SANT JOAN I SANT PAU: FESTA VOTIVA , MORRATXES I RETALLADES

Ni festa, ni morratxes, ni ball, ni res de res. Es veu que la Sra. Crisi no està per festes i tradicions. Però el que són les coses. Ahir es gastaven els diners alegrament fent viatges en grup al Marroc i Escandinàvia per fer cultureta i poca cosa més. Avui no hi ha diners ni per pagar una cobla i conservar una de les danses pròpies de Malgrat. Ai, Senyor!. Un dia podem construir Teatres-Auditòris de gran pressupost.  Un altre dia no tenim ni per pagar la llum. Ni "quatre eurillos" per trencar una morratxa. És la gran paradoxa dels actuals governants locals i els seus estalvis de pa sucat amb oli, la "xocolata del lloro", i la falta de criteri. Amb l'excusa de les obres a la plaça Anselm Clavé i la crisi s'han pogut estalviar uns calerons. Però, realment val la pena?. No és lamentable i molt trist?.

El ball de Sant Joan i Sant Pau es balla precisament per recordar el vot fet per la població malgratenca als co-patrons Sant Joan i Sant Pau en ocasió de la pesta de 1651. Es tracta d'una festa instituïda pel vot del poble, i és una bella tradició que mereix ser conservada. Precisament, l'any 1999 el Som-hi! (juliol-agost) va publicar un interessant document que parla de la festa i del ball de les morratxes o almorratxes: "Donar voltes i més voltes, rompre i més rompre morratxes al compàs dels harmoniosos acords d'una orquestra, constitueix, dit en àdhuc paraules, el típic ball de les morratxes, subjecte cada dia més a capritxoses modificacions", diu el text. Quanta raó!.

En temps d'incerteses com els que avui ens toca viure sembla molt poc encertat deixar de complir el vot que un dia va fer el poble de Malgrat. Un vot que va acordar a perpetuïtat aclamar a la justícia divina dels gloriosos màrtirs Sants Joan i Sant Pau com a intercessors per deslliurar-nos de la pesta. I ja sabem com les gasta la justícia divina. 

LA VEU QUE TAPA EL VEL

Avui el Magazine de La Vanguardia inclou un interessant reportatge sobre el vel. Es titula "La voz que tapa el velo"  i ofereix precisament el testimoni d'algunes dones que han optat per vestir-se amb el niqab al nostre país. La veritat és que el reportatge t'obliga a fer una reflexió. M'ha fet recordar que a l'acabament del ple d'aquest mes de juny una persona present al públic em va preguntar si el nostre grup presentaria la moció sobre el burca a Malgrat de Mar. Li vaig contestar que no ens ho hem plantejat. No ho hem fet, perquè pensem que es tracta d'un debat complexe i que l'àmbit local no és l'adequat per entomar-lo. Crec que és un error intentar regular la qüestió en funció del que passa a cada municipi, del que t'apreti l'oposició de torn, o de les pressions d'alguns ciutadans. Segons com es porti el debat pot acabar en una deriva per camins perillosos. A més, el debat sobre el burca no pot derivar en el debat sobre la immigració. Primer hem de tenir clar quin model de convivència volem, els límits que posem, i no pas ficar-ho tot al mateix sac. Tampoc ha de ser un debat mediàtic per obrir telenotícies cada dia, perquè l'efecte serà al final contrari al desitjat.

Dit això, considero que els partits polítics han de posar el debat sobre la taula i posicionar-se amb claredat, però sense partidismes i demagògies. Respecto als municipis que han decidit impulsar solucions des dels plenaris locals, però un debat que cala al carrer amb tanta força exigeix afrontar-lo de manera integral, sense prejudicis i tópics per no caure en errors. Ens hi juguem el model de societat. Llegir el que pensen les dones del reportatge, els seus arguments per justificar o explicar una decisió individual i lliure, la seva acceptació que la forma de vestir és un obstacle per plantejar-se un treball, et porten sense remei a considerar que el tema no és de número. No és si són "quatre o sis" les dones que porten vel integral. No. El problema no és la mesura, sinó que cal tenir clar que en la nostra societat la igualtat de gènere no es viu amb el rostre i les mans cobertes, i que els drets de les dones estan per damunt de qualsevol altre consideració.

Que una dona que afirma viure a Espanya fa 15 anys prengui l'opció de vestir vel integral ens ha de fer pensar i molt. Ja no és al meu entendre una qüestió cultural. És més que això. Que s'afirmi que així "es més fàcil trobar marit" fa pensar. Que siguin totes dones molt joves, i que fa anys que viuen amb nosaltres fa pensar. El debat del vel o el burca no pot tapar el debat més important sobre l'encaix i la convivència.        

SENSE COBERTA?

A la vista de l'impactant esquelet de la coberta de les Peixateries Velles dedueixo que la mateixa nuesa que presenta ara és aplicable al planejament, estudi o solució que es donarà a l'espai. Nuesa d'idees.

Vull dir que no puc entendre que s'hagi projectat una obra al nucli antic del poble tan important pel volum, impacte, i cost que representa en el cor de Malgrat sense estudiar propostes per renovar la coberta de les Peixateries Velles.

Les Peixateries formen part d'un conjunt que exigeix un tracte integral i que no permet actuacions parcials, perquè cal tenir en compte la resta de l'espai. No voldria pensar que la solució acabarà sent una pérgola com les de l'Avinguda Bon Pastor i altres punts del municipi, perquè n'hi ha per plorar.

Durant la redacció del projecte del Barri Antic des del G.M. de CIU vam insistir en que aquest és un espai singular, compartit i utilitzat habitualment pel propi consistori i les entitats del poble. L'ús d'aquest espai ve donat segurament per la seva pròpia centralitat respecte del nucli antic, però sens dubte també per tractar-se d'un espai cobert. A Malgrat no tenim cap altre espai amb aquestes característiques i, precisament, la barreja d'usos que permet és un factor més de dinamització, objectiu que curiosament contempla el projecte de millora del Barri Antic.

Avui no té cap sentit plantejar reobrir un carrer en aquest espai quan estem parlant d’un nucli central on es prioritza al vianant i el propi projecte vol suprimir el trànsit. Per què tornar a parlar de carrer?. Per què no parlar d’un espai que pot ser a la vegada carrer, plaça, escenari, etc....És incoherent que el projecte parli de “dissenyar un nou espai urbà, més accessible i còmode, dissenyar carrers on s’hi pugui circular adequadament i no només desplaçar-se, és a dir, crear un espai de convivència”, mentre a la vegada es decideix suprimir un espai comú i compartit que tots reconeixem per deixar en el seu lloc un simple carrer, més quan la funció de carrer l’espai la pot fer igualment amb coberta.

Per ara la imatge que queda al descobert parla per ella mateixa i no m'agrada. Quina paradoxa que els mateixos que van voler cobrir la torreta del Castell amb un barret siguin avui els que s'han entossudit en destapar les Peixateries Velles.

PER ARA, NI TRANSPORT ESCOLAR NI ALTERNATIVA CLARA

Preocupa molt la manera de fer del nostre govern en assumptes que afecten a moltes famílies de Malgrat. La manca de sensibilitat de l’equip de govern per les preocupacions lògiques dels afectats en el tema del bus escolar a l’escola Marià Cubí són simptomàtiques d’una manera de fer ben peculiar. Si fem memòria és la mateixa sensibilitat que van tenir amb els pares que havien dipositat la confiança en l’Escola de Música de Ca l’Arnau. Ara veureu com d’aquí a pocs dies els arguments que s’inventen seran en la mateixa línia. Primer diran que no hi ha demanda. Després començaran les desqualificacions a qui sigui: als pares, per tenir fills, als fills per anar a escola, a l’empresa per tenir bus, al bus per tenir rodes, a les altres administracions per si un cas. És el de sempre. Ah, m'he deixat l'oposició que com sempre acabarà tenint la culpa de tot. Hi ha el cas d'un regidor del PSC que, des del més absolut menyspreu, va retreure als pares afectats que ell hagi de pagar el bus amb els seus impostos. Mira quin argument més fantàstic. Com si a una li agradés veure en que es gasten a vegades els seus impostos, sobretot els que serveixen per pagar regidors maleducats. En fi, que la música serà diferent, però la lletra ja la sabem fa temps. Així,doncs, assistim estupefactes a la supressió d’un servei que es va justificar en el seu dia per la necessitat de facilitar a les famílies l'accés al centre escolar Marià Cubí de Malgrat. L'argument va ser la distància de l'escola d’alguns punts del municipi i el fort pendent. Que sapiguem l’escola es troba allà mateix on era el 2004, i la resta de carrers del municipi també, però la Campoy diu que ara poden anar amb el magnífic ascensor que ha fet posar. Sí, com us ho dic. Des del Barri Palomeres agafes l'ascensor i apali!. L'escola a un pas. És única la Campoy fent estalvis. Es gasta més d'un milió d'euros (1,2) en un ascensor i ara no pot pagar els 12.000 euros que costa tot el curs escolar. Segons Campoy el servei només era “per tapar boques d’alguns pares”. Una afirmació sorprenent i que deixa a la seva sòcia de govern molt malparada. Recordem que l’impulsor del servei de transport escolar va ser l’anterior regidor del PP. Si ho analitzem bé la qüestió és interessant. Falta un any per les eleccions, i qui rep és el PP no pas ella. Campoy deixa clar que els projectes que va defensar el PP són totalment prescindibles i es poden sistemàticament anihilar. Tot això davant la passivitat absoluta de l'actual regidora del PP que es limita a callar. Ella sempre tan obedient. Cal dir que en temes d'educació (i en tota la resta) l'actual regidora del PP no arriba a la sola de la sabata del seu antecesor. És la meva opinió, i si tenim en compte el que ha passat en l’actual mandat penso que sóc prou franca. Com tampoc li arriba a la sola de la sabata l'actual regidora d’ensenyament que, certament, és el pitjor que ens podria haver tocat. No pas per mala persona, no. És una bona persona. Solidaria, ecologista i, sobretot, estalviadora. També és l’eterna “cagadubtes”, i els polítics cagadubtes no porten mai enlloc. A sobre, li han penjat la llufa de fer estalvis, i com suposo que considera les àrees que gestiona com àrees menors i sense importància, doncs s’aplica amb les tisores. Total, l'educació i la cultura no són de formigó, oi?. 

Des del G.M. de CIU ja vam demanar explicacions sobre aquesta polèmica decisió en el decurs del Ple del passat 3 de juny, i ho vam fer davant l' inquietud d'algunes famílies afectades. Campoy va confirmar que la voluntat de l'actual govern municipal és suprimir aquest servei per posar en funcionament un servei de transport urbà. Després, en una reunió es va comprometre a facilitar-nos dades i informes del futur servei urbà de transport. Res de res. Això preocupa, perquè em recorda el projecte de piscina coberta que explicava la Campoy durant la campanya electoral. Em refereixo a la magnífica idea “d’aprofitar el forat del pavelló vell per omplir-lo d’aigua ”, és a dir, la teoria del nyap que ha quedat demostrat no tenia cap futur. Hi ha poca gent capaç de dir barbaritats com aquesta i quedar-se tan ampla. A sobre, els seus acòlits fan veure que no les han sentit mai. És ben bé que manar t’investeix d’autoritat, que no pas de coneixement. En definitiva, que ara m’arriba la suggerent notícia que el projecte de trasnport urbà pot consistir en fer un híbrid entre bus dels càmpings i bus urbà. A l’estiu anirem amb xancletes als càmpings, i a l’ hivern ben abrigadets al barri del Castell i a l'escola. Res de nou. Un altre nyap. I qui dia passa any empeny.