LA LLEI ELECTORAL: EL REMEI PER TOTS ELS MALS?

Hi ha plantes o herbes a les que des de sempre hem atribuït propietats medicinals, i pel que es veu la nova llei electoral entra dins aquesta categoria. Tot i el risc de ser políticament incorrecta, confesso que posar ara damunt la taula com a tema prioritari la llei electoral em desconcerta. No puc entendre tanta urgència per tenir una llei electoral pròpia quan no s'ha fet abans. No ho van fer els governs de CIU. Tampoc ho ha fet el tripartit ( i això que al document programàtic que justifica el pacte de govern ho van fer constar).

Sincerament, penso que a les acaballes d'un mandat és difícil trobar el consens suficient, i que tenim altres temes que requereixen més atenció. Em costa entendre que l'elevada abstenció i la desafecció política de molts ciutadans es puguin curar només amb una nova llei electoral. En tot cas ha de ser una llei màgica o curativa excepcional. Tampoc penso que ho sigui poder votar una llista oberta o tancada. La desafecció política del ciutadà té unes raons molt més profundes que no es curen amb paper, ni a cop de decret. El primer que cal fer per superar la distància entre la política i el ciutadà, és precisament obrir aquest debat d'una manera clara i transparent sense utilitzar-lo per distreure al personal. La política no es legitima fent més lleis. Es legitima canviant altres coses, sobretot es legitima assumint els ciutadans les nostres responsabilitats quan decidim marcar distància de la política i fem acusacions gratuites de brutícia. Ens agradi o no, des del moment que som ciutadans/nes amb drets i deures ens convertim en "polítics", i som les persones, només les persones, les que podem embrutar o no la política.

Catalunya és de les poques comunitats, o l'única, que encara no té llei electoral pròpia i ara tots a córrer. Ara bé, no he vist fins ara mass voluntat de consens. Ara mateix, hi ha una plataforma propera al PSC que impulsa una ILP sobre la llei electoral, i curiosament el primer que fa és parlar de "vots i número d'escons". Vots i escons. No em quedat que parlem de regeneració política?.  De veritat que això pot regenerar la política?. Jo crec que a banda de parlar de llistes obertes o de conèixer als diputats, també cal parlar de pactes "estranys", de com governen els partits menys votats del sistema, de com el sistema permet tombar projectes amb un sol vot i rebre a canvi sou i càrrec de confiança, de limitació de mandats, i tantes altres coses que el ciutadà veu en el dia a dia. No crec que una llei electoral pugui posar remei als mals del sistema i la desafecció. 

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Dijous passat vam tenir sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament, i si més no intentaré fer un mínim resum. Va ser un Ple mogudet per la surrealista situació creada entre la nostra alcaldessa i el ciutadà rebel que té prohibida l'entrada a l'Ajuntament. Amb uns petits retocs l'argument és digne d'una pel·lícula de Tarantino. De fet, el mateix dijous al matí, la portaveu d'ERC i una servidora van intentar fer un exercici de responsabilitat i diàleg parlant amb la màxima autoritat per trobar una sortida coherent al tema de la prohibició d'entrar als plens. Res. Cada cop és més complicat. La paraula diàleg ha desaparegut fa temps de l'agenda de l'equip de govern. De fet, des del primer minut de la reunió va quedar clar que intentar pacificar les coses és una empresa difícil a Malgrat. La Campoy no serà mai ambaixadora de l'ONU. Déu me'n guar!. Es triplicarien els conflictes armats. -Què demani perdó!, ens va dir, en una brillant demostració que la seva millor virtut és saber embolicar la troca. A continuación, ens va abocar les acusacions, retrets i mentides habituals......us ho  estalvio. No val ni la pena repetir-ho. Hi ha actituds que dolen. Actituds que no són pròpies de persones que ocupen càrrecs públics i diuen defensar l'interès general, quan en realitat sembla que posen per davant el seu orgull personal i la seva guerra interna. 


Amb aquests ànims, i a les set en punt, va començar el ple de novembre que va donar llum verda a les ordenances fiscals del 2010.  Aquest primer punt no va comptar amb el suport de cap grup de l'oposició, per bé que des de CIU vam optar per l'abstenció com a mostra de voluntat d'arribar a acords abans no s'hagin d'aprovar definitivament les ordenances. Tot i així, val a dir que enguany no hem vist cap gest que faci preveure voluntat de consens. De fet, el regidor d'hisenda ens va convocar a una reunió prévia on va quedar clar que poca cosa podrem aportar. Espero la seva resposta a qüestions que li vaig plantejar a la trobada, una resposta que sincerament penso que no ha arribat abans per simple descuit o indiferència. El que puguem aportar interessa poc. Precisament, vaig notar molt agressiu al regidor d'hisenda durant la seva intervenció al ple. Per ser un home que va de flema britànica i moderació, dijous fins i tot es va despentinar una mica. Bé, és una apreciació sense més importància. El regidor va començar de manera poètica amb la frase "com cada any a la tardor presentem les ordenances". Després va seguir amb el de sempre, que si no s'augmenten tots els impostos, que si cal tenir cura, que si ells pensen en la gent, ...res original. Es crea una nova taxa per obtenir el certificat d'arrelament, una taxa per utilització del camp de tir de la policia, es modifica el preu públic del transport escolar, s' actualitza la taxa per utilitzar el nou camp de futbol, i es manté el 15% de bonificació per obertura d'establiments. La proposta del govern és congelar, però si l'any passat es van apujar taxes i tributs un 4,5% en funció de l'IPC, i que aquest indicador des del març del 2009 és clarament negatiu, pensem que congelar no és suficient.

Des de CIU continuem apostant per ampliar el ventall de les bonificacions en els impostos i taxes per a les families en major grau de dificultat, que avui cal tenir en compte que són moltes més que fa tres anys. De fet, el nostre pas pel govern ja va suposar la rebaixa del tipus de l'IBI, del 0,92 al 0,86,  i l'aplicació per primer cop de la bonificació de l'IBI a les families nombroses. Eren mesures pensades per rebaixar la pressió fiscal i ajudar a les famílies. Mesures que ara el PSC aprofita per abanderar quan no sabía ni que era una bonificació.  La rèplica des del govern va ser la de sempre: s'ha de garantir la prestació de serveis. Nosaltres repetim també el de sempre, gastin menys, gastin millor, i els quedarà marge per fer més bonificacions. Els vaig posar un exemple pràctic, si l'Ajuntament pot fer front al pagament de 600.000 euros per adquirir una zona verda i enderrocar un magatzem simplement per obrir un carrer al costat del tram de riera pendent d'urbanitzar, hauríem de tenir capacitat per aplicar més bonificacions. Imagineu aquests diners posats a disposició de bonificacions o ajuts per famílies de Malgrat en dificultats?. Lluir superàvits comptables i després negar-se a oferir ajudes als ciutadans en temps de penúries no és gens coherent. Tampoc és coherent negar-se a fraccionar tributs. Tinc clar que ni el regidor sap el motiu de tanta negativa, però ho defensa a morir.

Des de CIU obrim la porta a votar sí quan s'hagin d'aprovar definitivament les ordenances i concretarem per escrit les propostes que vam desgranar al ple: fraccionament de rebuts, bonificació per famílies nombroses que viuen de lloguer i el propietari els repercuteix l'IBI, per families monoparentals, bonificació de la taxa d'escombraries per ús de la deixalleria, per subjectes passius de més de 65 anys, jubilats o pensionistes, o amb certificat de disminució igual o superior al 65%, entre d'altres. Sabem que els tributs deixen poc marge, però que les taxes tenen més recorregut per ampliar el ventall de mesures que ajudin a passar el temps de dificultats que vivim. Votació 9 a favor (PSC-PP) i 8 abstencions.

A continuació, tres punts d'aprovació de  préstecs i un d'acceptació de la subvenció del FEDER pel barri antic. Abstenció als tres punts primers, i aprovació del punt del FEDER.

Moció d'ERC que demana aplicació del nou títol de família monoparental en l'àmbit municipal. 9 (PSC-PP) a 8 (ERC-CIU-ICV-EUA). Es desestima. Què progressistes són els socialistes malgratencs, eh?.

Una de les mocions que més declaracions i debat van generar va ser la Moció de CIU demanant al govern espanyol que no faci efectiva la pujada de l'IVA. Apujar impostos en plena crisi és una idea equivocada. De fet, altres països que ja s'estan recuperant han fet just el contrari. La pujada d'impostos perjudicarà les famílies i empreses: menys consum, inversió i estalvi. L'únic que farà és allargar la crisi. Pensem que apujar l'IVA castiga de manera clara a les rendes mitjanes i baixes. A més, cal dir que els socialistes apujen impostos per pagar la festa. Pagar els errors que s'han fet amb mesures populistes i inútils com els 400 euros lineals independentment de la renda i que no ha servit per reactivar el consum. Avui llegeixo que el Gobierno de España vol justificar la pujada amb la llei de la dependència, però això és pura demagògia. Portem una política descontrolada de despesa sense ordre ni concert que suposadament ha de crear ocupació, i el que tenim és un atur que augmenta dia a dia. Falta austeritat i eficiència en la despesa pública. A Malgrat hem calculat que, tot i aplicar-se a partir del juliol a l'Ajuntament, si prenem com a referència el 2009 ens costarà passar del 16% al 18% pagar més de 100.000 euros més.

En aquest punt, l'alcaldessa s'anima a fer política de gran volada amb el discurs social i la llei de la dependència, però definitivament no té el dia o se l'ha llegit poc. El gobierno de España queda amb una defensa de pa sucat amb oli. Finalment, votacions: 9 a favor (CIU, ERC, ICV-EUA, PP) a 8 en contra (PSC-PSOE). S'aprova la moció i em fa fins i tot il·lusió, perquè el PP aquest cop vota amb coherència i ens dona suport. Anoto el comentari de pèssim gust de la Sra. Alcaldessa sobre "haver donat llibertat de vot al PP". Fidel a l'estil.

Moció de CIU per demanar consens sobre el FEIL 2010. Es va entrar inicialment com una petició i sense cap ànim de portar-ho a ple, però davant el silenci del govern es va optar per convertir l'escrit en una Moció. L'objectiu era aconseguir un mínim consens i convidar a la participació d'altres grups i consells municipals per establir quins projectes eren prioritaris a Malgrat i aptes per presentar a la convocatòria. De fet, per Junta de Govern del mateix dia del ple vam trobar un punt que parla de l'arxiu municipal i l'encàrrec del projecte, i això ja ens va dur a pensar que potser es vol prioritzar la solució de Can Serra. Confirmat des d'alcaldia aquest propòsit, i desestimada la nostra petició només queda que lamentar la falta de voluntat per explicar les coses. 9 a 8. Desestimada.

Moció conjunta d'ERC-CIU-ICV-EUA en defensa del dret a decidir i les consultes populars. Res de nou. Es va complir el pronòstic. 9 a 8. Anoto que la preocupació de la Sra. Campoy és que qualsevol entitat no pugui convertir la consulta en una enquesta encoberta. Mare de Déu!. Es veu que això no la deixa dormir, el que no deixa de ser un senyal curiós. 

Finalment, Moció conjunta ERC-CIU-ICV-EUA per instar a la conservació i posada en valor de La Pilona. La proposta va rebre el suport de tots els grups, i això és bonic de veure. Us aconsello donar un cop d'ull al llibre editat per l'Arxiu Municipal sobre les mines de Can Palomeres, que a banda d'informació interessant recull articles de premsa de l'any 98. Serveix per constatar les mentides i promeses que fan alguns i que mai s'arribin a complir. Un grapat d'anys governant, i ha de ser l'oposició qui demani la conservació d'un element tan emblemàtic de Malgrat?.   Parlar parlen molt, però fer el que es diu fer, no han fet mai res per posar en valor les mines i La Pilona.

Finalment, preguntes als regidors sobre diferents assumptes. Interessant la resposta de la regidora d'urbanisme a la pregunta sobre la situació del Càmping Kufert. Una altra que demana les preguntes per escrit. Al final suprimiran el Ple i ens haurem d'enviar mails els regidors. Resulta que ja ni preguntes es poden fer.

Abans d'acabar el Ple em vaig aixecar i marxar. Vull dir que assistirem sempre al Ple com a mostra de respecte i compromís amb els ciutadans de Malgrat, però considero un fet insòlit que no es deixi entrar una persona a un Ple. Una cosa és fer sortir algú que no es comporta, i l'altra impedir que algú pugui entrar. No he trobat cap resolució d'alcaldia ni cap document que ampari aquesta decisió i ja n'estic més que tipa de tanta arbritarietat i tanta prepotència. Que a sobre alguns ciutadans li riguin la gràcia és per llogar-hi cadires. No es pot confondre mai el respecte a l'autoritat amb aquestes formes feudals que es practiquen a Malgrat. A més, algú s'ha parat a pensar el cost que té la decisió de mantenir a la policia a la porta de l'Ajuntament a cada Ple per aquestes frivolitats?. Cal aplaudir l'actuació policial que no podía ser més respectuosa i professional, però penso que la policia s'ha d'utilitzar per coses necessàries i no per posar en pràctica decisions irresponsables de l'autoritat que no porten res de bó ni positiu.

LA DESGRÀCIA DE SER PATRIMONI LOCAL A MALGRAT

Comencem la setmana amb un dia gris i entristit. Un dilluns d'aquells que sense els avis és complicat, perquè les escoles de Malgrat tenen el dia festiu. Un dia d'aquells que et fan reflexionar sobre la utopía de conciliar vida laboral i familiar.  Aprofito un descans del matí per donar novament un cop d'ull a l'informe emès pels Serveis Territorials del meu Ajuntament en data 19 d'octubre en relació al carrer dels Arcs i el canvi de pavimentació. Un informe fet a petició del grup municipal de Convergència i Unió, i que han tingut l'amabilitat de notificar-me personalment a casa.

Ja he manifestat que sento un cert recel respecte del paper del nostre consistori, en general, pel que fa a la protecció del patrimoni local. Tinc la percepció que tendeix a ser negligent en molts aspectes, o com a mínim poc curós. Són destralers de mena. Una ullada a les actuacions més recents, des de la polèmica Torre del Castell, a les escales del carrer Hug Descolomer, passant per la Torre de Can Serra, posen de manifest que el nivell de sensibilitat és més aviat justet. Penso que organitzar Matinals d'Història està molt bé i que és una magnífica tasca, però que no és suficient. Avui no cal ser massa lletrat per entendre que la memòria i la gestió del patrimoni és un recurs preciós pel desenvolupament local. Divulgar, conservar, gestionar, socialitzar el passat i el patrimoni ha de tenir espai propi a qualsevol agenda política local. Per això no acabo d'entendre aquestes actuacions. El consistori hauría d'haver aprés de l'experiència de la Torre i "el barret", una polèmica que va posar de manifest que l'Ajuntament també s'equivoca. El que passa és que quan no es volen reconèixer els errors no s'apren res de res.

Ara s'ha fet una "millora" de les escales de l'Hug Descolomer que s'ha convertit en un  nyap. Una actuació que salta a la vista ha comportat una pérdua significativa del valor de l'àmbit que el catàleg municipal de béns d'interès local va voler protegir.  Einstein va dir en un dels seus aforismes més coneguts que "només hi a dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana, i que l'Univers sigui infinit no és ben bé segur".  Això queda clar al carrer dels Arcs.

Anem a la cronologia dels fets. El dia 8 d'octubre la Junta de Govern Local aprova a correcuita canviar el paviment del carrer dels Arcs. Diu un informe que s'ha malmès amb les obres de l'escala, i curiosament, per comptes de demanar responsabilitats a l'autor de les obres com es faria a qualsevol obra, posen la directa i encarreguen aixecar el terra i posar asfalt color sauló que pel que sembla ningú sap quin color és. El dia 13 d'octubre CIU entra un escrit demanant un informe previ que justifiqui l'actuació i els materials que es poden emprar a un àmbit protegit, però en un exercici de celeritat sense precedent a l'administració municipal, el mateix dia a les 13 hores el paviment ja s'ha arrencat practicament del tot. El dia 19 d'octubre l'arquitecte Mas Arnijas a petició de l'Ajuntament redacta l'informe, és a dir, amb posterioritat.

L'informe diu textualment "el Passatge dels Arcs forma part del conjunt protegit urbanísticament pel Catàleg de Béns Protegits del POUM(C2Conjunt carrer dels Arcs/Passada i Hug Descolomer)" "La remodelació dels carrers inclosos dins conjunts protegits urbanísticament, ha de potenciar la contemplació dels béns protegits i ha de reforçar la conservació ambiental d'aquell espai, amb la qual cosa qualsevol intervenció ha de ser molt curosa i no pot desvirtuar la imatge del conjunt ambiental catalogat". Segons l'informe "el paviment retirat no aportava cap qualitat a l'entorn ambiental, més aviat el desqualificava, ja que imitava un paviment de pedra sense ser-ho realment. Ara es contempla aixecar aquest paviment i repavimentar amb paviment asfàltic color sauló. Es tracta d'una proposta amb paviment continu, modern, llis, flexible, amb molt bona planeïtat, i el color escollit similar a l'existent. Un paviment neutre que es diferencia dels materials tradicionals i que resalta les seves qualitats. Des del punt de vista de la imatge del conjunt és una solució adequada, donada la seva neutralitat, que reforça la imatge de l'entorn, similar a la què en origen devia haver en aquest espai acabat en terra".

L'informe es notifica el dia 20 d'octubre, i hores més tard pregunto directament a l'autor sobre alguns extrems de l'informe que em generen dubtes. Molt amablement m'explica el que li demano, fet que li agraeixo molt. Abans de res, deixo clar que respecto el criteri técnic de qui ha signat l'informe. De fet, és qui va redactar el Catàleg, i per ser justos val a dir que em va semblar que tenia força sensibilitat a l'hora de incloure alguns béns. Em tranquilitza bastant que em digui que l'acabat final ens agradarà (tot i que ara que el veig acabat em costa de creure, però faré l'esforç). Ara bé, em queda clar que hi havien altres possibilitats que ja no podré posar en valor, perquè les obres han finalitzat. També em queda clar que l'informe s'havia de redactar abans de fer l'obra i exposar les diferents possibilitats d'actuació. No s'ha fet. Em queda molt i molt clar que no s'ha actuat segons el que indica el Catàleg i que si l'Ajuntament no està disposat a complir les seves pròpies disposicions més val que no les faci. El més trist és que tinc la certesa que no s'ha actuat de mala fe. Senzillament, penso que ningú es va recordar del coi de Catàleg municipal. Com sempre. El més trist és que tot s'ha fet a correcuita per incloure el pressupost a la Llei de Barris, aquesta  llei que teòricament té l'objectiu de posar en valor els barris oblidats, i que en segons quines mans pot acabar convertint-se en un instrument ben perillós. Ja ho vaig dir, les pedres són testimoni de la història d'un poble. A Malgrat el formigó, i ara l'asfalt, també.

  

REFLEXIONS

No sé ni per on començar, perquè la veritat és que aquests darrers dies no he tingut temps d'actualitzar massa el blog i han passat moltes coses. Seria fàcil dir que no tinc temps, que el dia a a dia em té totalment absorbida, però tot plegat es resumeix al fet que no he tingut ganes d'escriure.

Per una banda, vaig seguint l'actualitat amb molt interès, però també amb certa prevenció. No m'agrada que els temes judicials es tractin de la manera que es tracten als mitjans. Suposo que és deformació professional. Si el cas Millet va portar a veure coses esperpèntiques com una roda de premsa de fiscals i jutges criticant-se per programes radiofònics, no cal que us digui que penso del cas Pretòria i el  "super jutge" Garzón amb els seus furgons i la seva troupe de fotògrafs. Considero que la justícia ha de fer la seva feina sense tanta parafernalia i tanta càmera. Que es limiti a treballar i farà prou. No m'agraden els judicis al carrer. No m'agrada que es perdi el respecte als detinguts -siguin rics o pobres-. Per què exigim drets fonamentals si després no es respecten només per l'afany de notorietat d'alguns?. La justícia es fa als jutjats i no pas a la tele. Resulta penós veure imatges de gent detinguda i emmanillada per televisió, més quan has vist altres detinguts que no han sofert aquest tracte. Tot aquest escarni mediàtic sobra i comporta un risc. El risc que les sentències les acabi dictant l'audiència com al "Gran Hermano". El risc de condemnar a qui no és culpable. El risc que en aquest país s'imposi la demagògia i faci forat algún populisme "salvapàtries" que condueixi a l'aparició de personatges que després hem de lamentar com els "Gil" i coses per l'estil.

En fi, també he tingut la sorpresa de veure a la televisió, i després de molts anys, al meu professor de Dret Penal, Fermín Morales. Un professor magnífic de qui tinc molt bon record. El que són les coses.