dijous, 8 de novembre del 2012

RES SERÀ COM VAM SOMIAR


El dia té regust de tristesa. M’he despertat sota el nòrdic sense la teva abraçada. Ningú ha pronunciat fluixet l’apel·latiu afectuós que tant m’empipa. De fet, he intentat no pensar-hi gaire. Fa dies que em limito a concentrar-me en cada pas i prou. Quants dies i setmanes han passat?. Tot passa de llarg. El concepte del temps només s’esvaneix quan tanco els ulls ben fort i puc imaginar el teu rostre. Sembla fàcil viure, però no ho es. Avui fa 25 anys que ens vam casar i res serà com vam somiar.