Tenen els nervis a flor de pell i perden els papers amb facilitat. La política local t'acaba vacunant contra moltes coses, però aquesta setmana he viscut un nou episodi d'aquest panorama desolador en que alguns volen convertir la política malgratenca. Parlo del programa "Línia directa amb l'alcaldessa" del passat dijous, que la principal protagonista va convertir en un espectacle ridícul i grotesc. Després de demanar a la ràdio local una còpia de la gravació i comprovades les declaracions, és evident que no m'han agradat gaire. A ningú li pot agradar que tot argument polític es redueixi a les referències sobre suposats "traumes infantils" (que per sort no he patit mai), i fineses per l'estil. L'atac personal ha traspassat el límit de la raó i de tota lógica. Algunes de les afirmacions de la nostra màxima autoritat sorprenen per la seva violència extrema, però en el tema de les desqualificacions personals jo no hi entraré. Fins i tot disculpo a l'autora, perquè puc entendre el seu actual desori. És clar que són paraules fora de lloc, però darrera de les paraules s'intueix un desig de provocació evident, un atac frontal, i una voluntat de desprestigi personal. S'endevinen les ganes d'arrossegar-nos al fang, i la veritat, jo per ara no tinc necessitat de "rentar-me per dins i per fora" com ella per poder sortir al carrer. Jo procuro no embrutar-me, que és molt millor que haver de dur cada setmana la teva consciència a la tintoreria.
Al darrera de tot plegat hi ha un intent molt clar de crear confusió. Aquests governants no s'aturen per res. Utilitzen la difamació i la mentida de qualsevol manera. Llencen missatges subliminals. Mostren una clara voluntat de transformar el debat polític en una confrontació pura i dura. La ferida política de la riera és molt profunda encara i no es tancarà facilment. Salta a la vista. El que passa és que ningú sap les conseqüències que a la llarga pot acabar produïnt a la vida política i institucional de Malgrat. Jo no les puc saber, però ells tampoc. El PSC i la seva màxima representant han de ser conscients de la seva part de responsabilitat en l'actual situació, i començar a pensar que aquest abocar sempre la culpa als altres no és raonable. Per tenir diàleg ha d'haver-hi gent disposada a dialogar, i ara per ara aquesta gent no l'he trobat al govern. Per això em resulta difícil entendre el seu victimisme i els exercicis desesperats d'autodefensa de la nostra alcaldessa el passat dijous. Les seves afirmacions incongruents. El seu demanar respecte per l'autoritat sense mostrar cap consideració per l'adversari posen sobre la taula una única realitat: tenen els nervis a flor de pell.
La legítima discrepància. La diferència de criteris sobre una proposta concreta no han de suposar per força la confrontació. Però hi ha gent que només es mou a gust en el terreny de l'ofensa o la desqualificació personal. Per silenciar l'adversari creuen que tot s'hi val. A falta d'arguments o de capacitat per oferir raonaments sòlids generen cridòria. Es fan les víctimes. Ridiculitzen l'adversari. Veuen fantasmes a cada cantonada. Inventen mocions de censura. Tothom està contra seu. Volen avorrir al ciutadà amb el ferm propòsit que només vagin a votar els del seu seguici. Suposo que dins d'aquesta estratègia s'inclouen coses tan infantils com enviar-me correus anònims per deixar clar que "mai seré alcaldessa" o que "ningú em vol" i altres tonteries per l'estil. Pobres.
Però tot plegat no ens pot fer perdre de vista la raó de fons. Que presentar al·legacions contra una empresa turística creada d'esquenes a tothom no és res personal. No és confrontació ideològica o política. És una valoració de fets objectius, i un exercici legítim dels drets que la llei atorga a l'oposició i als ciutadans. Sembla que per alguns la democràcia s'acaba la mateixa nit electoral, quan s'instal·la a la cadira. A partir d'aquí volen que tota opinió, tota creativitat, tota idea o proposta sigui neutralitzada de forma contundent. No senyora. Nosaltres no caurem al parany. No deixarem als ciutadans que ens han escollit emmudits. Per respecte. Per responsabilitat.
És ben trist haver de constatar cada dia que mentre alguns sommiem a sumar per avançar, per fer poble, altres limiten qualsevol projecte de futur per Malgrat a "salvar els mobles".
