dijous, 4 de juliol de 2019

COMENÇA EL MAMBO!. JA HI TORNEM AMB EL SOU DELS POLÍTICS



Aquest dijous es celebrarà el primer ple de mandat i –com diu una coneguda frase- “comença el mambo!”. Creieu-me si us dic que sé del que parlo. En els 16 anys que he tingut el privilegi de ser regidora a l’Ajuntament del meu poble he escoltat la mateixa musiqueta. En aquesta etapa he format part de govern  6 anys, i la resta els he passat a l’oposició. Em trobés a una banda o altra el ritual de retrets populistes ha estat el mateix. Un debat demagògic del que sempre he intentat fugir per responsabilitat i sentit comú. De fet, per saber si un polític cobra molt primer m’has d’explicar el que fa, perquè com diu la cançó de Jarabe de Palo 

Depende 
Depende ¿de qué depende? 
De según como se mire, todo depende

No descobriré res de nou si afirmo que la majoria de gent opina que els polítics cobren molt i ho fan extensiu als polític locals. Aquesta majoria segurament coincideix amb la que mai ha deixat la feina, la família i les seves coses personals a banda per dedicar un temps de la seva vida a la política local. I, de fet, qualsevol sou sempre és opinable i criticable, i intentar trencar el tòpic popular de que el polític s’embutxaca diners és una batalla perduda, sobretot, quan els mateixos polítics pels seus interessos donen ales a la demagògia. 

La política local no és un passatemps. És una enorme responsabilitat sense horaris. T’hi pots dedicar a temps complert, i això vol dir renunciar a la teva feina o demanar una excedència (els afortunats). En qualsevol cas el teu currículum i la teva trajectòria professional queda tocada. O t'hi pots dedicar –com ha estat el meu cas- de manera parcial i  compaginant  amb la feina (això vol dir reduir la teva jornada i sou a la teva feina. I això vol dir haver de negociar amb la empresa. No totes ho posen fàcil). En aquest cas la teva vida queda també trastocada del tot i la teva trajectòria professional es ralentitza. 

Dit això, és evident que la política local és una vocació de servei, però el temps que s’hi dedica ha de ser ben retribuït. En cas contrari estaríem excloent de la polític a molta gent.

Exercir un càrrec  polític suposa assumir una responsabilitat. Suposa assumir una dedicació. Suposa sovint estar disponible més enllà d’un horari laboral, dies de festa i vacances. Suposa prioritzar actes,  activitats i compromisos que passen per davant d’altres personals i familiars. Suposa rebre crítiques molt desagradables i pocs elogis. Suposa, en definitiva, una gran pérdua de la teva esfera personal i privada.

Tot això se sap o t’ho trobes quan acceptes el càrrec. Es fa de manera voluntària, és clar. Ningú t’obliga. Però si que és obligat treballar amb rigor i professionalitat. Fer-ho el millor possible. Per tant, el sou ha de ser proporcionat a la teva dedicació i a la responsabilitat social i jurídica, al nombre d’habitants i a la dimensió de cada municipi.

Les entitats municipalistes fa temps que van establir uns barems. Tot i així, cada 4 anys toca mambo. A l’àmbit local el tema del salari sempre és un dels cavalls de batalla, perquè és directa i resulta fàcil la demagógia. La polèmica sempre hi serà en funció dels interessos de cadascú i la visió parcial del qui amb tot el dret del món opina. De tots els punts de l’ordre del dia el que més debat acapara sempre és el de la dedicació i retribució dels electes.  Des del meu punt de vista el que és clau és una retribució justa i la transparència si volem uns ajuntaments clars i nets, i considero important que la ciutadania estigui informada. 

Cap comentari:

Publica un comentari