divendres, 29 de novembre de 2019

ENQUESTES ENVERINADES


Observo ja des d’una certa distancia el devenir de la política malgratenca que s’ha instal·lat perillosament en el bucle de la crítica permanent. Reconec, i ho puc afirmar per experiència, que fer oposició és ben difícil. Sovint et falten elements per calibrar amb precisió l’acció de govern, senzillament perquè es fa complicat disposar del mateix nivell d’informació. També has de vèncer la comprensible temptació de demanar la lluna i mantenir la mínima prudència elemental que aconsella no demanar allò que tu mateix saps que no faràs si governes. Fer una bona oposició exigeix molt treball. Ho sé molt bé. Fer una bona oposició exigeix ser rigorós i crític, però també constructiu i obert. Fer oposició exigeix un mínim exercici d’equilibri per no acabar magnificant qualsevol fotesa de l’acció de govern, per no acabar fent d’un pet set esquerdes. Creieu-me si us dic que sé de que parlo.

Així que ara contemplo perplexa la picabaralla municipal al voltant de la “punky enquesta” i del Sound Nicolau 2019. Un debat que ja em perdonareu, però s’aguanta amb pinces. Cal fer un exercici imaginatiu per traslladar a l'àmbit de la repressió aquest debat. El punk és protesta. Ho sabem. Però si protestem fem-ho com Déu mana i quan tinguem raó. No s'hi val a fer protesta de qualsevol pet. Per exemple, no pots defensar que el grup dels teus amics ha sigut el més votat en una enquesta (molt cutre, per cert) si quan et mires la enquesta no trobes cap casella per votar un grup.  L’enquesta, senyors meus, ofereix 3 opcions musicals i et dona l’opció de posar de manera opcional i com exemple noms. Ho diu ben clar!. No es podia votar un grup o un altre. És de calaix. En cas contrari ja em direu que passaria si per una confabulació còsmica el grup més repetit hagués estat els Rolling Stones. Puc entendre que la gent s’estimi els amics. Puc entendre que es defensi als amics. El que costa entendre és que de les amistats i circumstàncies l’oposició en faci argument. Segurament el regidor no ha estat molt afortunat donant explicacions. Posem que no ho ha estat gens d'afortunat. Però sincerament, com a ciutadana de peu recomano a l’oposició que posin esment i deixin de fer oposicionisme o amiguisme acrític. Dedicar tants esforços a criticar coses agafades amb pinces acaba convertint-se en allò de la palla i la biga........

Cap comentari:

Publica un comentari