Aquest dijous es celebrarà el primer ple de
mandat i –com diu una coneguda frase- “comença el mambo!”. Creieu-me si us dic que sé
del que parlo. En els 16 anys que he tingut el privilegi de ser regidora a l’Ajuntament del meu poble he
escoltat la mateixa musiqueta. En aquesta etapa he format
part de govern 6 anys, i la resta els he
passat a l’oposició. Em trobés a una banda o altra el ritual de retrets
populistes ha estat el mateix. Un debat demagògic del que sempre he intentat
fugir per responsabilitat i sentit comú. De fet, per saber si un polític cobra
molt primer m’has d’explicar el que fa, perquè com diu la cançó de Jarabe de
Palo
“Depende
Depende ¿de qué depende?
De según como se mire,
todo depende“
No descobriré res
de nou si afirmo que la majoria de gent opina que els polítics cobren molt i ho
fan extensiu als polític locals. Aquesta majoria segurament coincideix amb la
que mai ha deixat la feina, la família i les seves coses personals a banda per dedicar
un temps de la seva vida a la política local. I, de fet, qualsevol sou sempre
és opinable i criticable, i intentar trencar el tòpic popular de que el polític
s’embutxaca diners és una batalla perduda, sobretot, quan els mateixos polítics
pels seus interessos donen ales a la demagògia.
La política local
no és un passatemps. És una enorme responsabilitat sense horaris. T’hi pots
dedicar a temps complert, i això vol dir renunciar a la teva feina o demanar
una excedència (els afortunats). En qualsevol cas el teu currículum i la teva
trajectòria professional queda tocada. O t'hi pots dedicar –com ha estat el meu
cas- de manera parcial i
compaginant amb la feina (això vol dir reduir la teva jornada i sou a la teva feina. I això vol dir haver de negociar amb la empresa. No totes ho posen fàcil). En
aquest cas la teva vida queda també trastocada del tot i la teva trajectòria
professional es ralentitza.
Dit això, és evident que la política local és una vocació
de servei, però el temps que s’hi dedica ha de ser ben retribuït. En cas
contrari estaríem excloent de la polític a molta gent.
Exercir un càrrec polític suposa assumir una responsabilitat.
Suposa assumir una dedicació. Suposa sovint estar disponible més enllà d’un
horari laboral, dies de festa i vacances. Suposa prioritzar actes, activitats i compromisos que passen per
davant d’altres personals i familiars. Suposa rebre crítiques molt desagradables i pocs elogis. Suposa, en definitiva, una gran pérdua de la teva esfera personal i privada.
Tot això se sap o t’ho trobes quan
acceptes el càrrec. Es fa de manera voluntària, és clar. Ningú t’obliga. Però si
que és obligat treballar amb rigor i professionalitat. Fer-ho el millor
possible. Per tant, el sou ha de ser proporcionat a la teva dedicació i a la
responsabilitat social i jurídica, al nombre d’habitants i a la dimensió de
cada municipi.
Les entitats
municipalistes fa temps que van establir uns barems. Tot i així, cada 4 anys
toca mambo. A l’àmbit local el tema del salari sempre és un dels cavalls de
batalla, perquè és directa i resulta fàcil la demagógia. La polèmica sempre hi
serà en funció dels interessos de cadascú i la visió parcial del qui amb tot el
dret del món opina. De tots els punts de l’ordre del dia el que més debat
acapara sempre és el de la dedicació i retribució dels electes. Des del meu punt de vista el que és clau és
una retribució justa i la transparència si volem uns ajuntaments clars i nets, i
considero important que la ciutadania estigui informada.
Cap comentari:
Publica un comentari