dijous, 20 de juny de 2019

I DE SOBTE, ADEU A LA CORALITAT


Havia fet  furor  una paraula  que arribava per omplir-ho tot d’oxigen i  de treball en equip. “Coralitat”. Un concepte que parlava de potenciar les qualitats d’un conjunt, més unit, més coral. La Cup d’Anna Gabriel n’havia fet bandera el 2015 demanant una presidència coral, i la mateixa Cup –que demanava una alcaldia coral- ho va fixar com a línia vermella a Malgrat. De fet, aquest va ser el titular de El Punt Avui del 2 de febrer de 2017: “El govern coral entra a Malgrat”. La proclamació deia molt clar que s’anomenava nova cap d’un govern qualificat reiteradament de “coral” per les quatre forces que en formaven part. No seríem presidencialistes per res del món. I la coralitat va triomfar. I amb coralitat es va treballar. Com a mínim en els primers mesos. Però la política és així, el camí és sempre llarg i van sorgint obstacles inesperats. Arriben nous vents electorals a cada pas. Cal ungir el projecte de confiança, honestedat i diàleg cada dia. Cal recordar que la teva força està composta per 4 peces essencials, i que cada dia és una nova oportunitat per confirmar o refutar la tesis de cadascun. I aquella eufòria innocent es va anar diluint en la mesura que van començar a créixer els castells imaginaris. D’una banda, era obvi que el vent de campanya bufava molt fort a favor d’alguns. D’altra banda, era de manual que ostentar l’alcaldia volia dir guanyar les eleccions. La calculadora va fer l’ ullet. Així que a mida que avançava el temps les línies vermelles d’uns van anar quedant destenyides. Ja no els trobava fent la revolució pels carrers. Tot el contrari. Havien conquerit el despatx. Era per parar boig. I de sobte, van començar a caure les gotes. Potser va ser un desafortunat expedient. No ho sabrem, perquè aquell dijous va fallar la corrent elèctrica i la  “llum i el taquígraf” van fer festa, però de cop vam trobar el bisturí, les tisores i les pinces estranyes. Un material quirúrgic de primer ordre. Un bloqueig injustificat. Tot molt fi i amb un gran somriure. I llavors la realitat ens esclata a les cares la mateixa nit electoral. L’aritmètica és cabrona, però no hem arribat aquí per quedar on érem. Som-hi!.. I a partir d’aquí la gran sorpresa. Parlar de “coralitat” ara és snobisme. Què efímeres són les modes, senyor!. Ara és carca. És de dretes. La oferta és un "take it or leave it", sense marge de negociació. I llavors recordes les paraules de la portaveu de JxM el dia que va presentar el nou govern “coral” destacant que el seu acord amb el PSC havia fracassat davant “la manca reiterada de confiança”, el “mensyteniment” cap el seu grup i la falta de “comunicació”.  I em ve al cap la frase del portaveu d’ERC, “al PSC li cal molta reflexió i autocrítica, perquè no sempre tot és culpa de l’altre”. I vet aquí. Certament,  no sempre tot és culpa de l’altre. Cal molta reflexió i autocrítica a totes bandes.
de censura i anunciava possibles conseqüències contra els dos regidors, la mateixa Neus Serra i Jofre Serret, que li donen suport. “No anteposarem mai els interessos de partit als interessos del poble, i l'agrupació local de Malgrat es mantindrà ferma en aquest compromís”, va comentar Serra.

Cap comentari:

Publica un comentari