el bloc de la neus serra

AI, LA REFORMA DEL PAVELLÓ!

2012-01-27T02:27:00.000-08:00

Definitivament, els problemes i deficiències del Pavelló vell de Malgrat són reals. No és cap invent de l’oposició ni una demanda irracional dels usuaris. El Pavelló vell té un estat deplorable i així ho confirma l’informe tècnic relatiu al Pavelló Poliesportiu Municipal de Malgrat de Mar que la Sra. Regidora d’esports va encarregar a correcuita a la Diputació.

A vegades, resulta ben curiós que per arribar a conclusions òbvies s’hagin de fer tants estudis i omplir tants papers. De fet, l’any 2008 es va presentar el mapa d’instal·lacions esportives municipals de Malgrat de Mar (MIEM), aprovat pel Ple al gener de 2009, que fa un anàlisi de la situació actual de les instal·lacions esportives i considera que el pavelló de l’avinguda Tarragona precisa una remodelació important degut al seu elevat grau d’envelliment i manca de seguretat pels usuaris, tractant-se d’una instal·lació molt obsoleta. (Us recomano una consulta del document, perquè aporta dades ben concretes, fotografies, pressupost de reparació i calendari d’actuacions).

Tot això ja ho vam expressar al Ple del passat mes de novembre en el que el G.M. de CIU va presentar una Moció per instar a la remodelació del Pavelló. La nostra Moció va motivar un seguit de corredisses -molt apropiades tractant-se de la regidoria d’esports- als companys de la “Dipu” per encarregar un nou estudi que diu exactament el mateix que l’anterior, és a dir, que l’estat del pavelló és més que lamentable i que caldrà fer una inversió molt important per resoldre les mancances detectades. Evidentment, les manaires locals no van donar suport a la nostra Moció amb arguments de xurreria ambulant, però la Moció es va aprovar per majoria de l’oposició, que és igual de vàlida que la majoria del govern, i a vegades fins i tot més coherent.

El cost de l’execució de les obres que s’hauran de fer al pavelló es calcula entre 300.000 i 400.000 euros, i ja poden anar posant fil a l’agulla, perquè mantenir l’ús del pavelló en l’estat actual és una irresponsabilitat quan l’estudi indica que s’han d’ampliar portes d’emergència i condicionar recorreguts d’evacuació i s’observa que el mur cortina de la façana sud està excessivament exposat a “sol·licitacions horitzontals”, que vol dir per exemple, a l’acció del vent.

El més sorprenent de tot plegat és que tant el PP com el PSC, actuals governants de Malgrat van fer una campanya electoral amb la promesa de fer un pavelló nou (hi ha prou documents que això ho confirmen). Suposo que era una proposta en la línia del Nou Ajuntament, és a dir, “fum, fum, fum”.

Però encara trobareu detalls més sorprenents. Ara diuen que volen posar una carpa a la pista lateral del pavelló Germans Margall perquè falta espai per activitats si es fan les obres. El que són les coses!. Si el mateix equip de govern que desgoverna Malgrat des de fa més de 4 anys haguessin considerat amb seriositat les al·legacions de CIU al projecte de condicionament dels voltants del Pavelló Germans Margall l'any 2008 no es trobarien en aquesta situació., perquè nosaltres ja proposavem cobrir aquesta pista lateral per resoldre situacions com aquesta. Està clar que alguns tenim més visió de futur que d'altres.

LA LLENGUA, LA PÀTRIA

2012-01-23T03:05:00.000-08:00

"No vaig tardar molt en saber que la llengua catalana era la meva pàtria, fou quan ells deien que nosaltres mai no n'haviem tinguda i que la seva havia estat sempre la nostra. La llengua és el tresor que mai no m'abandona, que és amb mi allà on jo sigui, que conforma la meva manera d'entendre el món, que és l'essència que m'identifica. És la meva pàtria". Carme-Laura Gil

Preciós escrit publicat avui al bloc de la Carme-Laura Gil. De tant en tant, val l apena donar-hi un cop d'ull.

MÉS SENY I MENYS MAL DE VENTRE

2012-01-19T11:04:00.000-08:00

El Ple d’un Ajuntament és un òrgan col·legiat necessari del govern municipal que, sota la presidència de l’alcalde/ssa, està integrat per tots els/les regidors/es del consistori. Entre les atribucions i funcions del Ple es troba la de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern, prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut, etc, fins i tot, correspondrà al Ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde/ssa i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general.

És recomanable de tant en tant recordar que és el Ple qui nomena l’alcalde/ssa i no a l’inrevés, oi?.

Anem ara a les funcions i atribucions de l’alcalde/ssa que són moltes, àmplies i variades. Des de representar l'ajuntament, dirigir el govern i l'administració municipals, convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualssevol altres òrgans municipals, i decidir els empats amb vot de qualitat a dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals…etc, etc…com us he dit àmplies i variades. Però n’hi ha una bàsica i de sentit comú: “Publicar, executar i fer complir els acords municipals”. Tant senzill com això.

Per aquesta raó, resulta un veritable escàndol que un alcalde o alcaldessa afirmi sense cap mirament ni vergonya en el decurs d’un Ple que “no pensa complir un acord de Ple” i que a crits demani un informe jurídic al personal present a la sala -que cal dir en aquell precís moment s'ha quedat glaçat davant un gest tant teatral- per saber si té l'obligació de complir un acord de Ple. No cal. Agafes la llei i.... voilà ....ja està.

Doncs això, senyors i senyores, és el que va fer l'alcaldessa del meu poble. Certament, sabem que el teatre i la faràndula li encanten, però sembla realment insòlit i antidemocràtic una afirmació d'aquesta mena en boca d'un governant. Si els responsables polítics mostren aquesta irresponsabilitat, podem exigir comportaments democràctics als ciutadans i ciutadanes del nostre poble?. Podem exigir que paguin els impostos?. Podem exigir que compleixin les normes?......A vegades, alguns haurien de pensar amb el cap i no pas amb el ventre. O és que les lleis no són per a tots?. O és que les majories només manen si són les teves?. Aiiis!

DES DE LA CÀMERA DEL PLE II

2012-01-14T10:26:00.000-08:00

El 5è punt portava a aprovació la declaració de ruïna de les edificacions del carrer Castell 23-24. D'entrada, la proposta pretén millorar espais i l'estètica del nostre poble, però cal dir que la qüestió també és de disciplina urbanística, es tracta de declarar ruïnosa una edificació en mal estat, amb un propietari que va morir l'any 78, i uns hereus desconeguts. Sembla que fa anys que no es paga l' IBI. Sovint, costa entendre que una situació s'abandoni d'aquesta manera quan l'administració té eines per resoldre, però també som conscients de les dificultats que comporta la declaració de ruïna d'un edifici, sobretot pels diferents interessos públics i privats que poden col·lisionar. El nostre vot va ser favorable.

El Ple també va resoldre l'expedient sancionador per infracció de la normativa de tinença de gossos potencialment perillosos. Alguns pensen que aquests temes no cal portar-los Ple, però considero que és una manera també d'informar als ciutadans de l'aplicació de les normatives. El nostre vot va ser favorable.

El punt que va provocar la discussió més absurda. La Moció dels G,M, d'ERC, CIU i ICV-EUAiA per l'adhesió a l' Ajuntament de Malgrat a l' Associació de Municipis per la Independència. Aquí la intervenció de l' alcaldessa va ser molt desafortunada, incoherent i poc democràtica. El seu discurs va mostrar una confusió absoluta entre la institució, el govern i el Ple. De fet, no deixa de resultar una paradoxa que al Ple de novembre la pròpia alcaldessa i altres membres del PSC vagin votar a favor de l'adhesió i que de cop decideixin fer el contrari. De fet, la seva actitud em va semblar d'una frivolitat absoluta. Des de CIU pensem que tot moviment associatiu enforteix la democràcia i que el món municipal té molt a dir en la construcció del país. La moció es va aprovar per majoria, 9 vots de CIU, ERC i ICV-EUA.

Finalment, es va preguntar al govern sobre el criteri pel que es requereix a uns veïns sota amenaça de sancions en relació a unes pancartes per les que protesten per les obres que vol fer l'Ajuntament al seu carrer. La pregunta es va fer, perquè estem cansats de la forma de mesurar les coses en funció de les persones i els fets. Els Srs. "Indignats" van ocupar Can Feliciano el mes de juny, van penjar pancartes i es van manifestar sense que hi hagi constància de que es fes cap requeriment ni es sol·licités cap autorització. És clar, els "indignats" els van fer molta gràcia i es van voler fer els simpàtics. Ui!, la Sra. Alcaldessa és la primera indignada!. Com si no portés 20 anys vivint del càrrec i contribuint a fer créixer la bombolla que critica el moviment. Va quedar clar que si caus simpàtic pots incomplir les ordenances.

També vam preguntar si s'ha previst la substitució del càrrec de confiança del PP ara que estarà de baixa de maternitat. Resposta inaudita. El PP pot demanar "1, 2 i els que vulgui de càrrecs de confiança". Es veu que els interessos del poble en aquest cas queden a un segon pla.

La pregunta sobre la ciutat sanitària també va obtenir una respost sarcàstica, i va provocar un diàleg del gènere absurd. "NO sabem res, és privat. Però vostès ho duien al programa, no?. Sí, perquè és públic. Doncs és públic o privat?. Hi ha un tanatori que vostès van demanar. Nosaltres no hem demanat cap tanatori. El volen o no el volen?". En fi, a vegades fa por la gent que ens mana.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

2012-01-13T08:12:00.000-08:00

Ahir es va celebrar la sessió ordinària del Ple de gener, una sessió àgil i amb pocs punts de confrontació a l’ordre del dia que va conduir, com a portaveu de CIU, el regidor Jofre Serret.

Abans de res, dir que la sala cada cop hi ha menys públic i que, curiosament, s’han convertit en habituals els conjugues d’algunes regidores, un fet que ha estat sempre molt criticat per l’alcaldessa en altres casos, i que val a dir hem procurat evitar tant ella como jo. Però com a ferma defensora del dret de cadascú a fer el que consideri convenient, només aconsello que com a mínim es guardin les formes i màxima discreció. Els aplaudiments i la gatzara de la teva família entre el públic –com va passar ahir- ofereix una imatge depriment de la política que ens hauria de fer reflexionar.

Entre els punts de l’ordre del dia es va aprovar l’acta anterior i es va donar compte del decret d’alcaldia que delega funcions a la Junta de Govern Local. A continuació, també es va aprovar per unanimitat la modificació de l’art. 1 del conveni col·lectiu de treball del personal laboral.

El punt 4rt portava a l’aprovació la Modificació puntual del POUM per delimitació del Polígon d’Actuació 19. El regidor Jofre Serret va exposar la postura del nostre grup favorable a aconseguir els terrenys de darrera el CEIP Montserrat. Fa anys que el CEIP Montserrat no disposa de l’espai suficient per tenir una pista de jocs reglamentària i que incompleix la ratio d’espais lliures per alumne. Evidentment, amb l’adquisició d’aquesta finca es possibilita disposar de més metres quadrats de pati per alumne i disposar de la pista, tot i que sigui una mica justa. De fet, la finca del carrer Comerç estava afectada des de l’any 90 com equipament, però de forma molt genèrica. Va ser el POUM el que va concretar l’ús docent de la parcel·la qualificada coma sistema d’equipaments (clau 7b) fent constar que havia de ser objecte d’adquisició per part de l’Ajuntament per tal de destinar la finca a l’ampliació de les instal·lacions del Montserrat. Cal recordar que CIU assumia en el moment de l’aprovació del POUM la responsabilitat del planejament urbanístic, per tant, va participar activament en la decisió de definir i de concretar l’ús de la parcel·la per millorar l’equipament escolar.

A la vegada, es necessari modificar el POUM per delimitar el polígon d’actuació 19 per aconseguir els terrenys del Camí Fondo que facilitin l’obertura del vial perimetral que s’obre al Polígon de Can Patalina. Un i altre terreny són de titularitat privada i s’ha de compensar als titulars amb la cessió dels terrenys edificables de titularitat municipal situats al Carrer roger de Flor i Avinguda Montserrat. Les raons són sens dubte d’interès general i el nostre vot va ser favorable. (Cont)

QUE DEMANO AL 2012?

2012-01-03T11:13:00.000-08:00

La realitat és que el 2011 ha estat un any estrany. Personalment, ha estat un any molt carregat, tant a nivell personal com a nivell polític. A nivell general, el 2011 ha estat l’any en que ha mort el cap de l’organització terrorista més gran del món, han caigut dos dictadors, Alemanya marca el compàs a Europa, els britànics van a la seva, a Japó han viscut el pitjor accident nuclear des de Chernobil, Obama no ha respòs a les expectatives que va aixecar, la crisi ha continuat fent estralls, hem tingut eleccions municipals,i hem acabat l’any amb una nova majoria del PP governant Espanya. L'únic consol és que el Barça segueix guanyant. Definitivament, el 2011 no ha estat el millor any de la meva vida. Ara bé, el món trontolla , però a Malgrat res no canvia. Cauen dictadors i règims, però aquí seguim sota el règim PSC-PP, com atrapats en el temps, atrapats en aquest final de cicle indefinit. Cal pensar-hi, perquè a la vida res no passa perquè sí, i tinc molt clar que el que passa té conseqüències més aviat o més tard.

De fet, la lectura dels resultats electorals de les passades municipals a Malgrat era molt clara, però alguns no han volgut escoltar la veu dels ciutadans. Els ciutadans de Malgrat ens van demanar diàleg i un gran consens. Ens van demanar un govern de majoria, un govern que sumés tantes veus com fos possible per afrontar els reptes que tenim per davant. Però alguns polítics no escolten o no volen escoltar, altres es mouen amb prejudicis fins que és massa tard i, altres realment no tenen cap projecte de poble al cap i massa feina a procurar per ells mateixos. Clar que el temps acostuma a posar les coses en ordre, la llàstima és que el temps perdut resulta irrecuperable per un poble.

Així que no sé que ens portarà el 2012. D’entrada el número em sembla més agradable a la vista, però tampoc és senyal de res. En principi aquest any sembla que continuarem en crisi i això vol dir que haurem d’incorporar tots plegats noves visions sobre moltes coses que fins ahir semblaven segures. Fins i tot, alguna profecia diu que aquest any s’acaba el món, què ja seria mala sort després de tant patir. En fi, que més val posar-hi una bona tassa d’optimisme si de veritat volem afrontar l’any que comença. A nivell personal demano poca cosa. Salut, fonamentalment. Salut per aquells que m’estimo. I per Malgrat, doncs penso que aquest serà un any en el que haurem de parlar molt d’esforç, dedicació, compromís, solidaritat ..en definitiva, dels valors que defineixen un poble.

Aquests valors han d'impregnar la política municipal si volem sortir de la situació que tenim amb éxit. En èpoques de crisi és quan aquells que ens dediquem a la política hem de demostrar la veritable capacitat de gestió i fins on arriba la nostra capacitat de diàleg. En temps de crisi, és quan pots veure la capacitat de qui et governa a l’hora de prioritzar projectes o posar noves idees sobre la taula, però és també quan podem apreciar l’autèntic tarannà de cadascú. El nostre grup municipal es va oposar el passat novembre al pressupost municipal per aquest 2012, perquè no compartíem el concepte d’apujar impostos i no invertir. Hem intentat explicar que nosaltres volem prioritzar aquells projectes urbanístics que comportin també dinamització econòmica. Per això, sense deixar de dedicar esforços al manteniment de carrers i voreres, pensem que ara és el moment de prioritzar un projecte com la renovació del Passeig Marítim, endreçar la façana marítima de Malgrat, encarar el tram final de la riera de sortida al mar, i desencallar l’obertura de l’Avinguda Barcelona.

No sabem si l’any que ara s’inicia s’impulsaran aquestes obres, perquè la veritat és que el govern que tenim no sembla treballar amb una agenda planificada, i el pressupost recentment aprovat poca cosa apunta. Tot i així, desitjo que amb l’any es corregeixi el rumb. El meu compromís i el del grup de CIU és seguir treballant per fer-ho possible, i estem oberts a parlar amb tothom per tal d'impulsar projectes estratègics importants que el poble necessita. Ara bé, per això penso que cal una nova governança local, una manera diferent de fer política local que no depèn només de nosaltres. Potser caldrà desfer i fer-nos enrera en algunes coses, prioritzar-ne d’altres, per poder seguir avançant.

Sabem que no és temps de continuar prometent si no tenim clar que hi hauran recursos, però també sabem que si no ens fixem objectius ambiciosos no avançarem. Governar no serà senzill, i fer oposició tampoc. A un costat i altre caldrà realitzar un gran exercici de responsabilitat. Veurem qui està disposat a fer-lo. N’anirem parlant, però vull començar l'any deixant escrit que, qui vulgui el nostre suport haurà d’assumir que cal fer sacrificis, però que això no vol dir renunciar a l'entusiasme i a la il·lusió per tirar endavant projectes de futur que Malgrat necessita, si volem continuar sent un poble que ofereixi oportunitats per viure i treballar.

Bon 2012 a tots i a totes. Procureu ser feliços. Recordeu que les profecies maies diuen que el món s'acaba el proper 21 de desembre. Que no ens agafi empipats els uns amb els altres!

*Publicat al MalgratConfidencial.cat
*Publicat al Maresme360

CANVI EN L'ARRIBADA DELS REIS DE L'ORIENT

2011-12-27T09:59:00.000-08:00

Cada 5 de gener, els Reis Mags de l'Orient -res a veure amb la família real espanyola, per Déu!, i la única monarquia que venero- troben un forat a la seva atapeïda agenda per venir a Malgrat i participar en la tradicional Cavalcada de Reis. Aquesta és, sens dubte, una de les cites més vistoses i esperades de l'any pels nens i nenes que esperen impacients, a peu de carrer, el pas de les carrosses i la pluja de caramels.

Durant molts anys, la benvinguda dels Reis Mags es feia a la Casa Consistorial i el recorregut finalitzava a Can Campassol on, quan el meu fill Xavier era petit, acostumava a fer una llarga cua amb el nen agafat de la mà per veure els Reis de ben a prop i recollir la tradicional figureta de xocolata. De sobte, per una estranya raó que ningú ha desvetllat mai del tot, des de la casa consistorial es va decidir canviar l'emplaçament de l'arribada dels Reis Mags i traslladar-lo a l'aparcament de la Plaça Catalunya. Aviat va quedar clar que aquest punt no era el més adequat per un ritual tan important i solemne per l'imaginari infantil. El lloc era d'una fredor considerable i, a més, suposava deixar al comerç de Malgrat sense la zona més cèntrica d'aparcament. Tot un èxit. Com acostuma a passar al nostre poble tot argument o tota queixa va ser inútil, però per amagar l'evidència de l'absurditat de l'espai es van muntar pessebres i es van inventar un "arbre dels desitjos", una d'aquestes activitats nadalenques que s'han posat de moda i que com tothom sap és un arbre normal i corrent al que se li pengen paperets amb desitjos escrits. Suposo que és una d'aquestes modes "multiculturals" que volen conscienciar, però que tal i com es fa a Malgrat no té cap sentit. És bonic, però seria més pràctic recollir aquests desitjos i com a mínim fer-los arribar a l'alcaldessa del municipi, perquè sàpiga de primera mà el que demanen els nens i nenes de Malgrat. Que acabin al contenidor del paper davant la canalla com l'any passat no té ni cap ni peus, no us sembla?.

Doncs bé, com us deia, en els darrers anys han estat moltes les veus crítiques amb l'emplaçament de l'aparcament de vehicles. Un lloc lleig, fred i gris. Ara m'assabento pel MC -beneït sigui- que enguany el nostre Ajuntament ha canviat de nou l'emplaçament, i que l'arribada es trasllada a la Plaça de l' Església. D'entrada celebro el canvi, però encara seria millor si no m'hagués d'assabentar d'aquestes coses pel MC. Com a membre del consistori m'agradaria una mica més de formalitat, amabilitat i respecte amb aquestes coses. Què hi farem!. Ara només cal que als Reis els rebi una dotació de la Policia Local i els lliuri un plànol màgic per saber arribar al centre del poble sense donar voltes absurdes. El dia 5 veurem si són tan màgics com diuen!.

BON NADAL!

2011-12-25T11:10:00.000-08:00

És Nadal!. No importa el fred que faci a fora, ni els problemes, ni els temors, ni les angoixes. De cop tot s'atura i retorna l'antiga escalfor que omple cada racó de la casa d'olors i veus familiars. L'escalfor que ens transporta per uns instants als records i les il·lusions dels infants.

De sobte, és temps de recordar als que viuen lluny, o aquells que no veiem al llarg de l'any. Ens felicitem, ens abracem i ens fem més petons. Fins i tot, a vegades m'agradaria guardar una mica de l'esperit nadalenc en un pot per deixar-lo anar una estona qualsevol dia de l'any, perquè el Nadal és una tassa plena de bons desitjos sincers que massa sovint s'esvaeixen tot just encetem l'any.

De fet, el Nadal no és un carrer de llums o les presses per comprar els regals, ni els àpats, ni el sopar amb els companys de la feina. Tot això està bé, però no és Nadal. El Nadal és un sentiment que neix de dins. És una pau estranya. És una necessitat de mirar al nostre voltant, de pensar en aquells que han tocat fons. Necessitat de compartir allò que tenim. Necessitat d'agrair les coses que ens han estat donades i, sobretot, agrair l'amor, perquè aquest és l'autèntic regal.

BON NADAL!

TANCA ELS ULLS I BUFA LES ESPELMES

2011-12-20T08:22:00.000-08:00

Sí, i si pots tanca els ulls, demana un desig i bufa les espelmes. Demana la lluna si pots....

"....sobretot demaneu la lluna, amics meus, des d'aquest recinte Ideal i no tingueu cap dubte. La Lluna anirà venint. Al principi la gent se riurà de vosaltres; la gent dels cercats tabernacles, la gent d'ulls térbols i de mirada espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible se riuran de vosaltres.

Però quina diferència! Quin riure! Un riure trist, un riure impotent......I mentrestant la lluna començarà a acostar-se."

Joan Maragall
Sentiment de pàtria

L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA NAIXERÀ EL PROPER 14 DE DESEMBRE

2011-12-08T11:50:00.000-08:00

L'Associació de Municipis per la Independència, iniciativa liderada per l'alcalde de Vic, Josep maria Vila d'Abadal (UDC) celebrarà l'assemblea constitutiva el proper 14 de desembre a la capital d'Osona. Fins ara, 116 poblacions s'han adherit a aquesta iniciativa que busca aglutinar el màxim de municipis catalans en pro de la independència i posar les bases d'una futura consulta oficial sobiranista des dels ajuntaments.

El 14 de desembre està previst que es proposi la direcció de l'entitat així com els estatuts que la regiran, el contingut del qual serà ratificat en una segona assemblea que tindrà lloc dos o tres mesos més tard. A més, es preveu la possibilitat de portar la proposta a l'Ajuntament de Barcelona i també a la Generalitat.

En molt poc temps, l’Associació de Municipis per la Independència ha aconseguit l’adhesió de nombrosos ajuntaments del país, la gran majoria governats per ERC o per CiU, però precisament una de les darreres adhesions ha estat la de Malgrat de Mar, localitat governada per PSC-PP. En aquest cas la proposta es va aprovar per Ple el passat 10 de novembre amb el suport dels regidors de CIU, ERC, ICV-EUA i 3 dels 6 regidors del PSC.

Un punt interessant va ser el discurs de l'alcaldessa (PSC) absolutament contradictories. D'una banda, va acceptar nomenar un representant municipal a l'Assocaciació mentre per l'altra banda, assegurava que el plenari municipal pot aprovar el que vulgui, perquè no ho pensa complir. Que la llei i les decisions democràtiques ella les fa a las eva mida ja ho sabem i no és cap sorpresa, però que pugui aturar les decisions de qui el plenari ha nomenat com a representant a la nova entitat està per veure.

Caldrà estar atent als moviments de l'Associació. Per ara, Malgrat forma part de la iniciativa i això és el que compte. Per una vegada, no ens quedem al marge.

FRAGMENTS DE FESTA MAJOR

2011-12-06T11:31:00.000-08:00

FER QUADRAR ELS NÚMEROS

2011-11-28T04:10:00.000-08:00

No és fàcil fer política local, i menys en els moments actuals. Per exemple, aquest mateix mes alguns amics m’han fet arribar el seu malestar pels acomiadaments de personal a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Darrerament em trobo en situacions com aquesta bastant sovint, perquè evidentment toca gestionar en moments complicats i les decisions que es prenen més aviat són incòmodes. En realitat no estem gens acostumats a aquestes situacions, però no entenc que saltin les alarmes pels acomiadaments que es produeixen en l’àmbit de l’administració i les seves empreses, i pel contrari no parlem massa dels autònoms o els treballadors de l’empresa privada que treballen en condicions molt pitjors que fa uns anys.

Precisament, el cas de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament em sembla bastant raonable. Els actuals responsables expliquen que quan el març de 2008 va esclatar de ple la crisi econòmica, el conseller d’Economia Antoni Castells va publicar un decret pel qual no es podien fer més contractacions a l’administració pública. Sembla que tot i el decret, des del 2008 fins al desembre de 2010, l'Agencia va contractar 47 treballadors més. i tot apunta a que realment es va sobrecarregar l’estructura. Per tant, penso que és lògic que en l’actual situació es posi per davant i es prioritzi destinar els recursos a la cooperació i no pas a mantenir l’estructura.

En aquest sentit, els actuals gestors fan una referència comparativa amb la cooperació basca que a l’any 2010 va executar un el pressupost 51 milions d’euros amb 7 treballadors, mentre que l'Agència Catalana va gestionar 37 milions d'euros amb 105 treballadors. És a dir, que en aquest cas més plantilla no equival necessariament a més eficàcia.

Lamento el disgust dels meus amics, però penso que el més important és gestionar els projectes amb professionalitat i destinar els recursos a la cooperació abans que mantenir estructures sobrecarregades.

EL JOC DE LES COMPARACIONS

2011-11-26T12:19:00.000-08:00

Hi ha comparacions gratuïtes, simplistes i odioses. Comparar vol dir mirar que fan a fora. Mirar que fa el veí. És clar que mirar que fan els altres pot servir de referència, però la comparació ha de ser objectiva. No s'hi val a fer trampa. Una comparació és posar en relació dues realitats semblants, però cal anar amb cura. Per això, llegint el post que va publicar fa uns dies les joventuts del PSC malgratenc em van venir dos pensaments al cap:

-El primer va ser que han d'actualitzar més sovint el bloc.

-El segon, que per criticar l’oposició i parlar "d’oposició constructiva” el primer que has de fer és un escrit constructiu. Personalment, el seu escrit no em sembla pas un exemple d’actitud constructiva. No argumenten res, i la comparació és massa simplista, però anem a pams.

Diuen que a Calella l'oposició té una actitud constructiva al permetre l'aprovació de la modificació d'ordenances, però evidentment el cas no és comparable. Què Malgrat és diferent?. Segurament, perquè a Calella el que han fet és apujar l'IBI segons l'IPC, el que representa un 3,1%. L'increment suposarà per les families un augment de 10 euros anuals de mitjana, i reportarà a les arques municipals 165.000 euros més. S'ha augmentat també l'Impost de vehicles segons l'IPC i no s'han tocat la resta d'impostos. Política de moderació fiscal per no castigar més al ciutadà.

Precisament, aquest no és el cas de Malgrat. Les ordenances fiscals aprovades pel PSc i el PP a Malgrat no són exemple de moderació fiscal. Incrementen l'IBI més d'un 6,5% (en cap cas parlem de l'IPC), i aquest increment suposarà per les families un augment de 25 euros anuals de mitjana segons el regidor d'hisenda (el que vol dir que pujarà una mica més), i una recaptació per les arques municipals de 350.000 euros (curiosament el cost de cobrir la riera al tram de Can Feliciano). La resta d'impostos s'incrementen molt per sobre de l'IPC (un 4%), i a la mateixa vegada augmenta el preu de l'aigua. Tot plegat, podem afirmar que el cas no presenta cap coincidència i que la comparació ja d'entrada sembla gratuïta i absurda, però la cosa no acaba aquí i posats a fer comparacions podem fer més comparacions.

Així, per exemple a l'inici del mandat es va constituir a Malgrat el nou Consell d'Administració de l'empresa Malgrat Turisme. CIU va demanar estar present al Consell d'Administració donat que la proposta del govern no era representativa de la nova composició del consistori. La resposta va ser la negativa habitual. Una situació ben allunyada de la de Calella on precisament el cap de l'oposició ha estat escollit President de l'empresa municipal GESTVIA.

Definitivament, Malgrat és diferent. De tots nosaltres dependrà canviar la dinàmica, i per fer-ho no és suficient criticar i acusar sempre a l'oposició. Deixem de mirar-nos el melic, de fer-nos retrets o buscar culpables i posem-nos, cadascú en l’àmbit que li pertoca, a teixir de nou complicitats per impulsar els projectes que el poble necessita. Potser així, la gent deixarà d'expressar als comicis el cansament que ara mostra i retornarà la confiança en la política. Pensem-hi.

QUÈ FARAN ELS DIPUTATS DEL PPC A MADRID? EL MATEIX QUE ELS 25 DEL PSC

2011-11-16T02:52:00.000-08:00

L’ eslogan del PP crida a sumar-te al canvi. “Suma’t al canvi”, diuen. I una pensa, quin canvi?. De Guatemala a “Guatepeor”. Si fas l’exercici de reflexionar sobre l’ utilitat que tenen realment per Catalunya els diputats que obtingui el PP el proper diumenge no veus la diferència amb l’ utilitat dels 25 diputats que ha tingut el PSC a Madrid que fins i tot han actuat sota disciplina del PSOE a l’hora de votar a favor de Catalunya com, per exemple, per demanar els 1.400 milions d’euros del Fons de competitivitat. Una vergonya. I els diputats que obtingui el PP a Catalunya, no faran el mateix?. ÉS clar que sí. El dia 21 de novembre es posaran immediatament sota la disciplina del PP i no mouran un dit per Catalunya.

D’entrada, no hi ha dubte que el PP es presenta a aquestes eleccions amb una clara voluntat recentralitzadora que té com a objectiu tornar a concentrar tot el poder en el Govern de l’Estat i reduir les quotes d’autogovern de les autonomies, especialment en el cas de Catalunya. Un clar exemple d’aquesta voluntat va ser la reforma exprés de la Constitució que de forma unilateral van dur a terme PP i PSOE sense tenir en compte la resta de forces polítiques. De fet, la visió de país que té el PP és el d’un Estat central omnipotent que no trobi impediments en les competències autonòmiques a l’hora d’aplicar les seves polítiques. Aquesta visió xoca frontalment a les aspiracions de Catalunya de seguir creixent, sense fixar-nos cap límit, en les nostres quotes d’autogovern i capacitat de decisió. El PP tampoc vol el Pacte Fiscal. Rajoy ha dit que no sap ni que és això, i com no li expliquem els catalans amb el nostre vot ho portem clar. Desprès estan els que pensen que el PP ens pot treure de la crisi. Com?. Si no ha mogut ni un dit fins ara, ni hem vist cap gest constructiu. D’altra banda, ja sabem quin és el seu model econòmic, no?.

La veritat és que el PSC no té projecte per Catalunya, només cal veure la seva campanya que es limita a criticar l’actuació del govern de la Generalitat i parlar de “retallades” des del cinisme més absolut. Sí, d’allò que des de Madrid en diuen “ajustes de la economia”, a Catalunya els mateixos en diuen retallades. Si no fos tant dramàtic fins i tot tindria gràcia. Però si el que ens espera a la cantonada és una majoria absoluta del PP l’ escenari no pot ser més dolent per les nostres aspiracions.

En definitiva, que si no pensem en clau catalana el proper 20N només servirà per empitjorar les coses. Ens podrem manifestar, podrem lamentar-nos 4 anys més, podrem acampar a la Plaça Catalunya o podrem estripar-nos les vestidures, però la responsabilitat del que passi serà nostre.

PP e

FEM PINYA!

2011-11-14T03:54:00.000-08:00

A Catalunya tenim una tradició de gran bellesa que són els “castells”. Bellesa plàstica i bellesa en el seu simbolisme de construir torres humanes. A dalt els més joves i menuts, a baix la gent gran. No importa l'experiència, ni l'edat, ni l'orígen, ni la condició per fer pinya., i sempre m’ha impresionat aquesta simbologia amb la societat de la tradició castellera, i m’encanta observar els moviments d’una colla a la plaça per bastir un castell. A més, des que els fan per la televisió fins i tot he pogut adquirir un vocabulari casteller i sé que és l’agulla, l’aixecador, l’enxaneta, carregar, descarregar, folre, manilles i, sobretot, la pinya.

La pinya és la base del castell, tot el cos de castellers i persones que s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Qualsevol persona del carrer pot situar-se a la pinya dels castells, ja que com més gran sigui i més gent hi participi, més compacte serà el castell, més segur i amb més coixí en cas de caiguda. La imatge d’una plaça plena de gent fent pinya és d’una bellesa i plasticitat singular, però a més és d’una simbologia estranya i inquietant. Una icona. Una imatge molt potent de força, superació, sacrifici, esforç i identitat.

Ahir Duran demanava “fer pinya al voltant la força política de casa, la força política nacionalista, la única que tenim, i tindrà sempre, les mans lliures, per defensar el progrés econòmic, social i nacional del país que ens estimem, de la nació catalana”. Penso que ho va clavar. Fins i tot podria servir com eslogan de campanya. Fer pinya. Amb les enquestes a la mà toca fer pinya. La majoria del PP el proper 20 de novembre sembla inevitable i els catalans no ens podem permetre una posició debilitada a Madrid. Jo sempre penso que els partits catalans haurien d’anar plegats a les eleccions generals, però avui per avui no sembla possible, i no hi ha dubte que el vot més útil i pràctic és el vot a CIU. És una manera de reforçar el govern català davant el govern que surti del 20N. Ens agradi més o menys toca fer pinya si volem mantenir l’horitzó.

C DE CALLATS, C DE CHACÓN, C DE CAMPOY I C DE CARBASSERA

2011-11-13T06:58:00.000-08:00

Ahir va afirmar Duran Lleida que la C de PSC és de “callats”, i no li falta raó. Tot hi així, després de seguir atentament el debat de dijous a TV3 entre els candidats a les eleccions generals a Catalunya, i suportar durant el decurs del mateix l’estudiada seriositat i el gest teatral de la Sra. Chacón cada cop que amb els llavis apretadets pronuncia la paraula “retallada”, vaig recordar de cop un dels episodis més ridículs viscuts al passat mandat municipal a Malgrat.

Resulta que un bon dia, la inefable, experta en qualsevol tema i actual alcaldessa va tenir la gran idea d’anar a Madrid, -a parlar amb la Chacón, va dir-, per fer una gran oferta de paquet turístic als treballadors del Ministeri de Defensa. L’oferta (que podeu trobar encara per internet) finalitzava amb una extraordinària sessió de “baile espanyol”, com no podia ser d’altra manera tractant-se de un municipi català com el nostre amb un Esbart dansaire. El projecte era promocionar Malgrat com a destinació turística i omplir els hotels, però tot plegat, va ser un estrepitós fracàs que li va costar al consistori uns 7000 euros com a mínim, és a dir, que la idea va acabar amb una C de carbassa, C de capsigrany, C de carallada o C de calés gastats per no res.

Certament, la C és l’element comú dels personatges i la seva farsa. Dic això de farsa, perquè després d'escoltar el debat del ple de l'Ajuntament de Malgrat del passat dijous al voltant d'una bandera catalana i l'adhessió a l'Associació de Municipis per la Independència no hi ha per menys. Què coi pinta la C a les sigles del PS?, perquè el que us explico del viatge misteriós en tren a Madrid tampoc passaria d’anècdota si no es donés el cas que hi ha conincidència de protagonistes i que darrerament algunes volen donar lliçons d’austeritat i bona gestió.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

2011-11-11T12:07:00.000-08:00

Intento continuar amb les meves cróniques del Ple. Més que res, perquè és la única utilitat que a dia d'avui he trobat per aquesta càmera inútil que un bon dia vam pagar els malgratencs/ques amb els nostres impostos.

Doncs bé, darrer Ple i darrera sortida de to de la Sra. Campoy. Sembla que algunes persones són incapaces genèticament de mantenir una mínima forma o un mínim respecte per les normes democràtiques. Però anem a pams.

Entre els assumptes inclosos a l’ordre del dia es portava a aprovació les bases reguladores de les subvencions pel 2012 sense cap canvi significatiu, i tres mocions. La primera era una Moció del GM d’ERC per tal que l’Administració local insti a la població a penjar la Bandera catalana en les ocasions assenyalades. El text parla de diades com Sant Jordi, l’11 de setembre i les Festes Majors i, aparentment no hauria de comportar massa polèmica. És bonic engalanar finestres i balcons i fa poble. La Sra. Campoy i la Sra Vega -sempre d'acord en aquets temes- consideren que no cal, perquè ningú ens prohibeix posar la senyera, però a mi em sembla que no hi ha cap perill en convidar als teus conciutadans a celebrar les festes i tradicions. Des de CIU vam donar suport a una moció que sembla prou raonable, només vam afegir que ens agradaria que des del govern es treballi per assolir un símbol local, una bandera pròpia que ara no tenim, un escut com Déu mana i un símbol vinculat amb la nostra Festa Major. El PSC-PSOE i el PP van votar contra la Moció, (una mostra més del que tenen en comú), i la proposta es va aprovar finalment amb els vots de CIU, ERC i ICV-EUA. Per què?, Doncs, perquè ahir es va visualitzar que el govern es troba en minoria, una realitat que està bé que recordin, perquè de tots els bons propósits inicials ja els han oblidat. Ni diàleg, ni col·laboració, ni res de res.

La segona Moció d’ERC proposa l’adhesió i participació de Malgrat de Mar en l’Associació de Municipis per la Independència. La proposta es va aprovar també amb el suport de CIU, ERC i ICV-EUA. La notícia, doncs, és que Malgrat s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència amb un govern del PSC-PSOE i PP. Ui quan s'enteri en Rajoy!. Aquí és on es va produir la sortida de to definitiva de la nostra alcaldessa. Diu “que no pensa complir els acords”. Bé, de fet, guardar acords de Ple al calaix dels oblits és una pràctica habitual dels governs Campoy, i sinó que li preguntin als veïns de Can Palomeres, però la seva expressió va ser una mostra de conducta antidemocràtica inacceptable. O les regles del joc només són per uns?. A partir d’aquí, la conducta frívola de la nostra màxima autoritat em va deixar perplexa. No es talla, vota que sí a la proposta i, tot seguit designa a la portaveu d’ERC com a representant entre rialles i afirmacions de que ella no pensa anar-hi. De fet, a ella tot el que no sigui imposar la seva veu li bufa. Frivolitat i arbitrarietat, perquè designar a ERC sense demanar el consens de la resta de grups va ser una estratègia més per obrir esquerdes entre els grups de l’oposició. Ara bé, ja ens pentinem sols fa temps i no vam caure al seu parany.

Per últim, es va portar a Ple la Moció de CIU que reclama impulsar la millora i adequació del Pavelló Municipal d’Esports i la sala annexa. La Moció es planteja per la necessitat urgent de renovar i modernitzar la dotació esportiva que tenim i, en concret, el pavelló vell. Recordem que el Ple del gener de 2009 va aprovar el MIEM (Mapa d’Instal·lacions esportives del Municipi) com a eina de suport a les decisions polítiques i tècniques que es prenguin en matèria esportiva, i en especial en matèria de construcció i millora dels equipaments esportius de Malgrat. El MIEM fa una anàlisi de la situació d’una manera realista i afirma que el pavelló vell és un equipament obsolet que no s’ adiu amb el procés de creixement i modernització de la població. Els episodis reiterats de pluja i les goteres persistents a la coberta, unides a les queixes dels usuaris ens han portat a presentar una moció que es va aprovar amb el suport d’ERC i ICV-EUA.

El PSC-PSOE i el PP van recórrer com sempre a la clàssica estratègia de dir que NO, perquè “ja hi estan treballant”. Un treball curiós sota secret de sumari i guardat amb pany i clau. Curiós, perquè fa quatre dies ens van presentar uns pressupostos on per cap costat es va veure una partida per arranjar el pavelló vell, ni se’n va parlar. A la comissió informativa la Sra. del PP no es va ni presentar (malesllengues diuen que estava a un acte de campanya). Tampoc ens ha ofert abans del Ple cap mena d'explicació i a darrera hora ens demasna retirar la moció. Es veu que la Sra. Regidora d’Esports treballa per alguna organització secreta que no la deixa comunicar a la resta d'autoritats les gestions que fa. Curiós. Gestions, cal dir, fetes a correcuita. Per això són les mocions, perquè el govern es posi les piles.

A la part final es van fer preguntes sobre l'aparcament inundat i la necessitat de senyalització, pregunta que va permetre veure que el regidor d'urbanisme va ben peix i necessita espavilar-se. Es va parlar també de la dessaladora sense aportar cap informació, però aquest tema el deixo per un nou post. A disposar.

"TRICK-OR-TREAT" O LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES

2011-10-28T09:41:00.000-07:00

Certament, les presses són males conselleres, i quan es dona una notícia s’ha de treballar, contrastar, ampliar i enriquir la informació. Per això m’ha sorprès que un mitjà que sempre m'ha semblat professional com el Malgrat Confidencial ofereixi una “desinformació” sense ni tan sols haver procurat obtenir una informació precisa.

De fet, l'ambient de castanyada de les vigílies de Tots Sants no pot ser més adient per donar aquesta notícia. Ja sabeu allò del "Truco o trato" ("Trick-or-treat"). Doncs apa, aquí teniu el susto. Així que els senyors de MC pengen una notícia absolutament errònia i es queden tan tranquils.

Veureu. Les al·legacions de CIU al cobriment de la riera invocant raons de manca de seguretat i falta de justificació urbanística es van presentar a l’Ajuntament i no pas a un Jutjat, per tant, resultaria fins i tot escandalós que ara ho resolgués una jutgessa, perquè evidentment les ha de resoldre l’equip de govern i no han esgotat encara la via administrativa.

La Sentència que esmenta la notícia del MC suposo que fa referència al recurs contenciós administratiu interposat l’any 2008 contra un acord de Ple. Aquí no us puc ajudar. Quan hagi pogut llegir la sentència i pugui fer una valoració del contingut us en faré cinc cèntims. No sigui que em passi el mateix que al MC i em fiqui de peus a la galleda.D'entrada si puc dir que en aquest recurs no s'invoquen raons de seguretat ni manca de justificació urbanística. Tampoc era un recurs contra el cobriment de la riera al tram de Can Feliciano, perquè si no recordo malament en aquell moment el conflicte era sobre el projecte de canalització de la riera al tram de Can Feliciano i, respecte aquest motiu del recurs la veritat és que digui el que digui la Sentència poca cosa podrem fer.

En el fons els senyors del MC són gent confiada. Pensen que la justícia d'aquests país és ràpida i efectiva. Benaventurats!. Si la jutgessa hagués resolt sobre les al·legacions que hem presentat el mes de setembre d'enguany contra el cobriment de la riera m'hauria caigut de la cadira. Tanta diligència i rapidesa en la justícia fins i tot m'hauria espantat.

POPULISME, DEMAGÒGIA I DESINFORMACIÓ A "TUTIPLEN"

2011-10-17T09:03:00.000-07:00

Mes o menys ja m'ho esperava, però la realitat sempre supera la ficció. Després del post que vaig dedicar a la concentració socialista de protesta del divendres passat, avui puc afegir alguns comentaris a l'excel·lent actuació teatral de la Sra. Campoy a la tertúlia d'ONA MALGRAT. Transformista, aprofitada, oportunista. Sobren adjectius per qualificar la funció. Per comptes d'informar al ciutadà aquesta senyora es dedica a crear alarma social per pur interès electoralista. "I que no passi res, eh?", "que jo no ho voldria pas, eh?". Al·lucinant!.

El nostre país pateix una situació de crisi econòmica que obliga a fer contenció de la despesa, entre d'altres raons per reduir l’enorme dèficit que ens va deixar d’herència l’anterior govern Tripartit, que es un dels principals responsables de la situació actual. Dóna la sensació per la teatralitat que li ha posat l'alcaldessa de Malgrat que el PSC no hi era en aquella nefasta etapa tripartita. És com si no hagués existit, i la realitat, encara que sigui dura i la Sra. Campoy no li agradi, demostra que l’anterior govern tripartit va dilapidar tot el pressupost de la Generalitat i va crear un dèficit de 7500 millions de €. Evidentment, el PSC hi era, i malgastava de la mateixa manera que ho feien els altres socis del govern tripartit. D'altra banda, als primers símptomes de crisi un tal Zapatero, del PSOE per més senyes, es va dedicar a dir que era una desaccelaració de l'economia i, més tard, el remei que es va treure de la xistera va ser en forma de Plans E descabellats que van consistir no pas en ajuts a les empreses que produeixen i poden crear llocs de treball. No. Van consistir ni més ni menys que en abocar la saca de diners en la construcció fomentant obres a dojo als municipis. Mentre, els alcaldes i alcaldesses aplaudíen. És clar. Obres en clau local sempre equival a inauguració, i inauguració és el mateix que vots al sac.

A Malgrat estem molt contents de tenir un nou camp de fútbol, un arxiu i una torre restaurada en un temps record, però evidentment les mesures restrictives son, en bona mesura, conseqüència de la situació a la que ens van abocar ells amb les seves actuacions. Ara, en lloc de fer costat al govern per sortir el més aviat possible de l’atzucac, utilitzen una bona dosi de cinisme per criticar les mesures, sense assumir cap responsabilitat. La Sra. Alcaldessa sense anar més lluny està "indignada". M'agrada, perquè espero que aquesta nova condició li permeti llegir i entendre el manifest dels indignats que comença per demanar més participació dels ciutadans, una coseta que precisament no li agrada gens ni mica.

I quina solució dona la Sra. Campoy per eixugar aquest dèficit que ha creat el seu estimat Montilla i Cia. Doncs "apagar la tele i no fer més llibres que ningú es llegeix". Meravellós. Apa!. El que es coneix popularment com la xocolata del lloro. Vaja uns estalvis!. Ah, també reben els mossos d'esquadra i les casernes de policia. Tot plegat d'una frivolitat impressionant. Quan una creia haver-ho vist tot a Malgrat, va l'alcaldessa i es supera. Certament el govern de Catalunya està aplicant unes mesures que no son gens populars, i ja s’encarreguen els agitadors professionals de carregar contra el govern i muntar protestes o manifestacions gairebé a diari, tal i com van fer abans de les eleccions municipals. Hi ha ciutadans que evidentment estàn molestos i emprenyats. És ben legítim. Però també hi ha una gran majoria silenciosa en aquest país que sap que no queda altra solució. Patirem, però crec que tenim un govern seriós que sap on va. Un govern que pren mesures poc populars. Que governa pensant en el país i el futur d'aquest país, i no només en les eleccions i els resultats electorals.

POPULISME AL DESCOBERT

2011-10-15T14:14:00.000-07:00

El populisme sempre és un recurs fàcil per qui no té altres arguments, sobretot ara que ens trobem a les portes d'una campanya electoral. En aquest darrer any hem pogut veure com des que es va produir el canvi de govern a la Generalitat, cal dir que amb un ampli suport electoral, s’han hagut de prendre una sèrie de mesures de contenció del dèficit que no agraden a ningú. Sovint, a mi tampoc. La veritat és que cap polític retalla despeses sense motius ni adopta mesures que la ciutadania no aplaudeix, i aquest mantra que diu que CiU retalla pel gust de fer-ho, o que CiU vol carregar-se l’estat del benestar és demagògia barata, i qualsevol persona amb dos dits de front ho enten. Com vols que un govern de CIU es carregui l'estat del benestar quan ha estat un govern de CIU el que ha bastit l'actual estat del benestar que disfrutem. El que ha fet la Generalitat fins ara ha estat demanar plans de contenció de la despesa a tots els nivells de l’administració pública i a tots els serveis que en depenen, directament o via concertació. El que sabem és que s’ha de disminuir un 10% la despesa i resulta que el govern central del Sr. Zapatero -socialista ell- en demana un 20% de reducció.

Però el tancament de les urgències nocturnes del CAP de Malgrat, Tordera i Canet a partir del dia 17 d'octubre no és una retallada, sinó més aviat un canvi de model que es va posar en marxa l'any 2008. No resulta tant estrany que s'intenti reordenar un servei, sobretot, quan técnics qualificats han fet estudis seriosos sobre el model. Val a dir que el propi conseller l'ha definit com un model "elàstic", en el sentit de que en aquests moments no ens podem permetre un sistema estàtic i que si és necessari el servei es pot reobrir.

El que si resulta xocant és que el govern de Malgrat - millor dit, el PSC-PSOE- hagi deixat d'utilitzar els canals que habitualment fa servir per comunicar-se amb altres administracions, i es dediqui a organitzar actes de protesta des de l'Ajuntament. Em consta que es va intentar repartir la convocatòria fins i tot en alguns serveis municipals. S'ha de tenir molta cara. El que resulta sorprenent és que la nostra màxima autoritat local per comptes d'informar correctament als ciutadans dels canvis que implica el nou model aprofiti les vacances per posar-se la disfressa "d'indignada" i fer servir la xerrameca al mig dels carrers. per generar alarmisme entre la gent confiada. Per què no ens fa un favor i acampa una temporada a la Plaça Catalunya?.

Això no m'ho empasso. Ni jo, ni ningú que tingui un mínim de seny. Una senyora que porta els darrers 20 anys dedicada exclusivament a la política no pot sortir i dir que és una indignada com si la cosa no anés amb ella. Alguna participació ha tingut en el sistema, i el seu salari no és precisament d'indignada. La prova més evident d'aquesta falta de credibilitat és la "gran concentració" i el "gran clam" d'ahir davant el CAP de Malgrat per protestar. En realitat, un acte del PSC disfressat de reivindicació ciutadana. (mira que són dolents fins i tot manipulant!). La Sra. Campoy al mig de la rotllana dient que ha lluitat molt per tenir el CAP (precisament ella) i que volen privatitzar la sanitat. I qui el va fer el nou CAP Sra. Campoy?. Crec recordar que va ser un govern de CIU, no?. Vol dir que no en fa un gra massa?.

Certament, estem en temps de crisi i a banda d'haver de contenir la despesa també és moment per reformular serveis amb criteris d'eficàcia. La Sra. Campoy ja no recorda com ella soleta va tancar l'escola municipal de Ca l'Arnau sense escoltar els pares, o com no fa gaire va suprimir el servei de trasnport escolar al CEIP Marià Cubí?. La desmemòria, el populisme i la barra d'alguns poden arribar a extrems impensables. Aquesta setmana per Malgrat han aparegut uns paperets que convidaven als malgratencs i malgratenques a concentrar-se davant el CAP de Malgrat per protestar contra el tancament de les urgències nocturnes. Uns paperets ben curiosos que no deien qui era el convocant, el que no deixa de ser estrany i preocupant, perquè normalment qui convoca un acte posa el seu nom com a mínim per assumir responsabilitats. Haurà gravat en video la policia als concentrats com ens va gravar a l'arbreda?.

Precisament, ahir anava a casa pensant en aquesta curiosa circumstància quan em vaig ensopegar amb una regidora del govern de la Campoy que venia indignada de la concentració. "Eren 4 gats i tots polítics", em va deixar anar. "El partit socialista, i 4 d'ICVm, quina vergonya, jo he marxat". Carai!, vaig pensar. Quin éxit!.

Avui llegeixo EL PUNT i em quedo amb la boca oberta. Resulta que la concentració la va convocar "l'alcaldia", i "la Sra. Campoy va ser la principal protagonista". Flipo!. D'una banda, per això de les "150 persones". Vols dir que hi eren totes les 150?. A continuació, flipo per l'extraordinari poder de convocatòria de la nostra alcaldessa. Ostres!. Suposo que va aprofitar per explicar al personal que l'anterior govern tripartit del seu estimat Montilla ha deixat la caixa buida, no?. Però també flipo -perdoneu que em faci pesada- , perquè es suposa que la Sra. Campoy com alcaldessa està de vacances i l'alcaldessa en funcions és la Sra. del PP. Per últim, flipo, perquè com a representant d'un grup municipal penso que tinc dret a saber si l'alcaldessa en funcions o no del meu poble convoca una concentració. D'entrada, em sobta descobrir que ni tan sols m'ho ha comunicat ni m'ha convidat. Penso que és molt poc considerada, o bé no sap realment quin és el seu paper institucional.

Però, de sobte he recordat també les signatures recollides contra la canalització de la riera al tram de Can Feliciano, les persones que van seguir el ple a peu de carrer el 4 de setembre del 2007, el seguiment de les mobilitzacions, o les 300 persones que la mateixa font va comptar aquell mateix 2007 i que la Sra. Campoy sempre ha menystingut. De sobte, he recordat el seus comentaris vers els que van gosar discrepar de la decisió d'un govern i dels discursos de la nostra màxima autoritat demanant respecte per les decisions "del govern escollit majoritàriament pels ciutadans". Vaja, vaja. Com ens hem de veure!.

Ara, a les portes d'unes eleccions que el PSC-PSOE de la Sra. Campoy té absolutament perdudes, la nostra màxima autoritat oblida els sermons d'aquests darrers 4 anys, i com el Sr. Fraga i aquell "la calle es mia", es llença al carrer per fer mittings davant els seus obedients seguidors. Tot un exemple de coherència. Em reservo altres comentaris que em venen al cap. (foto EL PUNT). De moment, disfruto observant la diferència entre les 2 imatges. En la del 2007 el poble. A la d'aquest divendres cares prou conegudes.

ANEM PER FEINA!

2011-10-14T10:28:00.000-07:00

Fer oposició és difícil. De fet, ningú es presenta a unes eleccions per fer d’oposició, sinó que ho fa carregat d’idees, propòsits i projectes que voldria poder dur a terme. Com a mínim és el meu cas. Però, a la vegada, la bona salut de la democràcia depèn precisament de l’oposició. És important per garantir un relleu en el govern que algú faci oposició i que ho faci bé. També és cert que per fer oposició cal tenir un projecte clar i, sobretot, cal saber arribar a acords amb qui governa per garantir la pluralitat en l’acció de govern. A la vegada, cal no ser presoner del govern, i saber trobar els seus punts febles i aquelles debilitats o errors que et permet restar-li suport. Poca broma. Els que han tingut el privilegi de només conèixer que és el govern es dediquen a critica o menystenir l’oposició, sigui del color que sigui, però aquells que hem conegut els dos costats sabem que governar és difícil i fer oposició també. Governar implica responsabilitat i decisió. Fer oposició també.

Dit això, la manera de treballar l’has d’anar adaptant a les circumstàncies i a la manera de treballar de l’adversari. Sovint, a Malgrat ha estat ben complicat arribar a establir acords per impulsar conjuntament els projectes, però hem procurat ser constructius quan ha estat possible. Ara, al encetar un nou mandat amb els mateixos protagonistes al govern hem intentat traslladar la voluntat de girar pàgina i deixar més espai per dialogar entre tots. Penso que el context ens obliga als que tenim el privilegi de ser representants municipals a fer aquest esforç. Ja veurem si tothom pensa el mateix, però per ara des de CIU intentem compartir els projectes que van marcar el nostre programa i que estem convençuts que estratègicament són importants per Malgrat. De fet, abans de fer les propostes vam escoltar a molta gent i pensem que són bones propostes. De fet, tenim moltes ganes de contribuir a millorar Malgrat. Avui els regidors i regidores de CIU hem dedicat la jornada a parlar del passeig marítim, la remodelació i el seu finançament amb diputats i representants del sector. Abans, tali com ja vaig escriure a un altre post, també hem mantingut converses amb els responsables de turisme per tal d’estudiar la possibilitat d’impulsar l’estació nàutica a Malgrat que vam proposar en campanya. Penso que és el que cal fer en aquests moments. Compartir propostes i ajudar a fer-les realitat. Aquesta és la línia i el propòsit que ens hem marcat per treballar els propers 4 anys.

100 DIES SENSE CAP CANVI

2011-10-07T09:23:00.000-07:00

El temps passa, i ja s’han complert els 100 dies de govern municipal o el que és el mateix, el termini de cortesia que s’acostuma a oferir des de l’oposició al govern per tal que perfili les línies d’actuació. Potser 100 dies són poca cosa per valorar l’obra de govern, però són suficients per apreciar clarament alguns indicadors i, sobretot, per observar un gest significatiu que demostri l’estil del govern. De fet, a Malgrat aparentment poca cosa ha canviat. L’alcaldia segueix en mans del PSC, i el PSC segueix en mans del PP. Tenim un govern amb minoria que no il·lusiona gens ni mica al ciutadà. Des de fora ICV contempla el paisatge. Més enllà, CIU i ERC a l’autèntica oposició.

Però a Malgrat es poden fer ja algunes valoracions interessants. Per exemple, alguns regidors del govern semblen encara bastant lluny de saber on carai s’han ficat, especialment el d’urbanisme que va molt peix. Per ara, si aquest havia de ser el pilar de l’equip de govern no es nota, perquè el govern pivota sobre el paper del regidor d’hisenda i, francament, tot i la voluntat que hi posa l’home no es precisament un indicador de canvi de tarannà. De la resta de regidors res destacable.

En general, aquests primers 100 dies han estat molt decebedors. Cap gest en relació a la composició de la Junta de govern, ni el consell d’administració de l’empresa Malgrat Turisme. Paraules moltes, però passes cap ni una. i tot té un límit. No hi ha voluntat manifesta de canviar les coses. Tot plegat segueix marcat pel continuisme pur i dur, sense cap autocrítica i amb alguna frivolitat com la de entossudir-se a gastar més de 300.000 euros per cobrir un calaix de formigó que ningú ha demanat amb la que està caient sobre les famílies d’aquest país.

La línia d’actuació és extremadament conservadora, sense cap idea ni cap missatge nou. Penso, sincerament, que en aquests moments els ciutadans esperem dels governs que s’enfrontin a les necessitats amb propostes i alternatives locals, és a dir, amb idees que facin front a la crisi i generin il·lusió. Per dir-nos que la cosa està fotuda no cal tenir regidors, però la línia estratègica del govern no està per la innovació. Res, arreglar quatre carrers més i que paguin els veïns. El de sempre. Posar més gris sobre gris, bancs i papereres en fila.

Per part del nostre grup intentem transmetre que la nostra participació política volem que sigui un exercici de responsabilitat i fem l’esforç d’aportar propostes: per ara hem mantingut contactes amb turisme per exposar el nostre projecte d’impuls d’una base nàutica a Malgrat com a motor d’oportunitats i activitats vinculades al mar, i sembla que la idea no ha desagradat i es treballa. Espero poder oferir-vos aviat el resultat d'aquesta col·laboració constructiva que anirem alternant amb la crítica en allò que considerem necessari criticar. Necessitem preparar el nostre poble pel futur i aprofitar totes les seves potencialitats, un treball que no és possible fer des de l’autocomplaença. Son temps difícils, temps per l’austeritat, temps de sumar esforços, però també és temps de treballar amb rigor i demostrar empenta política i no resignar-se amb “l’anar fent”. Ara per ara, no tenim un equip de govern que em desperti gran entusiasme i quan ens confirmin que la seva gestió es vol limitar a pagar deutes, apujar impostos i fer poques inversions no sé si entusiasmarà a la resta de malgratencs i malgratenques.

AVUI FA UNA TARDA PRECIOSA

2011-10-03T07:37:00.000-07:00

Ara mateix fa una tarda preciosa. Ningú no diria que som a l’octubre, perquè l’estiu sembla que no es vol acomiadar del tot. Però per a mi és també una tarda absurda. Em trobo tancada en un despatx quan voldria caminar i respirar l’aire de la tardor. Aquesta és una tarda per abdicar de tot. Estic cansada, però no és un cansament físic. M’he passat tot el matí ordenant i traslladant arxius i expedients definitius. Ara, miro per la finestra aquesta tarda preciosa, i tinc la sensació que entre la muntanya d'expedients he arxivat sense voler una part de mi mateixa. Potser, perquè la tardor és un temps especial, aquest temps que ens recorda com som de fràgils. Potser perquè els arbres perden les fulles. Potser perquè els ocells fan i desfan un cercle imaginari per travessar el cel camí de l’infinit. Ara mateix penso que sempre recordaré aquesta tardor, però els motius són massa personals per apuntar-los. Ho deixo així. És el que tenen aquests espais virtuals on apuntem les coses que ens passen. Allò realment íntim i personal no ho pots escriure. La vida és com és, sense mesura. Un dia t’ofereix moments d’intensa felicitat. Un dia t’aboca a un tràngol d’angoixa. És així i ningú ha dit que sigui perfecte, ni tenim fulls de reclamació. Però el més important és que és la vida que et toca viure, i realment sobta descobrir que en cada moment que vius pots trobar una escletxa si la busques. No tenim escapatòria. S’ha de viure. Aquesta preciosa tarda és un símbol indesxifrable. Res no ens fa por. Avui fa una tarda preciosa i el món no s'atura.

A CAMINAR!

2011-09-14T22:47:00.000-07:00

11 DE SETEMBRE A MALGRAT

2011-09-09T02:12:00.000-07:00

AQUESTA DIADA, PASSOS FERMS

2011-09-07T03:00:00.000-07:00

Després d’algunes setmanes sense actualitzar el bloc torno a la feina per reprendre el fil internauta. Ho faig en plena polèmica sobre el català com a llengua vehicular a l’escola, i això a les portes d’una campanya electoral, quan els ànims ja es trobem prou tocats per diferents motius, fa pensar que s’acosta una tardor calenta. De fet, si em deixo portar pels sentiments i pel que sento aquest escrit potser no es podria publicar. Per això intentaré raonar de manera ordenada, però estic molt cansada, molt cansada de sentencies, interpretacions, recursos, declaracions surrealistes i atacs sistemàtics a la meva identitat i la meva llengua. No entenc aquesta persistència en atacar frontalment un model que ha fet possible la convivència lingüística en aquest país i l’aprenentatge de les dues llengües. No entenc que sigui objecte de debat i polèmica temes que ja van ser objecte de debat fa anys i que el Tribunal Constitucional i la UE han avalat. Però, és clar, la llengua és el nervi de la nostra nació i sembla que cal extirpar aquest nervi com sigui per debilitar-nos. Es tracta d’anar fragmentant, separant, dividint, construint diferents identitats dins la societat catalana. A veure si així, de mica en mica, ens tornem més submisos i parem de tocar el crustó. Aquest atac és profundament antidemocràtic i dubto que sigui casual. És una involució en tots els sentits. Una involució que em temo no acabarà aquí, perquè al darrera hi ha una veritable ofensiva centralista que s’intenta camuflar darrera de la crisi. Tampoc hi ha un únic culpable. El PP juga el seu paper electoralista, però dir això és simplificar molt les coses. Al darrera hi ha el clar i precís objectiu que persegueixen fa temps el PSOE i PP. Laminar. Trencar. Centralitzar. Ofegar. En definitiva, la situació és crítica. Mentre el govern prepara el recurs pertinent, mentre discutim, mentre preparem manifestacions..........Demostrem el proper 11 de setembre que hi som. A Malgrat ho podem fer amb contundència. El dia 10 anem a Can Campassol. El tema no és si ens agrada més l’acte institucional el 10 o l’11. En el fons el més important és dir que som catalans i que no pensem deixar de ser-ho. Ho podem cridar el dia 10 al vespre participant a l'acte institucional que organitza l'Ajuntament, i ho podem tornar a cridar el dia 11 pel matí a Can Campassol. Penso que més que mai aquesta Diada hem de sortir al carrer per dir que som catalans.

FEM VACANCES!

2011-08-22T01:10:00.000-07:00

Com diu un popular anunci de cervesa tots tenim un costat Nord ple de responsabilitats i obligacions, i un costat Sud on guarden la “rauxa”, és a dir, l’alegria i la despreocupació. Aquests dos costats són complementaris i essencials per mantenir l’equilibri mental. De fet el Sud no és un punt geogràfic i prou, sinó més aviat una actitud vital. Per això, per no perdre el Nord marxo uns dies al Sud, perquè per saber apreciar el que tenim aquí, a vegades és sa donar un cop d’ull al que tenen els d'allà. Estaré desconectada.........

COMENTARI POST FESTA MAJOR

2011-08-19T10:14:00.000-07:00

Si alguna avantatge té disposar d'un blog és precisament que de tant en tant pots revisar els escrits que has publicat i descobrir que segueixen d'actualitat. En els darrers anys he publicat diversos escrits parlant de la Festa Major. L’any passat sense anar més lluny en vaig publicar 3 al mes d’agost. El primer el vaig titular "Torna la Festa Major, però diferent cada any", en el que vaig criticar que la retallada es vagi carregar el pregó. En el meu escrit vaig afirmar que "cap crisi justifica deixar la festa sense l'acte d'obertura. Francament, no cal disposar d'un gran pressupost per fer un pregó. Només cal una persona amb voluntat per anunciar la festa amb la seva particular manera d'explicar-ho, amb un embolcall de vivències personals i sentiments que, per un instant, ens faci enllaçar el passat, present i futur del nostre poble. Memòria i personalitat. No cal gaire cosa més, i no puc creure que entre tots no podem trobar un malgratenc o malgratenca amb ganes de fer de pregoner/a". Bé, salta a la vista que no em faltava raó.

Enguany hem tingut pregó i pregoner malgratenc. Discrepo de la fórmula, perquè un concurs és un risc massa evident i deixa poc marge de temps per reconduir la proposta en cas que no es presenti ningú. No criticaré el pregó d'aquest any, perquè considero que pujar al balcó de la casa consistorial per convidar als teus conciutadans a participar de la festa no és gens fàcil i exigeix certa valentia. Per tant, enhorabona al pregoner. Si que puc dir que l'acte va posar de manifest la urgència de retirar el fanal de davant la porta de l'Ajuntament. És un element absurd que distorsiona la imatge de la Casa de la Vila i que, a més, va dificultar la visió de les persones que parlaven des del balcó. De savis és rectificar i ja fem tard.

Un segon escrit el vaig titular "Retalls de Festa Major", i en aquest parlava de la falta de creativitat i de la sort de disposar de la participació de la gent.

Finalment, vaig publicar l'escrit titulat "Apunts finals sobre la Festa Major". Aquest escrit encara avui m'agrada molt, perquè precisament parla de la necessitat d'innovar, i deia que "Una Festa Major ha de mantenir certa estructura al voltant de la tradició i un fil conductor, però no ha de ser tampoc encarcarada ni encotillada. Ha de permetre incorporar de forma gradual nous formats que s'adaptin als gustos del públic d'avui".

Bé, un cop s'ha acabat la Festa Major podem fer un repàs. El bloc MC afirma que la festa s'ha revifat. No sé si serà així, però certament hem pogut gaudir d'algunes novetats en que la participació de públic ha estat notable. Comparteixo l'opinió de que la gent tenia ganes de novetat, i tot i que algunes propostes com la llençada de síndries no són precisament noves, el cert és que han tingut una molt bona resposta de públic. El que està clar és que una bona Festa Major no depén tant del pressupost com de l'ànima. L'element imprescindible és la gent. Una Festa Major s'ha de viure i per això ha de tenir un format molt participatiu. Entre tots hem de continuar millorant any rera any la nostra festa fent aportacions i participant activament.

Finalment, cal destacar un element negatiu en el format de "barrakes". Els joves de CIU han participat i donat suport a les barrakes de Malgrat des del primer any a través de les formacions juvenils actives al nostre municipi. Primer va ser amb Unió de Joves i més tard des de la JNC. Sempre he destacat l'esforç que s'ha vingut fent per mantenir un format de qualitat, però aquesta darrera edició no m'ha semblat que s'hagi apostat per mantenir el nivell i s'ha notat en l'afluència de públic. No parlo pas de la qualitat dels grups , perquè alguns eren bons, però sí de proposar un cartell amb un plat fort que és el que en definitiva marca la diferència. Esperem que en una propera edició es recuperi l'idea inicial de garantir unes barrakes de qualitat que puguin consolidar el seu espai a la festa.

MARXA LAICA I JMJ

2011-08-18T04:02:00.000-07:00

Evidentment, és legítim i respectable que no es comparteixi que l'Estat participi amb els seus mitjans a garantir la seguretat de la visita del Papa, o que es pensi que el Papa no ha de ser rebut com a Cap d’Estat. També és legítim pensar que el cost de la visita resulta contradictori amb el missatge de Jesús. Cert. I personalment, com a cristiana, també hi ha aspectes de l'església que em resulten difícils d'acceptar. Ara bé, tampoc es pot ignorar que el cost en sí resulta bastant ajustat a la dimensió de la visita i la quantitat de gent que mou.

A mi el que sempre em costa entendre és la intolerància i la manca de respecte, els disturbis i la necessitat d’intervenció policial. A què juguen aquests pretesos representants dels laics?. Personalment, em sorprèn que cada visita de Benet XVI hagi d’estar envoltada de polèmica i, sincerament, penso que alguns confonen el significat de la llibertat d'expressió de les persones, i l'aconfessionalitat de l'Estat amb el laïcisme. La Constitució deixa ben clar que s'han de respectar totes les religions i, la catòlica, és una d’elles, agradi o no. Voler silenciar allò que no agrada a no compartim amb contramanifestacions és un exercici realment incomprensible. Cadascú pot tenir la seva opinió. A uns els pots semblar un escàndol que amb diners públics es pagui part del cost de la JMJ, però a mi em sembla ben curiós que els mateixos no posin en qüestió el cost de seguretat, neteja i reposició de mobiliari urbà de qualsevol partit de futbol, de les celebracions del Barça, per exemple.O, sense anar més lluny, el cost que va tenir finalment la protesta del 15M. Jo també estic "indignada" i no em dedico a trinxar l'espai públic. Per què no dir-ho?. Posar l'accent només en el cost econòmic és pervers i dona peu a comparacions odioses, perquè si es tracta d'enviar diners a l'Àfrica, per exemple, per què no parlem de les subvencions que reben els sindicats que diuen posar-se les mans al cap, o dels diners que destinem a la Festa Major, o del que val contractar un grup de rock, o de la recaptació que ahir va fer el Camp Nou?. És clar, no és això.

Certament, des del punt de vista cristià, alguns aspectes d’aquesta trobada els trobo una mica confosos. Es trasllada d’alguna manera un missatge molt conservador de la fe oferint sovint el protagonisme a certs grups eclesials, i es presenta tot plegat com un acte massiu i multitudinari per mi molt allunyat de l’Evangeli. La meva església és ben diferent. És l'església dels pobres i dels humils, però em consta que la meva és una església que viu dins aquesta "altra església" d'altaveus mediàtics, i que camina en paral·lel. Per això, tinc també molt present la gran tasca social de l’església, i estic convençuda que els joves que assisteixen a la JMJ busquen realment una experiència sincera i honesta. També estic segura que entre els milers de joves assistents hi ha una gran majoria de laics, perquè una cosa pot ser perfectament compatible amb l'altra. Precisament, aquests dies ha estat fàcil observar alguns dels grups de joves que han fet estada pels municipis propers abans d’anar a Madrid. Joves divertits, alegres, educats, amables i humils. Normals. Il·lusionats.

No sé realment que té de dolent en aquests moments de desconcert que tots vivim, i en el que el món sembla haver perdut el nord , que els joves puguin trobar esperança en els valors cristians i en el missatge de Jesús. En qualsevol cas, el debat no és quant costa o quanta gent ve. Un cap d'estat s’ha de protegir i això inevitablement costarà diners. No hem de centrar el debat en les xifres, sinó en la relació entre la societat i la religió. La condició és que aquest debat es faci sempre des del respecte i la tolerància. Sense etiquetes ni prejudicis. Tenit en compte allò realment important: resulta sorprenent que en ple segle XXI un senzill missatge que parla d'amor i pau sigui capaç de fer moure i reunir milers de joves de tot el món en plena canícula d'agost. Aquest és el veritable i autèntic misteri de la fe.

VISCA SANT ROC!

2011-08-12T08:38:00.000-07:00

La Festa Major és molta gent, és festa, és el so de la gralla, és el Bernat i la Eulàlia. La Festa Major és l’ofici, és un carrer farcit de mainada, és una arrel que creix amb el pas dels anys i ens diu que som un poble. La Festa major és ball, correfoc i olor de pólvora. És fer una cerveseta ben fresca amb els amics a la plaça. La Festa major és sopar al Parc de Can Campassol, és nit de sardanes, és música i explosió de coets i focs artificials. És calor, platja, és la taula parada i el cava en fresc. És la tradició i la gresca. El de sempre i la novetat. La Festa Major és una barreja d’emocions. Com diu la cançó de La Trinca “Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó”. Bona Festa Major. Visca Sant Roc!

AGOST, AGOST.......

2011-08-11T03:57:00.000-07:00

Em llevo molt d'hora, però sense la pressa habitual. Aixeco la persiana i miro els arbres que queden a Can Feliciano coberts d’una llum esmorteïda. Farà sol. És el primer que endevino. Fa un temps agradable d’estiu. Ni massa calor, ni pluja. Després vaig al menjador i mentre preparo un te dono un cop d’ull al munt de paperassa que espera sobre la taula. No sé en quin mal moment se’m va acudir la genial idea de dur-me feina a casa. Evidentment, no ho penso deixar per al setembre, perquè vull començar el nou curs amb els deures fets i la feina al dia, però costa trobar una estoneta. De moment m’ha donat pel fer te verd, per cremar encens de sàndal, i per submergir-me en la lectura d’un llibre. És una mena de catarsi d’agost absolutament imprescindible. Ahir vam anar al cinema amb el meu fill a veure “El Capità América”, i vaig acabar el dia a la platja de Malgrat amb un bany molt refrescant abans de sopar. Treballo a mig gas esperant les autèntiques vacances, i em dedico per estones a contemplar la vida que llisca suau. Quin gust....

CAN FELICIANO I EL GUADIANA

2011-08-08T08:55:00.000-07:00

Sempre dic que el debat sobre la riera al tram de Can Feliciano és una mica “guadianesc”. Ara apareix, ara desapareix com ho fa el Guadiana. La pregunta és “fins quan”?. No se sap, però sembla que aquest debat és el leit motiv del govern malgratenc. Dijous passat en vam tenir una bona mostra. El tema de la riera va tornar a posar-se sobre la taula. Fins i tot, El Punt/Avui ens va dedicar un article el diumenge. En el decurs del debat, la nostra alcaldessa ens va fer saber que li molesta que es tregui el tema de manera reiterada, el que no deixa de resultar singular i sorprenent si tenim en compte que qui no para de fer declaracions -tot i la canícula estival- és la mateixa alcaldessa.

En definitiva, que a l’apartat de precs i preguntes del passat ple d’agost es van posar les cartes de nou sobre la taula. D’una banda, des de CIU i ERC es retreu que es prioritzi una inversió que haurem de pagar els malgratencs i que mai ha estat un clam o una demanda ciutadana. D’ICV-EUA no en puc parlar, perquè es troba en una etapa de mutació molt estranya i, francament no se sap massa cap on va (ho dic amb afecte).

El que si tinc clar és que el pacte PSC-PPC del cobriment de la riera a Can Feliciano no en parla. De fet, el que prioritza és el tram 0 o tram de sortida a mar, però evidentment és més senzill posar fil a l’agulla en el punt de Can Feliciano que dedicar-se amb cos i ànima a resoldre el que és més necessari. per tal d'encarar la reforma del passeig marítim. Una cosa li vull dir a la Sra. Campoy, -i que no s’ho prengui malament-, a certes cosetes no hi jugarem. No s’hi val a traspassar responsabilitats a l’oposició i demanar que s’ajudi a desencallar el tram 0, perquè som de CIU. Evidentment, això només es pot fer si el govern realment ho prioritza i es treballa conjuntament des del principi. Llavors sí. Llavors hi anirem plegats. Anirem a totes. Obviament, això exigeix uns requisits mínims com compartir les prioritats i tenir les coses clares. Ja hem comprovat com les diferents administracions al final acaben coordinant-se amb el govern local i no amb l'oposició per molt lluitadora que sigui.

Com a resum de tot plegat destaco la frase de l'alcaldessa quan diu que Can Feliciano “ara més que mai demana a crits que es cobreixi”. Tot un homenatge al cinisme polític pur i dur. Pronunciar una frase com aquesta requereix cert valor. O valor o irresponsabilitat. Una de dues. No deixa de ser tot un reconeixement al mérit d'aquells que sempre van defensar que el projecte -que ella i el seu equip es van entossudir a executar- és un autèntic disbarat urbanístic. Un desastre que ara vol tapar i ocultar. Doncs mira, nosaltres no tenim cap pressa.

AVUI ÉS EL MEU SANT!

2011-08-05T11:01:00.000-07:00

A casa som de celebrar el sant. Celebrem Sant Josep, Sant Francesc Xavier, Sant Enric, Santa Júlia, Santa Marina.......en fi, que el nom és el primer regal que et fan al néixer i és important encertar, perquè normalment t’acompanya tota la vida. Per aquelles coses de l’atzar a mi em van posar el nom de Neus, un nom bonic, curt i clar, que parla de puresa i no té diminutius. De fet, el funcionari del registre em va inscriure com Maria de las Nieves, però que jo recordi mai ningú m’ha cridat per aquest nom. De fet, el nom que els meus pares tenien pensat no era aquest, però el dia que vaig néixer va caure una gran nevada a Sabadell i van decidir posar-me el nom de Neus.

Com diu el meu pare, sóc afortunada des del mateix instant del naixement, perquè no va caure calamarsada!. Doncs això, .....que avui celebro que no em dic “calamarsa”, i que un 20 de desembre va nevar.

NOU GOVERN COMARCAL

2011-07-22T12:21:00.000-07:00

Fa tot just unes hores s’ha constituït el nou Consell Comarcal del Maresme amb la presa de possessió dels 33 consellers i conselleres que formarem el nou plenari comarcal. La sessió ha començat a les 12 del migdia, i ha donat el tret de sortida al nou mandat 2011-2015 que presidirà el company i amic Miquel Angel Martínez, alcalde St. Vicenç de Montalt.

En acabar la sessió de constitució s’ha celebrat el Ple d’Organització que defineix l’estructura i el funcionament del Consell. Amb l’aprovació del cartipàs, el nou equip de govern del Consell, format per Convergència i Unió i Partit Popular, ha començat a funcionar amb alguns canvis respecte a l’anterior legislatura. Així, a les 3 grans àrees que han format l’estructura del Consell fins ara, Serveis al Territori, Serveis Educatius i Promoció, ara s’afegeix una àrea de Cooperació Municipal i Planificació. Aquest canvi ve donat bàsicament per l’ampliació de serveis que ha experimentat el Consell Comarcal els darrers 4 anys i que ha fet considerar la necessitat de crear un nou departament.

El ple extraordinari ha servit també per establir el règim i la dedicació dels membres polítics de la corporació i el règim de retribucions i indemnitzacions, un tema que darrerament s’ha convertit en motiu de grans debats.

Altres punts de l’ordre del dia de la sessió plenària han estat la creació de la comissió permanent del ple i el règim de delegacions, el nomenament dels representants als òrgans col·legiats d’ens participats pel Consell Comarcal i, el coneixement de les resolucions de Presidència en matèria d’organització comarcal.

En el meu cas, he estat designada consellera delegada de l’àrea de serveis socials i educatius, responsabilitat que portaré a terme amb una dedicació parcial del 60% de la jornada, i amb una retribució de 27.000 euros/any bruts.

Val a dir que començaré la propera setmana amb l’agenda plena, i amb data per signar el contracte- programa 2011 amb el departament de Benestar Social el proper divendres 29 de juliol. Anem per feina.

MALA CONSCIÈNCIA?

2011-07-20T10:57:00.000-07:00

Diuen els entesos que rentar-se les mans ajuda a netejar la consciència, i sembla que els éssers humans tenim un gran desig de rentar-nos després d'haver actuat contra les nostres creences, com si l'aigua contribuís a netejar la part del cervell on s'allotja la consciència. Qui diu aigua diu tovalloletes humides en forma d'escrits de lectura recomanada pels entesos.

M’ha vingut al cap aquesta reflexió tot llegint l'escrit que a manera de rentat de mans ha publicat ICV-EUA al seu web i amb el que preten justificar la seva respectable però incomprensible postura. No deixa de tenir gràcia que certes coses es publiquin, perquè així ningú pot negar-les després. Dono, doncs, un cop d’ull a l’escrit recomanat de la setmana i prenc nota del diari personal del Sr. Jordi Medina i que permet treure algunes conclusions.

1ª.- Sembla evident la necessitat d'ICV de justificar-se.

2ª.- El regidor d’ICV porta un diari personal en el que anota només el que l’interessa i apunta algunes mentides.

3ª.- Aprecio que ICV subtilment intenta carregar “la culpa” a un altre.

4ª.- Cap critica al PSC, principal responsable de trobar la porta tancada a ERC?.

5ª.- El Sr. Medina porta el rellotge parat. On vas avui demanat un “tripartit”?.

6ª.- L’actual ICV està carregada de prejudicis i dogmes. Al·legar “la retallada” per justificar que no vols fer un pacte amb CIU em sembla infantil., però que a sobre ni ens ho comuniquis és la pera. De pas que ens expliqui perquè al PSC-PSOE -responsable de la major retallada de drets socials de la història recent- no se li aplica la mateixa recepta. O que expliqui perquè pot donar suport a un govern del PP.

7ª.- Constato que el PSC no ha estat mai la nostra opció de govern, però CIU tampoc ha estat l’opció del PSC. Les coses clares.

8ª.- El PP no queda massa ben parat. A banda d’aparèixer com a plat de segona taula, el Sr. Medina revela fets que el PP ens ha negat fins ara. Per cert, al document que diu haver vist (un fet certament indigne que podria com a mínim callar) la 3era tinent d'alcalde no era Ana Vega ni consta cap tècnica que demana el PP com a càrrec de confiança.

9ª.- El relat dels fets mostra clarament que no va existir mai un pacte CIU-ERC abans de les eleccions, no?.

10ª.- El relat prova que des de CIU hem fet una valoració molt realista des de la mateixa nit electoral. En el fons hem fet el que haviem de fer, però certes respostes tampoc han estat cap sorpresa.

La conclusió final és que per fer política cal una mínima ética.

CÀRRECS ELECTES I FORMACIÓ. UN DEBAT INTERESSANT

2011-07-13T09:14:00.000-07:00

A l’acabament del darrer Ple vaig mantenir una interessant conversa amb el regidor Sr. Puignou sobre la formació dels càrrecs electes. El regidor Puignou ens va retreure la nostra abstenció al punt de les retribucions amb algunes expressions ben poc afortunades. El més interessant, però, va ser la discussió al voltant de la formació. Intentava explicar al Sr. Puignou el cost de ser un regidor responsable, i la necessitat que avui tenim de rebre una formació de manera continuada que sovint has de costejar personalment. Aquí justament rau la nostra discrepància. Considera el Sr. Puignou que no cal que un regidor rebi formació. “Total duren un o dos anys”.

Aquesta frase em va sorprendre, perquè tots sabem que alguns/nes han durat molts anys al càrrec. De totes maneres la veritable sorpresa és el concepte tant diferent que nosaltres tenim de la tasca de regidor. No cal que els regidors/res rebin formació?. De veritat?.

Doncs, l’Associació Catalana de Municipis va entendre fa molt temps que, precisament per la responsabilitat que suposa ser alcalde o regidor i les moltes i variades situacions amb les quals es poden trobar per raó del seu càrrec, calia apostar per aquest tipus de formació. Així és com al novembre de l’any 2000 va néixer l’Aula d’Alts Estudis d’Electes (AAEE) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Poc després, el gener de l’any següent, s’inaugurava a l’Hotel Campus de Bellatera el primer curs de l’Aula. Pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, present a l’acte, la nombrosa presència d’alumnes que van donar resposta a la iniciativa demostrava “que des del món local hi ha ganes de fer bé les coses”, i l’èxit del projecte a Barcelona va motivar que l’any següent, el 2002, l’ACM amb la mateixa UAB i l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat creés la Fundació Privada Aula d’Alts Estudis Electes per consolidar l'oferta.

La Sandra i jo hem rebut aquesta formació. El Postgrau té una durada de 2 anys i requereix d'un evident esforç personal. El Pep, la Sandra i jo -tot i estar a l'oposició- hem destinat part de les nostres retribucions a formació assistint a cursos i jornades a la Diputació, a l’ACM i a CDC o UDC.

La formació aborda diferents qüestions com la presa de decisions, les relacions amb els mitjans de comunicació i la imatge pública, la planificació i execució de pressupostos, l’organització municipal, l’aplicació de les noves tecnologies a l’àmbit local, els recursos humans, el comerç local, l’ urbanisme, etc, però també hem assistit a jornades sobre serveis socials, la llei de dependència, programes de promoció econòmica, entre d'altres. No es tracta d'enumerar el curriculum, ni de semblar un "lletraferit", però no hi ha dubte que hi posem molta responsabilitat al càrrec. Sobta constatar que, precisament qui més oportunitats i mitjans disposa per formació entengui que aquesta no és necessària i que per això tenim els técnics. Bé. És una manera de veure les coses. El problema és que som els polítics qui prenem les decisions i no pas els técnics. O penseu que un técnic de l'Ajuntament de Malgrat hauria construit la caseta de la petanca de la Plaça Germana Campos?.

Certament, no sempre t’ho pots combinar si treballes, ni pots assistir a totes les jornades, però ens fem el propòsit d'assistir a un mínim cada any per actualitzar coneixements. Pensem que és important fer bé les coses, i resulta difícil entendre que s'aprovin retribucions per regidors o regidores prenen per referència l’escala de retribucions de l’administració pública per determinats càrrecs (on has de passar una selecció) sense que els regidors acreditin cap coneixement, i sense que comporti o es demani una mínima autoexigència. Així ens va. Són diferents maneres d'entendre les coses. La política per servir-se o la política per servir.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

2011-07-12T08:27:00.000-07:00

Som-hi!. Primer Ple del nou mandat, i primera crónica des de la càmera de la nostra Sala de Plens. Havia pensat titular aquest espai "La divina comédia", inspirada en aquest pacte de govern tan insòlit, però al final he decidit mantenir el títol i com a mínim donar utilitat a la càmera.

Per parlar del Ple cal parlar també del pacte PSC-PP (+ ICV-EUA). Va quedar clar al plenari que el pacte és a 3 bandes, sobretot des del moment que una veu certes incongruències. Trist paper el d'ICV-EUA amb aquest "quiero y no puedo". Una espera que un partit que se les venta de ser d'esquerres de debó i trencador sigui més valent. "Apaga y vámonos".

Està clar que aquest pacte respon més a interessos personals que als interessos del nostre poble, i també està clar que és un pacte molt poc transparent que amaga algunes veritats als malgratencs. Ja fa temps que ens pentinem sols. Sabem que la Sr. Campoy no firmaria un pacte tant pírric amb el PP sense tenir el suport assegurat del Sr. Medina. Com voleu que deixi 9 regidors a l'oposició i governi amb minoria?. Això és el que resulta decebedor de la política. No són els pactes els que decepcionen, sinó aquest menyspreu a la inteligència dels ciutadans i al sentit comú.

Per això, el cartipàs que han presentat és el reflex fidel d’aquests interessos , dels pactes estranys i la politica de curta volada. Un cartipàs sense novetat, sense rumb, on no es prioritza un programa de treball i costa endevinar com es duran a terme les propostes que el poble demana, exigeix i necessita. D'entrada, l'estructura és d'un immobilisme que fa por. El mateix de sempre. Però és que si analitzes el pacte signat pel PSC i el PP el dia abans impresiona per la seva manca absoluta d'ambició. El títol del pacte podría ser "El que importa no és el que pactem, sinó el que em donen". Cert que cal tenir prudència, però senyores meves, s'ha de mostrar també confiança en el futur. i respecte per la gent. D'entrada, s'ha de tenir molta caradura per posar com un punt del pacte que posaràs "dutxes" a les platges quan sou les mateixes que heu dedicat 4 anys de govern a retirar les dutxes amb l'argument de l'ecologia i a posar uns ridículs rentapeus. Mare de Déu!.

Així doncs, d'un pacte sense ambició només pot sortir el cartipàs de la piruleta. La regidoria es paga a 21.000 euros, però no dona dret a tocar el potet. Des del primer dia, aquest és un govern amb respiració assistida, un pacte en el que un grupet de gent sense idees es fan el boca boca per sobreviure 4 anyets. El PSC salva els mobles, però els salva amb un pacte car per al poble i per ell mateix. Hi ha una clara descompensació en el repartiment de responsabilitats i els costos que els diferents càrrecs suposen pel pressupost municipal. Han fet un repartiment de càrrecs que respon únicament al pacte polític, i tot apunta que es reserva un lloc privilegiat pel convidat que pensen que s'acabarà afegint en un futur, és a dir, quan deixin de fer comèdia.

Certament, aquest no és el cartipàs que nosaltres hauríem fet, però esperem que com a mínim comporti una millora de l'esport a Malgrat donada la important quantitat de diners que invertim en aquesta sobredimensionada regidoria d'esports. Suposo que l'afany de ser la titular d'esports de la regidora del PP deriva del desig de convertir-se en la "reina per un dia" durant la inauguració del complex esportiu. Recordeu que amb la inauguració de la caserna de policia va viure un dels seus minuts de glória. Aquest ha de ser un record imborrable. Fora bromes, el tema és de calat, doncs una de les màximes preocupacions de la nova regidora d'esports és la gestió del nou complex esportiu i aquí se li gira feina, perquè com el seu propi nom indica és "complex". Ja em direu si és normal que un servei públic sigui tant car i hagi de pujar preus abans de començar a prestar el servei. Ja ho vam dir al veure l'estudi econòmic fet a correcuita.

El tema de les retribucions va servir perquè la Sra. Campoy critiqués durament a ERC. Tot un clàssic. La veritat és que aquest punt sempre produeix enfrontaments una mica absurds. Tant absurd és que la Sra. Campoy ens vulgui fer sentir llàstima pel poquet que guanya, com que anem a fer discursos populistes. Nosaltres entenem que qui dedica temps a l'ajuntament i assumeix responsabilitats avui ha de rebre la retribució que pertoca. No oblidem que quan es demana responsabilitats civils i penals als regidors i alcaldes per actes realitzats en l'exercici del càrrec es demana una responsabilitat personal. Aquesta és una feina compromesa de 24 hores al dia i tots els dies de l'any. Una no es treu la jaqueta de regidor/a o alcalde/ssa quan surt del ple, sinó que la porta sempre posada. El que s'ha de demanar i exigir és que qui es compromet ho faci bé, amb honestedat i responsabilitat.

En definitiva, el primer ple no va portar cap novetat més enllà del ja conegut càrrec de confiança del PP que donarà molt de joc aquest mandat. Ja sabeu la dita "sogres i nores, llegum de mal coure". Aquest va ser l'únic punt que va qüestionar ICV. Quin disgust!.

DONES EN XARXA

2011-07-06T10:35:00.000-07:00

L’objectiu essencial de Dones en Xarxa és fomentar l’ús d’Internet com una eina de comunicació, de relació i de participació de les dones en l’exercici de la ciutadania per superar l’exclusió digital per raó de gènere.

Dones en Xarxa neix el 2004 d’un grup de dones feministes i progressistes amb la finalitat de mostrar la veu de les dones a la opinió pública catalana. Per fer-ho van crear una web amb l’ànim de promoure una xarxa de dones i “fer xarxa” entre elles: ser punt de trobada, espai de reflexió i altaveu d’iniciatives de les dones progressistes de Catalunya. Inicialment, la web s’allotja dins Mujeres en Red, un dels portals feministes degans a Internet.

De l'agradable conversa amb Mercè Mulet surt l'entrevista que us enllaço.

"UN SOMNI FET REALITAT"

2011-07-01T10:49:00.000-07:00

Han sigut necessaris 32 anys, però l'alternança política ha arribat a l'Ajuntament de Barcelona de la mateixa manera que a Malgrat també arribarà, perquè al final les eines que valen són la constància, el compromís, la honestedat i el treball. "Estic treballant en un somni, encara que de vegades el senti tant lluny" és la lletra de la cançó de Bruce Springsteen que ha citat Trias per referir-se a la tasca dels darrers anys.

Avui Xavier Trias, després de diversos intents, s'ha convertit en el primer alcalde convergent de Barcelona des de les primeres eleccions democràtiques. Ho ha fet amb els vots dels 15 regidors de CIU i amb els vots de Portabella i Laporta, circumstància que celebro especialment. En el seu discurs, el nou alcalde ha parlat d'una "nova manera de governar", i ho ha fet de manera emocionada dibuixant un horitzó d'il·lusió. Després, Portabella ha justificat el seu vot de suport per la responsabilitat política i la coherència amb la situació actual i ha allargat la mà al nou alcalde per assolir acords que li permetin no dependre només del PP. També Hereu li ha recordat que no té majoria, i el portaveu de CIU s'ha compromès amb el diàleg, conscients, ha dit, que no tenen majoria. Destaca que el govern de Trias no només compti amb gent de CIU, sinó que per l'alcalde electe l'Ajuntament ha de seguir comptant "amb tothom que sigui vàlid", sigui del partit que sigui.

Estic segura que Trias serà un bon alcalde, perquè és una magnífica persona. A la vegada, sento una enveja sana davant la tranquilitat amb la que tothom ha assumit el procés de canvi i, sobretot, davant el tarannà dels discursos dels diferents portaveus a l'Ajuntament de Barcelona. "Cal il·lusionar a la ciutadania" ha dit Trias, i estic totalment d'acord amb aquesta frase. Precisament, alguns durant aquesta campanya han criticat l'ús de la paraula "il·lusió" per part dels polítics, però en els temps d'avui la gent necessita il·lusió . Podem entendre que ens diguin que no hi ha prou recursos, però la il·lusió és gratis i es pot oferir sense por. Necessitem pensar i creure que aquells que ens volen governar senten il·lusió i són capaços de generar il·lusió.

Quina diferència amb el discurs d'investidura tant decebedor de la nostra alcaldessa . Un discurs que es va limitar a dir-nos que "tot seguiria igual". "Farem el que hem fet fins ara". Cap gest de bona voluntat. Cap paraula cordial. Cap full de ruta. Cap il·lusió.

AMB BOMBO D'ALTRE, BONES MASSADES

2011-06-28T12:42:00.000-07:00

Aquests dies escric poquíssim, en part perquè m’he retrobat amb el temps per mi mateixa. En part, perquè m’he donat un descans. Però hi ha coses que són massa temptadores per passar de llarg i no dir la teva. I és que notícies com la de la supressió del servei de tren AVE Toledo, Albacete i Cuenca -posat en marxa tot just el mes de desembre- per falta de demanda és de les que no deixen indiferent.

La dita que he posat per títol l'havia escoltat a casa quan es parlava de gastar els calers dels altres i m'ha semblat apropiada per introduir el post sobre la finalització del servei d'AVE Toledo-Cuenca-Albacete.

Segons un directiu de Renfe el servei ha transportat uns 2.796 usuaris en 6 mesos i costa a la companyia 18.000 euros diaris. El número de passatgers és d’uns 9 aproximadament, i l’aprofitament de la línia és d’un 4,7%.

De fet, sembla que el servei es va posar en funcionament a petició dels alcaldes d’aquests municipis, però està clar que els alcaldes a vegades fan els números molt a la lleugera.

Fent un repàs a l’hemeroteca t’adones de com les gasten els espanyols. L’alcalde de Toledo és del PSOE i acaba de guanyar les eleccions municipals en un territori considerat “territori PP”. I qui l’hi ha pagat la campanya al bon home?. Segurament els generosos catalans que amb les nostres aportacions a les arques de l'Estat fem possible aquest dispendi.

Un altre que potser pensava treure rèdit era el Sr. Barreda, president de la Comunitat, però sembla que, finalment, es queda sense tren i sense cadira.

Les inversions han costat un grapat de diners, 47 milions d'Euros per la Vía entre Albacete i la variant d'Alpera. Ja veus!. Res, "calderilla". Però el més escandalós de tot és que la línia ha estat en funcionament 6 mesos justos i es tanca just després de les eleccions municipals i autonòmiques. Això sí que fa pudor.

Admiro un país com Islandia que demana responsabilitats als governants i els porta als tribunals per negligència. Algú s'hauria de plantejar seriosament demanar responsabilitats als ineptes que governen i malgasten els diners de tots en el que ja s'anomena "inversiones basura" i martingales variades. Ara bé, donar un cop d'ull a la Revista de Información de las Juntas de Castilla-La Mancha posa els pèls de punta. Per propaganda i fotos que no quedi.

I mentres, els malgratencs invertim més temps ara per anar a Barcelona en tren que fa 30 anys!. A la foto la flamant nova estació de l'AVE de Cuenca que suposo aviat es reconvertirà en xurreria.

HONESTEDAT, LA MILLOR DE TOTES LES ARTS PERDUDES

2011-06-22T12:23:00.000-07:00

Casualitat o no casualitat. La veritat és que fa temps que vaig deixar de seguir el bloc del jovent socialista de Malgrat. De fet, no era massa actiu, ni aportava gran cosa al debat polític local. Avui, curiosament m'envien un mail amb aquest enllaç. Sembla que el jovent de la Campoy s'ha animat i, finalment, han fet un apunt sobre el nou consistori. Evidentment, és un escrit en clau de partit que sembla una mala imitació de l'estil d'alguns blocs.

D'entrada, cal dir que el més normal del món és que els regidors i els partits fem les reflexions des del nostre punt de vista, però quan ho fas també és essencial mostrar certa honestedat crítica. És a dir, que pots donar una opinió o fer una interpretació de la realitat, però el que no es pot fer és faltar a la veritat. Anem, doncs, a pams.

Els joves socialistes comencen parlant de la constitució del consistori i fins aquí cap problema. A continuació, poc a poc, es van complicant la vida. Per exemple, afirmen molt a la lleugera que "el PSC com ha fet sempre va mantenir una roda de contacte amb tots els grups municipals fins arribar el dia de la constitució del nou consistori (periòde vàlid per aconseguir els suports necessaris per a l'investidura). Cal dir que PSC sempre ha mantingut la mà estessa amb tothom, mentre que d'altres grups ja tenien molta pressa des del mateix dia 22 de maig". Fals. Mà estesa amb tothom?. Quan un partit com el PSC evita cap contacte i conversa amb la segona força més votada alguna cosa passa. El PSC o la Sra. Campoy s'ha negat a parlar amb CIU. Això ho sabem de sobres. És públic i notori. De fet, ens han convocat a una única reunió formal el dia abans de la presentació del pacte amb el PP i només ens van convidar quan el van tenir ben lligat. Una trobada que podem qualificar de cordial i protocolària. Punt. Potser els fa vergonya dir-ho, però és la veritat. Quan un pren certes decisions les ha d'assumir i explicar.

El PSC s'ha negat a parlar amb CIU. Les converses no es van encetar per ordre de resultats com s'havia fet fins ara, i el PSC no ha tingut cap mena d'interés de conéixer la posició de CIU. És legítim?. Segurament. Però llavors, per què no diuen les coses clares?. Nosaltres ho diem sense embuts.

"El mateix dia 24 ja corríen rumors". I què?. Vol dir que prenen les seves decisions segons els rumors ?. Vaja, ....Quin rigor!. De fet, a nosaltres també ens han fet arribar rumors sobre pactes acordats abans de les eleccions, però els rumors són això, rumors.

"Hi havia un pacte enparaulat, que no pas firmat", però també hi havia la certesa de que el PP jugava a dues bandes i que pretenia treure profit de la situació d'histèria que es va produir al PSC davant la possibilitat de quedar a l'oposició. Ara veurem quan s'acopli ICV com queda la cosa, perquè fins ara és qui s'ha endut un protagonisme que no mereix.

Diuen també els joves socialistes que "com sempre les coses que comencen malament acaben malament i aquest rumor va difuminar-se amb el pas dels dies molt probablement perqué no s'ha tingut prou destressa amb les negociacions (virtut necessària per ser alcaldessa)". Home, vanitat no els en falta, eh?. En la meva ignorància pensava que per ser alcaldessa la principal virtut era ser honesta i pensar en el millor pel teu poble. Queda clar que pels joves socialistes la honestedat no és cap gran virtut. En qualsevol cas, la destressa per negociar serà virtut si es tracta de fer un bon pacte, però com diu Séneca "un vaixell que sembla gran en el riu, pot ser molt petit en el mar".

Penso que cal mesurar una mica les paraules. Sobretot, si a continuació vols semblar creïble quan escrius "tot i això seguim sent un govern en minòria i aquest fet ens obliga a mantenir la mà estessa i fer negociació per arribar a grans acords amb una majoria per tirar endavant els reptes que ens deparen. Quines seràn les prioritats aleshores: el poble? o el tactisme polític?".

Ah!. És això?. Penseu que tot ho reduim al tactisme polític?. Francament, l'article en sí mateix ja és una contradicció. En què quedem?. Teniu la mà estesa o parleu per parlar?. Voleu arribar a grans acords?. No patiu, nosaltres estem també per arribar a grans acords, i no parlem per parlar. Tenim interés en garantir la governabilitat de Malgrat i fer que el poble vagi endavant. Veurem si aquesta gran majoria que demaneu es redueix a pactar amb ICV o esteu oberts als grups que més representació dels malgratencs hem obtingut. Tactisme, tactisme. Sí, serà interessant comprovar qui es mou realment per tactisme polític i qui pensa en el poble.

ARA SAPS QUE LA MORT NO ÉS MORIR-TE

2011-06-20T09:18:00.000-07:00

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.

Versos del poema Torna al teu clos, d'en Miquel Martí i Pol (1929-2003), que fou publicat en el poemari Llibre d'absències (1985), en homenatge a les persones estimades que ens deixen per sempre.

FINALMENT, NI PACTE D’ESQUERRES, NI PACTE DE POBLE

2011-06-14T03:19:00.000-07:00

La nit electoral i amb l'escrutini finalitzat, a Malgrat l'únic que estava clar és que el resultat deixava moltes possibilitats obertes. Ningú va assolir una majoria absoluta, però l’escenari obligava a una anàlisi política per tal d’entendre el missatge de les urnes.

La primera lectura que es podia fer -tenint en compte la dinàmica del passat mandat- era que l’oposició havia guanyat clarament les eleccions. Després de 4 anys de tenir un mur de 9 a 8 i de ser injustament fustigats pels govern del PSC l’aritmètica és clara. PSC-PP= 8, i CIU-ERC-ICV= 9.

Una altra lectura és que a Malgrat la gent demana un canvi. De fet, el projecte que ha rebut un suport més significatiu ha estat el de CIU que ha parlat sempre de canvi. Sense campanyes d’ asfaltat de carrers, sense aixecar places a correcuita, sense reunions de llei de barris camuflades, sense faltar al respecte a ningú i sense dir mentides, hem estat capaços de vestir un projecte de poble que ha engrescat a molta gent i que ha generat il·lusió. Per tant, si mirem enrere, des de CIU no podem sinó sentir-nos orgullosos de la feina que hem fet.

Partint dels resultats i del fet que la decisió dels ciutadans és sobirana i racional calia iniciar converses ràpidament. Ens hem sentit legitimats per intentar formar un govern diferent i fer realitat l'alternança a Malgrat. Per coherència la primera opció a explorar era la possibilitat de construir un govern nou. L’entesa amb ERC no va ser difícil. A continuació , es va parlar amb el PP que immediatament va respondre positivament. De fet, les primeres converses van permetre fer visible que l’alternativa era possible, però aviat també es va constatar que mentre uns posavem sobre la taula el poble sense fer cap imposició, de manera honesta i transparent, altres optaven per mercadejar d’una banda a l’altra.

Més tard, va aparèixer el representat d’ ICV, aquell que pel matí professa la fe del pacte d’esquerres i per la tarda pren cafè amb el PP. Ja se sap que això dels pactes reserva grans sorpreses. No és fàcil treure’n l’entrellat del que s’amaga realment al darrera de les converses, perquè la política local és més complexa del que sembla i està plena d’elements molt personals. Per tant, tot queda a la consciència de cadascú. Queden molts interrogants oberts. El pacte ja estava fet i l'aritmètica ho va trastocar tot?.

Les úniques opcions que s’han posat realment sobre la taula han estat la del pacte per fer realitat el canvi a Malgrat (CIU-ERC-PP/CIU-ERC-ICV), i el pacte d’esquerres (PSC-ERC-ICV), però el pacte que s’ha acabat anunciant és el de l’anterior mandat PSC-PP ara en clara minoria. Tot fa suposar que ICV garanteix la governabilitat, però aquest és un govern que neix feble i marcat pel mateix signe de la confrontació que ha presidit l’anterior mandat.

La nostra proposta durant les negociacions ha estat sempre la de construir un “pacte de poble” i en aquest punt ens hem trobat amb ERC. Sobre les bases d’uns principis programàtics comuns, el pacte que hem defensat conjuntament posa per davant l’ interès del municipi i supera les tensions creades en l’anterior mandat. A la nostra proposta el més important no ha estat en cap moment el repartiment de càrrecs, ni les retribucions. Per tant, és de justícia dir públicament que el grup d’ ERC s’ha mostrat molt generós en els plantejaments, sense imposar res i sempre obert a l’acord. No em sembla correcte que el PP justifiqui davant els seus unes “suposades imposicions d’ ERC o la manca d'acord programàtic” quan no se'ls ha imposat res. Si han optat per pactar amb el PSC és molt legítim, però cal que diguin la veritat i assumeixin la seva decisió. El PP no ha jugat net. Penso que ICV tampoc. Ells ho saben i amb això n’hi ha prou. No cal entrar en detalls ni caure en despropòsits. Tenim molt temps per davant per comprovar la fidelitat d'alguns a les seves pròpies paraules.

Del PSC que podem dir?. El seu pacte no ha estat fruit de la reflexió, ni és d'esquerres, ni és un pacte de poble. Han assolit un pacte presidit pel tactisme i el personalisme. No sé si realment tenien la voluntat de fer un pacte d’esquerres. Sincerament, ho dubto. D'haver estat aquesta realment la seva prioritat hauríen insistit sense deixar que ICV el fes de portaveu. Si que puc afirmar que s'ha trencat la cortesia d'altres mandats d'encetar les converses per ordre de resultats. El PSC de forma intencionada ha volgut ignorar i menystenir el resultat de CIU, i en aquesta actitud precisament rau la seva principal feblesa.

Per això, el dia abans de la constitució de la corporació municipal CIU i ERC vam fer públic que un altre pacte és possible. Considerant com a bàsic el diàleg, la participació i la recerca del consens entre els ciutadans i els partits presents al consistori amb l’objectiu d’aconseguir el progrés del municipi, les dues formacions polítiques -Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya- hem expressat en un document una sèrie d’eixos programàtics en què estem d’acord i, a partir d’aquestes coincidències estem disposats a dialogar amb la resta de formacions polítiques per tal d’arribar a un acord per formar un govern renovat, estable i fort per Malgrat. Amb aquesta entesa entre les dues formacions pretenem construir i fer visible una alternativa de govern sòlida que faci possible una nova etapa en el govern municipal. El canvi a Malgrat ja ha arrivat. És visible en aquest acord i es va fer visible dissabte en el moment de les votacions. La candidata a l'alcaldia del PSC va rebre 8 vots per ser investida. (6 del PSC i 2 del PP), però la candidata a l'alcaldia de CIU va rebre també 8 vots (5 de CIU i 3 d'ERC). Un gest molt generós per part dels repesentants d'ERC que agraeixo de tot cor, però que a la vegada suposa una gran responsabilitat. Un avís clar de que en aquest mandat serà recomanable que el govern no repeteixi l'esquema anterior i opti obertament pel diàleg i el consens.

Des de CIU farem si cal una oposició responsable i constructiva, tal i com hem fet fins ara. Que ningú es pensi que renunciem a les nostres propostes. Per aquesta mateixa raó ens mostrarem ferms davant el nou govern municipal en les qüestions que considerem essencials per garantir un model de poble social i urbanísticament cohesionat, actiu i pròsper.

COMENÇA UNA NOVA ETAPA

2011-05-25T10:53:00.000-07:00

Ja tenim els resultats de les eleccions municipals i el primer que vull fer és agrair el suport dels 1.700 veïns i veïnes de Malgrat de Marque han confiat en la candidatura de CiU que he tingut l'honor d'encapçalar. Espero i desitjo fer-me mereixedora d'aquesta confiança i no decebre les il·lusions de ningú. En segon lloc toca felicitar al PSC, perquè tot i la davallada que ha experimentat la seva candidatura- és la guanyadora, i també al PP pels bons resultats que han obtingut. Fins i tot, felicito a ICV-EUA per haver superat el repte de mantenir el regidor, i a ERC perquè donat els resultats generals a Malgrat han resistit prou bé.

Per part nostra hem aconseguit cinc regidors, dos més que en les anteriors eleccions, i hem experimentat una pujada molt important. Estem satisfets pel reconeixement que suposa a la tasca que venim fent des de fa temps i la coherència que hem procurat sempre mentenir. Confesso que m'hagués agradat guanyar i assolir un resultat més elevat, però si bé els ciutadans de Malgrat no ens han atorgat una majoria, sí que ens han situat en una posició determinant per formar un futur govern local. La gent de CiU a Malgrat, hem iniciat una reflexió per valorar quina és la millor opció que podem prendre pel poble. Són moltes les persones que aquests dies m'aturen i m'interroguen. però està clar que la composició del govern no depén només de nosaltres, ni som els únics que mantenim converses. El PSC em consta que també negocia amb els grups presents al consistori, però a diferència del 2003 i el 2007 per ara no parlar per ordre de representació.

Encetem una nova etapa política al poble, marcada per la crisi econòmica, i les seves conseqüències també en les finances municipals. Ens tocarà prioritzar encara més l'atenció a les persones que pateixen el context econòmic i, sobretot, ens obligarà a impulsar li activar 'economia local. Sigui quin sigui el paper que ens toqui exercir durant els propers quatre anys, al govern o a l'oposició, la nostra prioritat seguirà sent treballar pel poble de Malgrat i la seva gent.

TANQUEM LA CAMPANYA, MIREM EL FUTUR

2011-05-20T08:50:00.000-07:00

Avui finalitza la campanya electoral. De fet, el diumenge al vespre tancarem un període de quatre anys i n'iniciarem un de nou. Ha estat un llarg recorregut en el que hem intentat sempre treballar amb rigor i seriositat. La nostra campanya va donar el tret de sortida amb un acte poc habitual , una taula rodona en la que vaig poder compartir pensaments i reflexions amb altres malgratencs i malgratenques.

A continuació, hem anat posant sobre la taula una proposta i una altra proposta, sempre des de la reflexió i l''anàlisi de la situació actual de Malgrat. Hem parlat de la revisió del Pla de mobilitat, del projecte de la façana marítima, de la dinamització del polígon industrial, del Pla Integral pel comerç, del turisme, del consell de gent gran, del suport als joves emprenedors, de la col·laboració amb les escoles de Malgrat, de la transparència i l'eficàcia. Sempre ho hem posat sobre la taula deixant clar que aquest és un projecte que compta amb tothom, perquè si realment volem sortir de la crisi actual, si realment creiem que es possible un millor futur per Malgrat, cal que ens esforcem tots, que treballem plegats per aconseguir-ho i que consensuem les prioritats, l’estratègia i les accions que cal dur a terme des de tots els àmbits de la població, des de l’ajuntament, des de les empreses i des dels veïns i veïnes.

Penso, sincerament, que hem estat els primers a posar a debat els temes que s'han incorporat més tard al discurs d'altres. Així, a partir de l'idea de la "façana marítima de Malgrat" hem pogut veure com ara alguns parlen també de "façana litoral". Però la nostra proposta no ha estat mai improvisada, ha estat molt treballada i crec que això es transmet. Tot i que certament no es pot anar al detall en un programa electoral, si que hem explicat als actes que hem anat fent durant els darrers mesos i l'abast de cada proposta. No hi ha res llençat a l'atzar. Al contrari. Hem procurat no caure en el parany de prometre coses impossibles conscients que els temps no permeten masses compromisos, però sense caure en la ridícula prudència de posar-nos límits abans d'hora. Hem fet una campanya en positiu, amb propostes, evitant les confrontacions absurdes i treballant en la nostra línia. No hem menystingut la proposta dels altres, tot i haver escoltat algunes afirmacions preocupants per part de la candidata del PSC, com ara que "cal incrementar la densitat d'habitatges del centre per tenir més clients pel comerç".

Passi el que passi diumenge, sortirem al carrer satisfets de la feina feta i amb la tranquilitat que dona haver jugat net. En poques paraules, vull donar les gràcies per la implicació, la feina i la il·lusió de tots els que han col·laborat, ajudat i animat. Sense la implicació generosa de moltes persones no és possible fer una campanya. En nom de tot l'equip que formem Convergència i Unió vull agrair a tots aquells malgratencs i malgratenques que han participat als actes i ens han fet arribar el seu suport, perquè el seu alé és el que ens ha portat fins aquí. Independentment del resultat del proper diumenge us dono les gràcies a tots.

Has fet, heu fet, hem fet una bona campanya!. Pel nostre poble, per la gent que hi viu i pel nostre país. Ara toca pensar quin és el vot més útil per aconseguir canviar les coses a Malgrat. Diumenge no es vota només una candidatura o un projecte. Diumenge també escollim una manera de fer i unes formes. Triem entre passat i futur. Entre el blanc i el negre. El canvi és possible, però només ho farà possible la suma de tots.

Avui per avui, penso que el projecte de CIU garanteix experiència i capacitat suficient i que és la proposta més sòlida per conduir el canvi.

JUNTS, PODEM FER EL CANVI!

2011-05-19T10:07:00.000-07:00

CONTRA LA CAMPANYA DE LA MENTIDA I DE LA POR, PROPOSTES POSITIVES I UN SOMRIURE

2011-05-17T06:58:00.000-07:00

És un clàssic de cada campanya electoral que alguns aprofitin per fer propaganda negre i escampar rumors. Sembla que això és inevitable. Suposo que passa a tots els pobles, però el que resulta sorprenent és que s'acabi propagant autèntiques patranyes.

Un dels recursos més habituals a Malgrat és afirmar que si governa CIU es privatitzaran els serveis públics. Fals. Mai ha estat al nostre programa ni tenim aquest propòsit. Per ser sincers, l'únic que fins ara ha privatitzat serveis municipals ha estat precisament el PSC, i ho va fer amb la neteja i gaudint d'una majoria absoluta. Nosaltres no ho farem. Us asseguro que si sóc alcaldessa, els serveis municipals continuaran sent de titularitat pública i seguiran sota el control públic. Ara bé, apostarem lógicament per a que s’hi apliquin polítiques d’eficiència i eficàcia.

Un altre rumor propagat és que acomiadarem els treballadors municipals. Insòlit i surrealista. Com algú es pot creure una cosa com aquesta?. Quan hem dit això?. Que jo sàpiga mai, i encarregar-se d'escampar mentides com aquesta em sembla una falta de respecte per la gent que treballa al consistori.

El darrer rumor que m'han fet arribar és que farem un ERE. El que faltava per sentir. No sé qui diu aquestes barbaritats, però qui hagi estès el rumor, o bé menteix, o bé té interessos electoralistes molt clars. Nosaltres sempre parlem de canvi positiu.

En definitiva, que això és jugar brut. No cal inventar-se coses i enganyar a la bona gent per poder fer debat polític. Nosaltres ho veiem així: millor defensar el nostre programa de govern i contraposar propostes. No cal recorrer a males arts quan tens les coses clares i projectes per explicar. El problema és que alguns pateixen una manca d'idees preocupant i s'entretenen amb els seus deliris.

CANDIDATS 2.0 A MALGRAT DE MAR

2011-05-15T12:49:00.000-07:00

Anàlisi de l'ús d'internet dels caps de llista de Malgrat de Mar

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (CAPÍTOL FINAL)

2011-05-13T10:55:00.000-07:00

Aquest és el darrer escrit des de la "càmera del Ple", i la raó és ben senzilla. Ahir es va celebrar el darrer Ple d’aquest mandat i toca posar punt i final a la petita crònica que un dia vaig començar amb la única pretensió d'intentar traslladar tot allò que passava al Ple des de la meva òptica personal.

Recordo que la raó del títol va ser precisament la descoberta un bon dia d’una càmera a la sala de plens que va despertar la meva curiositat i que, a dia d’avui, puc afirmar que mai ha servit per res. Una despesa absurda com tantes altres que es fan a la casa consistorial. pels amics i saludats. Una càmera que, finalment, únicament ha servit per donar nom a l’espai de la meva crònica del Ple.

Una vegada més, el Ple es va canviar de dia i hora. Un fet que ha estat habitual durant aquest mandat, així que -sense pair el dinar- a les 15 de la tarda ja estàvem tots asseguts a la sala. Al ritual d’aprovar l’acta anterior va seguir una modificació pressupostària, l’aprovació d’un registre d’interessos de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el seu sistema de gestió i el model de declaració, i la rectificació d’Inventari de Béns i Drets de l’Ajuntament. Fins aquí tot correcte. Per cert, molt poca gent de públic.

El punt 5è va portar a Ple la insòlita presa de raó d’un informe de l’ACA del 24 de març de 2011 sobre la hipotètica cobertura de la riera de Palafolls al tram de Can Feliciano. Dic insòlit, perquè resulta francament estrany que s’informi al Ple després d’haver empastifat diaris i mitjans informatius amb la primícia intentant que sembli el que no és. No tenia cap sentit portar-ho a Ple, i la única explicació rau en la coincidència de fer-se pública una sentència que desestima el recurs que es va interposar contra el projecte de canalització., o bé les ganes d'alguns de recordar qui mana a Malgrat. La intenció de la Sra. Campoy era clarament la de sermonejar-nos a tots sobre el respecte al joc democràtic -que pel que es veu és un joc que ella interpreta a la seva manera -, però, la veritat, venint el sermó de qui fa temps va decidir trencar totes les regles del joc democràtic al meu poble el mantra em produeix un efecte innocu. El punt va servir com a mínim per fer un repàs del que ha estat un episodi que ha marcat el mandat i les relacions entre els grups polítics del consistori. No repetiré el que és de domini públic, però a dia d’avui el que tinc molt clar és que passi el que passi algú un dia ens haurà d’explicar que és realment “l’ interès públic”, perquè es fa difícil entendre que l’any 2004 l’ interès públic consistís en deixar descobert aquest tram controvertit, i ara l’any 2011 el mateix interès públic consisteix en cobrir-lo. Molta pressa, i una pressa sospitosa que vol amagar la pífia executada en un espai que abans era singular entre la trama urbana, i que ara és digne d'un manual d'urbanisme com exemple d'estropici. Sincerament, el que està clar és que entre la tempesta causada per una modesta riera alguns han perdut el Nord, i han oblidat que els càrrecs públics s’ostenten per resoldre les necessitats del poble i no pas els greuges personals.

A continuació, es va donar raó del nou Pla Local de Seguretat, un bon instrument que recull propostes que des de CIU hem formulat al llarg dels darrers 4 anys com els camins escolars i la revisió del Pla de Mobilitat. Un detall que sembla que molesta al regidor Sr. Valentí. I és que a vegades la realitat és ben indigesta, oi?.

Finalment, es va aprovar el Reglament del Complex esportiu i la relació de preus. Un fet curiós aquest d’incrementar preus d’un servei que encara ni ha començat. Com van fer els números?. Tot un contrasentit que mentre el consistori congela taxes, un servei que encara ni hem vist incrementi el preu.

Per acabar, un sentit comiat. Per nosaltres els 4 anys han estat intensos i han passat volant. Aquest mandat ha coincidit amb l’esclat de la crisi econòmica i els seus efectes sobre les famílies de Malgrat, i també ha coincidit amb una etapa de crispació i confrontació que es podia haver evitat. El clima polític i personal ha sobrepassat sovint el que es pot considerar acceptable, però com vaig dir, tenim la sort de que la memòria és selectiva i ben segur que el temps farà possible que només recordem els bons moments.

A l’equip de govern li vaig agrair la dedicació. Lamento que la nostra voluntat de treball i col·laboració hagi topat tantes vegades amb el mur del govern, però això mai ens ha desmotivat. Ben al contrari, per mi el plenari s’ha convertit en un espai d’aprenentatge sobre els valors i les actituds que hem de mostrar i transmetre aquells que acceptem ostentar càrrecs públics, i m'ha fet veure amb claredat la manera amb la que mai voldria governar.

Als companys d’ERC i d’ICV-EUA els vaig agrair el camí compartit aquests 4 anys que ens ha fet créixer en la confiança personal i política més enllà de les sacsejades dels partits que cadascú representa.

Al Pep i la Sandra, els meus companys de grup, els agraeixo ara i sempre la dosi d’il·lusió i voluntat que han posat en la seva responsabilitat i la confiança que sempre m’han demostrat. El temps que han esgarrapat de la família, de la feina i dels amics i que sempre, sempre, hagin estat al meu costat a les dures i les madures.

Al personal i tècnics del consistori els agrairé sempre la seva col·laboració cordial.

Acabem una etapa amb l’immens privilegi d’haver pogut servir al nostre poble i a la gent del nostre poble, i això és per sempre.

EL CANVI TRUCA A LA TEVA PORTA

2011-05-06T07:51:00.000-07:00

Ja estem en campanya electoral per les municipals 2011. De fet, fa temps que vivim una intensa precampanya, i només espero que tingueu una mica de paciència, perquè tot plegat queden 15 dies. Ara hem d'intensificar el missatge, però des de CIU portem molts mesos treballant per explicar que tenim un projecte per Malgrat, un projecte construit amb les aportacions de tots aquells que ens han fet arrivar les seves idees. Ahir vam encetar el tram final de la cursa amb molta il·lusió. Sense eufòria, perquè som realistes i sabem que a Malgrat tot és molt disputat, però amb responsabilitat, fent pinya i confiats que el canvi és possible.

Malgrat necessita un canvi d'aires. Ho sap tothom, fins i tot els més fidels al règim. El poble no es pot permetre continuar perdent oportunitats, i un nou mandat de crispació, de personalisme i d'inèrcia ens acabarà enfonsant en l'ensopiment. Per això des d’avui, i amb la confiança que ofereix comptar amb un bon equip i un bon projecte, trucarem a la porta dels malgratencs i malgratenques per convidar-los a concedir una oportunitat al canvi, que es passin al canvi, que comprovin que hi ha una altra manera de fer les coses.

El 22 de maig tenim una gran oportunitat a les mans: podem optar per continuar perdent oportunitats, lamentant-nos, i donant el govern a una gent que fa i desfà a voluntat, o podem optar per canviar les coses, per un govern nou, amb noves maneres i nous horitzons.

El canvi només serà possible sumant sensibilitats, i CIU és ara per ara la formació que ofereix el compromís de governar per tothom i escoltant a tothom. Hi ha moltes opcions, però només la força de sumar ens donarà l'oportunitat d'obrir les finestres d'una vegada.

DEBAT DE COMERÇ, DEBAT DE POBLE

2011-05-03T13:15:00.000-07:00

Potser, perquè porto la botiga a l’ADN com a filla i neta de botiguera, sempre penso que un poble sense botigues perd vida i ànima. El comerç és més que un sector econòmic, és un factor de cohesió social i territorial. La configuració mediterrània dels nostres pobles ha facilitat l’existència d’un comerç proper, i al final veus que les ciutats i pobles que funcionen són aquelles on hi ha una barreja d’usos que d’alguna forma configura el poble, perquè la botiga no hi ha dubte que fa poble. Per a mi, aquest comerç de proximitat, compacte, que fa que el poble, socialment i econòmicament, sigui possible, és realment el futur.

En aquest sentit, la millora i peatonalització del centre impulsada els darrers anys suposa una nova perspectiva pel comerç, però una vegada fet aquest esforç, cal saber gestionar plegats aquest entorn i potenciar el comerç de qualitat. Sempre dic que posar rajols a terra no dinamitza el comerç. Al darrera cal que hi ha hagi un programa clar, i l’administració municipal ha d'exercir el lideratge necessari per asssolir el model de comerç que garanteixi un millor servei a la ciutadania sempre comptant amb les associacions comercials.

De tot això suposo que s'havia de parlar al debat d'ahir organitzat per l'Associació de Comerciants Malgrat Centre, però va resultar complicat. La iniciativa era bona, però potser la rigidesa del format va impedir que realment es pogués entrar en un autèntic debat sobre comerç, i cadascú es va centrar en exposar allò que va considerar més oportú. Es va trobar a faltar el diàleg amb els assistents en forma de preguntes que hagués donat més dinamisme a l'acte. Una cosa va quedar clara. El comerç de Malgrat necessita recuperar la vitalitat.

En aquests darrers quatre anys s'ha produit un estancament de la política que es va engegar de forma decidida en el passat mandat. No ha existit una autèntica voluntat política per part del govern d'impulsar el comerç. S'han aprovat instruments com el POEC que s'han abandonat al calaix i és evident que el govern no ha fet els deures. Només així es pot compendre que l'Ajuntament no s'hagi dotat d'una mínima estructura técnica per al comerç. Només així es pot entendre que quan entres a la web de l'Ajuntament, miris l'apartat de regidories, obres "comerç", i on posa "Línies bàsiques d'actuació" trobes l'espai en blanc. No hi ha cap línia d'actuació i punt. S'ha donat un mínim suport continuista al que s'havia impulsat amb el Pla de Dinamització del comerç 2003-2007, però queda clar que aquest Pla demana una actualització.

Per nosaltres ara és el moment d'enllestir la regulació d'usos comercials que va motivar la redacció del POEC, per evitar la discontinuïtat comercial que fins ara provocaven caixes i bancs i inmobiliàries, però que ara causen els locals tancats. Cal resoldre les eternes indefinicions d'equipaments claus com el mercat municipal, l'aparcament rotatiu i, sobretot, l'actual model de circulació viària que ens fa perdre oportunitats. Per nosaltres és important treballar en un projecte de comerç de Malgrat més global que a partir de la creació d'una marca global impulsi la promoció comercial. Per nosaltres és important establir un Pla Integral de suport a l'activitat comercial 2011-2015 que reuneixi les mesures transversals en els àmbits de la planificació urbanística, la mobilitat i aparcaments, la promoció comercial, l'ordenació comercial, la seguretat, neteja, il·luminació de carrers i la formació. Per nosaltres és important crear una Taula de Comerç que permeti la col·laboració entre administració i activitat comercial. En definitiva, per nosaltres és important el comerç. Suposo que va quedar clar.

UNA LLISTA PER CANVIAR LES COSES

2011-04-27T09:29:00.000-07:00

CIU va presentar dijous passat la candidatura. Una llista renovada que suma l'experiència en la gestió i nous perfils que s'incorporen per canviar les coses a Malgrat. Repeteixen els regidors que m'han acompanyat aquests darrers 4 anys, mentre que Mª Carmen Ponsa i Jofre Serret completen els 5 primers llocs. També repeteix la Mireia Castellà en la posició 6, i s'incorporen Josep Cárceles, Eva Moreno i Sergi Giménez en els llocs 7, 8 i 9, respectivament. Cares noves també són el José Manuel Juiz al número 10, el Josep Boronat al número 11, i la Marta Bagó al 12. Montserrat Clapés i Francisco Estalayo repeteixen al 13 i 14, respectivament. El jove Enric Moliné ocupa el número 15, i tanquen la llista la Carme Roura i el Joaquim Tarridas.

Una candidatura amb 6 independents, 3 representants de la JNC, 2 representants d'UDC, i 6 representants de CDC. Un equilibri que busca aplegar diferents sensibilitats, que representa un projecte de CIU per Malgrat de Mar obert i transversal amb l'objectiu de sumar complicitats entre tots els malgratencs i malgratenques. Un equip de gent que farà possible l'impuls que necessita el nostre poble i que estarà especialment preocupat per generar treball i activitat. Un equip amb il·lusió i voluntat de treballar per Malgrat. Preparat per plantar cara als reptes que el nostre poble té per davant.

VINE A CONÈIXER L'EQUIP DEL CANVI!

2011-04-19T09:38:00.000-07:00

Aquest dijous, a dos quarts de nou del vespre, presentem a la Biblioteca La Cooperativa de Malgrat l’equip de CIU per a les municipals del proper 22 de maig. Hem escollit un conjunt de persones que combina honestedat, experiència, ganes de treballar, il·lusió, formació i criteri, i que té el compromís d’aconseguir el canvi que Malgrat necessita. La candidatura compta amb els membres de l’actual equip que ha treballat els darrers 4 anys fent una oposició molt activa i, a la vegada, s’ha reforçat amb persones noves que aporten coneixement i joventut.

Treballem per despertar Malgrat i fer un canvi. Un canvi en positiu. Un canvi que vol dir més diàleg, més transparència, més participació, més autoexigència.

Un canvi que permeti impulsar un Malgrat més modern i dinàmic, orgullós de la seva identitat i obert al món. Un Malgrat amb un Ajuntament transformat en plataforma capaç de reactivar l’economia local i generar oportunitats. Un Ajuntament amic dels emprenedors i de la gent que aixeca cada dia la persiana del seu negoci. Un Ajuntament al costat d'aquells que ho necessitin.

Un canvi que vol dir eficiència, competitivitat i creativitat com a segell del municipi.

JUNTS, PODEM FER EL CANVI!

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

2011-04-19T03:32:00.000-07:00

Ahir el diari EL PUNT ens va fer una foto als candidats de Malgrat de Mar, i avui publica una curiosa valoració. Més enllà de la barreja que vol anunciar és cert que a Malgrat el panorama polític, avui per avui, és complicat. L'aparició de noves formacions -no ens enganyem- dificulta poder preveure qualsevol resultat, i la llei electoral diu que quan hi ha un mapa polític molt fragmentat el beneficiat sempre és la força política més votada. Així, doncs, és complicat fer una previsió o anticipar pactes, i és ben curiós que el diari anticipi ja l'anunci d'un possible pacte d'esquerres que no sembla cap disbarat si donem un cop d'ull a l'escena i fem un repàs dels candidats. "ERC, el grup principal, canvia de candidata després de vuit anys i obre la porta, encara que només sigui una mica, a una millor entesa amb un PSC fins ara poc predisposat a pactar amb forces d'esquerres".

Bé, ho diu EL PUNT, i per alguna cosa suposo que ho ha de dir. Per dividir?, per generar desconfiança entre algunes forces?, per generar il·lusió?. per generar desil·lusió?. Que cadascú faci la lectura que vulgui.

Hi haurà un retorn al passat?. Com diu el poeta Martí i Pol "I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos.....que tot està per fer i tot és possible."

(foto T. Márquez)

"SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSO"

2011-04-14T12:16:00.000-07:00

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Malgrat ha llençat una nova proposta que consisteix en farcir d'activitats el mes d'abril. La meva més sincera felicitació per l'esforç d'impulsar una iniciativa que trenca la dinàmica habitual. Dit això, faré també una reflexió sobre aquesta sobtada i frenètica activitat cultural que apareix com un bolet aquest mes d'abril de manera un pèl improvisada.

Resulta que hi haurà tallers, concursos de dibuix, pintura i fotografia, sessions de cinema per a totes les edats, karaoke al carrer i jazz, entre moltes activitats. Tot plegat una bona despesa si tenim en compte el que s'ha fet patir a les entitats malgratenques amb la història de la crisi, i que l'any passat es van retallar alguns dels actes més tradicionals de Malgrat amb l'excusa de la tissorada de la crisi.

Ara veiem que la regidora va reservar una traca final per acomiadar el seu discret pas per la vida cultural de Malgrat. Ben segur que la Sra. Regidora no rebrà mai cap premi honorífic per la seva aportació a la cultura malgratenca, ni per la seva gestió de l'escola de música municipal, però cal dir que mereix un premi per la seva habilitat a l'hora de saltar-se la LOREG (LLei Orgànica del Règim Electoral General) i programar un seguit d'activitats que s'ha tret de la xistera. Com una autèntica Mary Popins ens ha cantat allò del

"Supercalifragilisticoespialidoso

aunque suene extravagante, raro y espantoso,

si lo dice con soltura sonará armonioso.

Supercalifragilisticoespialidoso.

Dan dilidili dan diliday, dan dilidili dan diliday.

Dan dilidili dan diliday."

Doncs això, que les coses s'han de fer amb soltura i dan dilidili dan diliday......

PER QUÈ DIUEN MENTIDES? PERQUÈ ÉS EL SEU ESTIL DE GOVERNAR

2011-04-12T03:55:00.000-07:00

Les mentides, en general, no estàn ben vistes, però ja sabem que massa sovint la veritat i la política són una combinació exòtica i, moltes vegades , els ciutadans acabem assistint desconcertats a un espectacle insòlit que no afavoreix a ningú.

Ara ens trobem en un període gairebé electoral i sembla que alguns polítics malgratencs han pensat que cal retornar a la confrontació i a la pràctica del "a veure qui la diu més grossa". Un estil de fer política que es base en fer soroll per distreure al personal i polaritzar-lo emocionalment entre uns o altres. D'aquesta manera, creuen, la gent no tindrà temps per pensar i raonar allò que convé al poble, i continuarà votant per inèrcia el que més els convé a ells.

Dic això, perquè d'altra forma no es pot entendre quina intencionalitat s'amaga darrera unes declaracions sobre un hipotètic cobriment de Can Feliciano que, avui per avui, queda clar que són mentida.

Governar amb la mentida com a sistema, sense cap intenció de posar un projecte a debat o fer un debat d'idees per Malgrat. Senzillament fer soroll. Sense racionalitat, sense arguments, sense una defensa dels interessos majoritaris dels malgratencs. Aquesta és la seva política, i quan la política es converteix en un tot s'hi val on no deixes espai per cap diàleg ni acord, alguna cosa passa.

ACLARIMENT SOBRE CAN FELICIANO

2011-04-11T04:10:00.000-07:00

Està clar que les persones mentim per diferents motius, ja sigui per inseguretat, per necessitat o per conveniència, però el més greu no és mentir, sinó ocultar la veritat o falsejar la realitat, perque l'acció s'emet amb intenció malèvola aportant una informació falsa amb l'etiqueta de real.

Així que quan llegeixes a EL PUNT les declaracions de la nostra alcaldessa sobre un suposat permís de l'ACA per cobrir el tram de la riera a Can Feliciano, -en les que no es limita a parlar d'autorització, sinó que ja parla obertament de contribucions especials i drets urbanístics avui inexistents- t'envaeix un clar sentiment de perplexitat i quan, més tard, contrastes la informació, i tens accés al document que esmenta, aquesta sensació de perplexitat augmenta.

L'informe del 4 de març lliurat per l'ACA diu en els seus Antecedents de forma clara que l'Ajuntament "no ha demanat autorització pel projecte sinó un informe previ sobre la viabilitat d'aquesta opció, i atès que l'interessat no busca un pronunciament d'aquesta Agència sobre un projecte concret sinó sobre la possibilitat de dur a terme una tipologia d'actuació en un curs fluvial, com és el cobriment d'una llera endegada, la resposta d'aquesta Agència es limitarà a esmentar els criteris i normes a tenir en compte en la redacció d'un hipotètic projecte d'aquest tipus".

A partir d'aquí, l'ACA enumera la Llei d'Aigües (RD 1/2001, de 20 de juliol) que deixa a criteri dels tècnics o dels organismes de conca el dimensionament d'aquest tipus d'obres. Així ho fa també el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RD 849/1986, d'11 d'abril, i RD 9/2008, d'11 de gener) que desenvolupa la llei, però entre d'altres condicionants estableix en l'article 126.b) que el projecte haurà d'estar subscrit per tècnic competent.

A més, l’article 126.1.b) del Reglament del domini públic hidràulic (RED849/1986, d’11 d’abril), disposa,

"Artículo 126.
1. La tramitación de los expedientes de autorización de obras dentro o sobre el domino público hidráulico se realizará según el procedimiento normal regulado en el artículo 52 y siguientes, con las siguientes salvedades y precisiones:

a. En el caso de obras de defensa , encauzamiento o limpieza de cauces, la documentación comprenderá, como mínimo, un plano de planta a escala de la obra a ejecutar, en el que la misma quede perfectamente definida en relación con ambas márgenes del cauce, acompañado de una sucinta memoria descriptiva.

Cuando por la índole de la obra solicitada, pueda verse modificada la capacidad de evacuación del cauce, se incluirán perfiles transversales del mismo y un cálculo justificativo de la capacidad a distintos niveles. Se podrán sustituir los planos a escala por croquis acotados, si se trata de obras de poca importancia a realizar en cauces públicos de escasa entidad.

b. Las obras de corta o cobertura de cauces, puentes y pasarelas u otras modificaciones no incluidas en el apartado anterior, requerirán la presentación de proyecto suscrito por técnico competente. El Organismo de cuenca podrá acordar la sustitución del proyecto por planos a escala, descriptivos de la totalidad de la obras y una memoria justificativa, cuando a su juicio se trate de obras de poca importancia a realizar en cauces públicos de escasa entidad."

És a dir, que l'ACA podría fins i tot considerar que amb un plànol a escala descriptiu de l'obra és suficient, però en aquest cas parla sempre de projecte i deixa clar que en qualsevol cas l'Ajuntament haurà de presentar un projecte amb caràcter previ a obtenir l'autorització pel cobriment.

Afegeix l'ACA que "caldrà considerar també, en el projecte, l'augment de costos de manteniment que suposarà la cobertura de la riera i que haurà d'assumir el promotor de l'obra, i la capacitat estructural de l'obra actual per suportar càrregues adicionals".

En definitiva, que d'autorització res de res. Que la nostra alcaldessa es limita, una vegada més, a fer el que li agrada i més rèdit electoral li aporta: embolicar.

Mentre, la desembocadura de la riera està en stand by, i no és capaç d'aportar ni un compromís que parli de dates concretes per a la seva realització.

AQUEST DISSABTE CIU SURT AL CARRER

2011-04-08T11:06:00.000-07:00

El passat mes de gener des de CIU Malgrat vam encetar una campanya de participació i proximitat sota el nom “El futur de Malgrat. Malgrat és capaç”. Aquest dissabte tornem a sortir a peu de carrer per parlar amb la gent i recollir les vostres idees, propostes, queixes o suggeriments.

El nostre objectiu és implicar directament als malgratencs i malgratenques en el canvi positiu que Malgrat necessita per afrontar el futur amb optimisme i sortir de l’actual estancament.

La campanya consisteix en un instrument en format d’enquesta que CIU posa a l’abast dels ciutadans per escoltar les seves reflexions i recollir la seva visió de Malgrat.

Per CIU de Malgrat el diàleg, la participació i implicació dels malgratencs és vital, i més en moments difícils que demanen un ampli consens a l’hora de plantejar polítiques a nivell local, impulsar un model econòmic i escollir un itinerari de futur, per aquesta raó un dels eixos estratègics de la nostra campanya és la proximitat a la gent i potenciar noves propostes que afavoreixin la suma de complicitats.

L’enquesta es pot trobar a través de la web de CIU www.ciu.cat/malgratdemar al www.elblocdelaneusserra.blogspot.com i a les diferents taules informatives que CIU posa a disposició dels ciutadans en diferents carrers i barris de Malgrat. La propera demà a partir de les 11 hores a la Plaça de l'Església.

EN SORTIREM!

2011-04-05T12:35:00.000-07:00

Fa dies que hi dono voltes. Alguna cosa cal escriure per expressar que sento al veure com alguns fan teatre del dolent cada vegada que es parla de retallades. Els mateixos que fins no fa gaire eren còmplices del desgavell, ara van i procuren fer el distret en el millor dels casos. Quanta gesticulació inútil, quanta misèria i quina poca responsabilitat. Acusen al nou govern de carregar-se “l’estat del benestar” i no es posen ni vermells. Quanta hipocresia i oportunisme. Els mateixos que han llençat diners per la finestra ara pretenen donar lliçons de bona gestió. Al final els han de refregar una carta per la cara de pedra que tenen per fer-los callar. De veritat que hi ha coses que indignen. Tot i així tinc confiança que en sortirem.

32 ANYS. CANVI O CONTINUÏTAT?

2011-04-04T11:42:00.000-07:00

Ahir va fer 32 anys de les primeres eleccions municipals de la democràcia.Uns comicis que van obrir una via d'il·lusió i esperança. Vaig viure aquelles primeres eleccions a Malgrat. Tenia 15 anys, i recordo, sobretot, la sensació d'entusiasme que despertava en la gent la democràcia. Els polítics d'aquell temps van viure una situació més complicada que l'actual. La crisi econòmica era molt dura i els municipis no tenien ni de lluny els recursos que tenen ara. Fer política local suposava haver-se d'arremangar i fer front a reptes importants.

A Malgrat el partit més votat va ser CIU, que va obtenir 4 regidors. però CIU no va aconseguir l'alcaldia del municipi, possiblement per falta d'experiència. L'alcaldia va anar a parar a mans del PSC, i d'això ja en fa 32 anys. 32 anys de governar de forma ininterrompuda que han acabat diluïnt aquell entusisme del 79 i que ha fet creure als actuals governants que l'Ajuntament són ells, que ells són els principals protagonistes del progrés al municipi. i els únics capacitats per decidir i opinar sobre el que Malgrat necessita.

Però els autèntics protagonistes del progrés de Malgrat han sigut sempre els malgratencs i malgratenques. Els mateixos que ara tenen a les mans una gran oportunitat. L'oportunitat d'escollir entre el continuïsme que ha conduït als tics de prepotència i d'intolerància que són segell d'identitat del govern actual, ben allunyats de l'esperit d'aquell 79, o bé, escollir fer un canvi positiu que ofereix més transparència, més diàleg i més oportunitats. (Algú s'imagina aquell PSC del 79 pactant amb el PP?. Ben segur que no.)

Ara tenim l'oportunitat d'acabar amb una manera de fer política de formes totalitàries, totalment ineficaç i obsoleta, basada en la cultura del favor i que a perdut del tot l'entusiasme necessari per impulsar un poble.

Ara tenim l'oportunitat d'apostar per un canvi. Per una nova manera de fer política, moderna i constructiva que recuperi aquella il·lusió del 79, que miri sense temor als ulls dels ciutadans, que senti la col·laboració i participació del malgratencs com a peça essencial per construir el futur del poble.

XOCOLATA QUE PARLA DE SOMNIS

2011-03-31T04:20:00.000-07:00

Sí, encara ho recordo. Quan arribaven aquestes dates la pastisseria del barri feia un aparador espectacular que amb el temps s’havia convertit en tota una tradició. Molts dies abans ja estava atabalant al pare, perquè em portes a veure quina era la novetat d’aquell any. Així que el diumenge la mare em posava unes sabatetes de xarol amb mitjonets blancs i el meu vestit favorit. Després em pentinava amb la calma dels dies de festa fins que els meus cabells rebels quedaven recollits en dues magnífiques cues, i em posava una jaqueta blanca que m’havia fet la iaia.

Llavors de la mà del pare sortia al carrer. El recorregut era molt divertit, perquè el meu pare, que entre setmana anava de bòlit amunt i avall per la feina, el diumenge es convertia en un pare disposat a qualsevol cosa per fer-te passar una bona estona. Així que jo anava contenta de la seva mà fent saltets per la vorera. Tots dos teníem un joc absurd que només sabíem nosaltres, i que consistia en no poder trepitjar segons quins rajols. Pensaves un número i llavors havíem d’anar comptant fins arribar al número prohibit i saltar el rajol. La gent es quedava mirant i jo em feia un tip de riure........en fi, aquestes petites coses que suposo que tots hem fet de petits, no?.

Al tombar la cantonada, de sobte davant els meus ulls apareixia un món de xocolata i fantasia. Era l’aparador de la pastisseria del barri, i cada any ens oferia una nova sorpresa. Sovint eren fragments de la ciutat que podies reconèixer, el campanar, l’església, l’ajuntament, el mercat. Però no era només l’edifici, sinó que aquell món de xocolata reproduïa tota la vida a l’entorn de l’edifici o indret escollit, amb els personatges del barri, el capellà, l’alcalde, els del teatre, els veïns....tots convertits en dolços protagonistes de l’escena. La Mona era un autèntic monument a la creativitat, a vegades amb un toc d’humor, a vegades nostàlgic. El dilluns de Pasqua aquella extraordinària Mona crec recordar que es portava a una entitat benèfica i es repartia.

Aquest matí m’ha semblat per un instant que el temps s’havia aturat, i els meus ulls s’han topat de nou amb una fantasia de xocolata convertida en les figures dels gegants de Malgrat. Una dolça i genial reproducció d’en Bernat i la Eulàlia. Un somni per qualsevol nen i nena de Malgrat. Qui no ha somniat de petit en un riu de cacao com el de "Charlie i la fàbrica de xocolata"?, o no us han vingut mai ganes de mossegar una de les figures gegants del Parc Francesc Macià?. Felicitats als autors i artesans de la Pastisseria Vives. A les seves mans màgiques que han fet possible que petits i grans desitjem des de ja llepar un tros dels gegants de Malgrat. Llarga vida a la xocolata!

MALGRAT, UN MODEL DE POBLE, UNA OPORTUNITAT

2011-03-20T13:27:00.000-07:00

Superar la crisi.

Un govern transparent.

Participació.

Propostes.

Oportunitats.

Principals eixos que treballem des de l'equip de Convergència i Unió per Malgrat.

QUI NO "ARREGLA" UNA GOTERA, "ARREGLA" LA CASA ENTERA

2011-03-18T03:39:00.000-07:00

Alguns han adquirit l’hàbit estrany de replicar cada observació o comentari del meu blog a través d’altres blogs. Un fenomen –si em permeteu l’expressió- una mica paranormal.

Sembla que molesta que es posi sobre la taula aspectes importants de la gestió municipal com la falta de manteniment dels equipaments municipals. És clar, ens hauríem d’entretenir parlant només de les cintes que tallen i de lo bé que ho fan tot. Algunes persones quan es senten criticades o qüestionades per comptes d’actuar es dediquen a fer promoció de les seves bondats als espais que altres mantenim per explicar allò que creiem d’interès al municipi.

En realitat, el millor seria que la crítica el fes actuar en la millora o en la redacció d’un pla de gestió dels actuals equipaments que sempre és molt més pràctic.

El cert és que avui per avui l’actual govern demostra una greu manca de visió de gestió que acaba costant molts diners, perquè sempre és més costós arreglar els equipaments o serveis quan estan molt deteriorats que no pas fer un manteniment preventiu i correctiu cada any. Només un detall, un dels comentaris que m’han fet arribar afirma que arreglar el pavelló de l’Avinguda Tarragona és més car que fer-lo nou. Un afirmació curiosa quan mai hem vist un pressupost ni un pla d’actuacions. Ara bé, considerant que l'autor del comentari forma part de l’equip de savis que volien fer la piscina coberta al pavelló de l’Avinguda Tarragona per "aprofitar el forat", llavors tot queda clar.

Ja se sap, Qui no "arregla" una gotera, "arregla" la casa entera.

PETITS DETALLS. UN EXEMPLE GRÀFIC

2011-03-13T12:09:00.000-07:00

Fa poc vaig publicar un escrit amb aquest títol. "Petits detalls". Precisament, en aquell post deia que per arribar a fer grans coses, cal estimar els petits detalls. Ho deia en el sentit que "els nous temps requereixen una nova mirada, valorar i tenir cura d’allò que ja tenim, mantenir el que està fet per no haver-lo de substituir cada quatre anys, però també, requereixen estar amatents a les petites necessitats, als petits detalls, cuidar la neteja, cuidar el manteniment.........".

Avui tenim un exemple palpable d'aquesta afirmació. M'expliquen que aquest cap de setmana la pluja ha obligat a suspendre uns partits de hoquei al pavelló de l'Avinguda Tarragona. Qui m'ho explica ho fa amb disgust, i em comenta l'estat lamentable d'aquest equipament esportiu. Cert. Aquest és un exemple molt gràfic del que volia dir al referir-me als "petits detalls".

No serveix per res fer noves inversions en equipaments que costen molts diners quan no som capaços de fer un manteniment adequat de les instal·lacions i equipaments que ja tenim. Ara per ara el contrast amb la inversió feta al camp de futbol i a la piscina i complex esportiu és molt gran, i no oblidem que molta mainada de Malgrat utilitza aquest pavelló per a la pràctica esportiva. Quan parlem de manteniment necessari i seguretat parlem de coses serioses i no ens poden donar excuses.

UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA PER MALGRAT. UNA IDEA, UNA PROPOSTA PER COMPARTIR

2011-03-07T02:36:00.000-08:00

Us convido a compartir una proposta per renovar i modernitzar la façana marítima de Malgrat

Notícia publicada a Diari Maresme.
Notícia publicada a El PUNT

ALCALDESSA 2.0

2011-03-04T07:16:00.000-08:00

Us ofereixo l'enllaç a l'entrevista del Diari Maresme.

INAUGURACIONS DE CAMPANYA ELECTORAL

2011-02-28T09:38:00.000-08:00

Si un marcià hagués aterrat ahir al migdia a Malgrat davant la Torre de Can Serra hagués tingut la impressió que Malgrat és un poble pintoresc i xiroi que ho celebra tot amb gresca, que té al capdavant una alcaldessa amant i defensora de la cultura local, i que aquesta dona va lluitar contra les adversitats tota sola per guanyar un edifici singular pels malgratencs. Però els presents ahir a la inauguració de la Torre de Can Serra o la Vídua Sala no érem precisament marcians, fa massa temps que vivim a Malgrat com per deixar-nos impressionar per quatre coets i una mica de confeti . Així que tots teníem ben clar que la cosa anava d’inauguració i que s’acosta una campanya electoral, perquè el govern fa setmanes que preparar les tisores de les grans ocasions per tallar cintes d’obres sense acabar.

Dit això, penso que és una bona notícia que Malgrat disposi des d’ahir un nou conjunt d’equipaments. I cap sorpresa en aquest sentit. El poble es va bolcar ahir al migdia en la inauguració del nou arxiu municipal i la Torre de la Vídua Sala. De fet, tot feia preveure que seria una jornada emotiva, perquè després d’anys de veure un espai degradat fins a límits increïbles Malgrat recupera un edifici que simbolitza millor que res el fet que un mai s'ha de resignar i ha de procurar veure més enllà del seu nas. També s'ha convertit en el símbol més evident de que la nostra magnífica alcaldessa no sempre l’encerta. Sí, amics, perquè cal dir que durant molt temps ens va voler fer creure que no era possible recuperar aquest edifici, i va defensar tot el contrari en públic i en privat.

Ahir un gran nombre de veïns vam celebrar que la màxima autoritat hagi errat un cop més, que el poble recuperi un equipament modern, funcional i carregat de sentiments. Però el comentari de molts dels assistents era el de recordar les opinions de la nostra alcaldessa abocades a tots els mitjans en els moments més importants del procés que finalment ha retornat la Torre i l’espai de l’antic Bombai al poble. I és que el poble té memòria.

Per això qualsevol discurs era inútil i, de fet, ens el van estalviar. Això sí, va ser un matí de lloances, però sense cap mala intenció. La Sra. Alcaldessa es va fer acompanyar per dos amics molt entranyables, l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez del PSC -que porta –segons va dir- 28 anys al càrrec, i el Sr. Joan Rangel, que abans de ser delegat del govern va estar un grapat d’anys d’alcalde a Caldes. El missatge subliminal era molt clar. Alcalde "forever". L’esforç titànic que van fer tots dos personatges per lloar la nostra màxima autoritat i fer creure als assistents que és extraordinària va quedar deslluït més tard per la seva afirmació de que “el nou arxiu municipal permetrà replantejar l’ampliació de l’ajuntament”. Ja hi tornem!. Ara sí, ara no. Ui!. Estranya declaració per part de qui es presenta com a gran gestora municipal i va canviant de criteri segons el vent que bufa. No vam quedar que el “NOU AJUNTAMENT” era el projecte estrella del PSC?. En què quedem?.

Però deixem-ho aquí. Estem de festa. Amb la inauguració d’ahir es culmina la transformació d’un espai d’una manera espectacular i d’això ens hem de felicitar tots els malgratencs i malgratenques.