE MALGRAT NECESSITA

A les al·legacions que CIU va presentar al projecte de remodelació del nucli antic, vam deixar clar que per nosaltres la proposta d’actuació havia de partir de la consideració del nucli antic com a peça central del sistema urbà local. Això volia dir, que qualsevol intervenció havia de procurar lligar l’acció urbanística i de mobilitat amb la identitat de l’àmbit i el seu paper econòmic, cultural i social, respectant cada indret o àmbit singular. 

Sempre hem defensat que era necessària l’actuació al centre de Malgrat, però el nucli antic de Malgrat  necessitava una actuació integral de millora, que englobés especialment els àmbits econòmics i socials, i no únicament l’aspecte urbanístic. Per nosaltres era important defugir aquesta voluntat uniformadora i lamentable que es vol imposar a Malgrat sense cap mena de criteri, però sobretot, era fonamental insistir en la necessitat de completar l’actual projecte amb un programa específic de dinamització econòmica i comercial de la zona per assolir els objectius que segons el DVD  encarregat per l'ocasió vol defensar quan pomposament parla de dinamitzar l’activitat económica. 

Malauradament, com sempre tot queda en la retòrica i la inauguració de més panots grisos.

Des de Convergència i Unió vam demanar “un programa d’estímuls fiscals i ajuts puntuals pels veïns que ajudin a ampliar l’actuació municipal amb l’actuació privada, i que s’acompanyin d’un programa específic de dinamització econòmica i cultural del nucli antic."

Res. Ni cas. Les nostres al·legacions van quedar al calaix dels bons propòsits. És una llàstima, però el comerç urbà és una riquesa sovint menystinguda pel nostre consistori. El comerç dona feina i vida als pobles i ciutats. De fet, costa imaginar un poble sense botigues. La mateixa essència del model de poble de la mediterrània és l'activitat comercial. A més, potenciar la proximitat del comerç al consumidor resulta ben coherent amb fer un poble sostenible. 

Ara, en un context econòmic que ha afectat de ple al sector, és evident que els comerciants locals han de plantar cara com poden a una situació adversa ,i el recolzament és més necessari que mai. No hi ha setmana que no hi hagin baixes d'activitat i és molt preocupant. Més preocupant encara quan no es detecta cap acció del govern municipal per posar fre a més tancaments o, com a mínim, quan no veus cap moviment dirigit a aprofitar el moment per ordenar el comerç local. On són els instruments del POEC que s'havien de desplegar?. L'amenaça potser ja no són les immobiliàries o les entitats bancàries, però l'amenaça sobre l'activitat comercial existeix. És una realitat palpable i ningú fa res.

Està clar que "El canvi positiu que Malgrat necessita" vol dir fer un aposta decidida pel teixit econòmic local abans que sigui massa tard. Vol dir revisar el pla de dinamització existent. Vol dir apuntar idees. Vol dir un compromís real de treball comú entre l'administració local i el comerç en benefici del nostre poble. D'aquest esforç conjunt en sortirem tots beneficiats, perquè haurem contribuit a la millora de Malgrat, de la seva vitalitat, del seu dinamisme, la seva diversitat i pluralitat.