Inexorablement quan tanques una etapa de la vida fas un repàs del passat. Recordes com va començar l'aventura que ara finalitza. Va ser l'any 2003 que la meva vida va fer un gir inesperat des del moment que vaig assumir la responsabilitat d'encapçalar el projecte de CiU a Malgrat de Mar. A partir d'aquí va començar una nova manera de viure per mi i per tota la meva família.
La política local està plena de vivències precioses. Noves relacions, noves perspectives de les coses quotidianes. Estableixes una relació diferent amb l'entorn immediat, perquè viure el municipi suposa entendre les coses des d'un angle diferent. La política local és un gran aprenentatge. Aprens de la gent i dels companys. Però cal tenir clar que la política local no és apte per gent fluixa o gent que només busqui el seu interès personal. També està plena de perills, de dificultats i obstacles. Exigeix una gran dosi de vocació i sacrifici. Per uns és un camí fàcil i per altres suposa una lluita incansable. En aquest camí he tingut la sort de conèixer gent increïble, però també he conegut gent grisa que m'ha decepcionat. Avui és un camí difícil pels idealistes i aquesta mena de gent rara que posem per davant els valors i els compromisos. Lamentablement avui s'imposa "el tot s'hi val" i la política "fast food". Ens deixem enlluernar fàcilment per venedors i xerraires. Oblidem ràpidament coses imperdonables i en fem un drama de coses sense importància. Ens deixem influenciar per gent sense escrúpols que aboca merda i mentides per les xarxes, i no escoltem gent sensata i pencaire, perquè ens sembla avorrida. Costa distingir el fum de la feina. Carreguem contra els polítics de manera injusta i generalitzada i no pensem en tants i tants càrrecs electes del nostre país que treballen dia a dia des de la honestedat i la honradesa. No. La política no és fàcil i la política local encara menys.
De tot el meu bagatge la major recompensa que he rebut ha estat un comentari que em va fer el meu fill un matí d'agost mentre feia temps per assistir a l'ofici de Festa Major. Esmorzàvem junts. Jo venia de travessar una dura etapa personal i no em sentia gens animada. Parlàvem de política de manera informal, i de com anaven les coses a Malgrat. De sobte en un moment de la conversa el meu fill em va dir "mama, jo em sento molt orgullós de tú. Ets un referent per mi. Tots els polítics haurien de ser com tú d'honestos, treballadors i generosos". I aquella petita frase del meu fill em va il·luminar el dia, perquè no hi ha res més gran que l'amor dels fills. Em va donar una força inesperada per abordar aquest mandat. No m'ho esperava, perquè precisament els meus fills han viscut la meva vocació amb resignació. Sé que han patit molt quan m'han vist patir i, de fet, si he pres la decisió de tancar aquesta etapa ha estat principalment per ells. L' Enric tenia 4 anys quan vaig començar i la meva activitat política li ha robat un temps preciós.
Deia que la política és vocació i servei. I la política també és saber llegir el futur i saber renovar els projectes. El PDECat ho ha fet. Un gran esforç de renovació que també cal fer a Malgrat. Sàvia nova. Deixar pas a noves energies. Cal saber llegir els temps i els moments. Això vam fer ahir la gent del PDECat de Malgrat. Dipositar la confiança en tota una nova generació de gent que que té ganes de fer coses i que arriba plena d'energia. Primaries. Assemblea. Com hem fet sempre, des de la màxima transparència. Nosaltres escollim sempre els candidats votant i deixant votar. Hem fet confiança a Jofre Serret i el seu equip amb el 100% dels vots. Joventut i experiència. A tots ells els desitjo molta sort en aquesta nova etapa, i des del minut zero poso tota la meva capacitat de treball i experiència a la seva disposició. Sé que faran una gran feina i que són capaços de conduir Malgrat cap al futur.
Però que ningú s'enganyi. Deixar pas no vol dir marxar ni renunciar a la política. En aquest moment més que mai cal seguir lluitant. Les circumstàncies del país són tràgiques i tenim gent empresonada que ens necessita. Des d'avui enceto, doncs, una nova etapa de treball al PDECat, des d'una altra línia de foc, però sempre al servei del meu poble i del meu país pel que faci falta. Seguim!
