dimecres, 27 de maig de 2020

MALGRAT: UN ANY DE LES MUNICIPALS



Aquest dimarts ha fet un any de les eleccions municipals del 2019. Uns comicis estranys que van deixar un PSC reforçat per les urnes i van marcar una voluntat popular clara i la necessitat de recuperar un govern fort i estable. Les dificultats per bastir la confiança imprescindible per repetir un govern alternatiu van  conduir a l'actual govern  del consistori format pel PSC i JuntsxCat-Malgrat Ens Mou.

Vist en perspectiva, aquell exercici de responsabilitat de JuntsxCat ha estat segurament la decisió més encertada que es podia haver pres, perquè la sentència de l’1-O, els devastadors efectes en els conreus, infrestructures i xarxa de transport públic que el temporal Glòria va deixar en el nostre municipi i ara la crisi del coronavirus han acaparat l’ inici de mandat i han deixat poc marge per fer política municipal tal i com la coneixíem. Val a dir que com a ex regidora no recordo una crisi continuada semblant ni comparable en els darrers 20 anys, i estic segura que qualsevol dels meus antecessors us diran el mateix.


Així, doncs, la difícil travessia del desert que ha provocat la irrupció d’una crisi sanitària inesperada i les incerteses de futur que genera entre moltes famílies malgratenques, -sobretot en un municipi que té el turisme com un dels pilars de la seva economía-  reclama un clima d’entesa i un posar-se a disposició del govern municipal com més aviat millor per encarar la remuntada. No em podreu negar que aquesta crisi demana a crits el reforç de les institucions, sobretot de l’Ajuntament com a institució més propera a la gent i sobre la que caurà irremediablement la càrrega econòmica i social que deixi el virus al seu pas. 

Lamentablement, no sembla que aquesta posada a disposició es respiri avui a l’ambient malgratenc. Per alguns això equival a capar la discrepància, i no es pas això del que us parlo. Posar-se a disposició en cap cas significa fer seguidisme, ni absència de crítica. Parlo del vell concepte de lleialtat institucional en moments especialment delicats. Precisament una crisi demana lideratges i es pot liderar de formes diverses trencant lógiques i prejudicis. És possible també en temps de crisi construir comunitat i posar a la gent i les seves necessitats al centre de les polítiques locals sumant sensibilitats. Ara mateix és difícil calcular l'abast econòmic i social d'aquesta pandèmia, però ja s'intueix la necessitat d'afrontar els seus efectes des del marc col·lectiu, i tots sabem que la política municipal és capaç de crear i desenvolupar actuacions amb molta més efectivitat que altres marcs institucionals. 

El que necessita Malgrat ara són governants que sàpiguen fer el valuós treball de prendre decisions, i que les prenguin d’acord a uns valors i objectius ben prioritzats. Governants capaços de fer renúncies i prioritzar alló relament fonamental. Governants que no s’equivoquin encarant només els problemes des de la immediatesa i la urgència per tapar forats, sinó que identifiquin quins sectors són més determinants per reactivar la nostra economia i quines infraestructures –com el Passeig- són realment determinants cara el futur.
 
Els temps complicats que hem de viure demanen bons cuiners de la política, gent que des del govern o la oposició siguin capaços d'arremangar-se i aportar per un treball col·lectiu superant prejudicis i recels. Difícil, però no impossible.