INICI DELS TREBALLS PER COMMEMORAR EL 1714 A MALGRAT

Al Ple del 2 de maig de 2013, el grup municipal de CIU va portar una Moció que proposava commemorar els 300 anys de la Guerra de Successió, perquè entenem que és una ocasió magnífica per donar a conèixer i promoure una part de la nostra història, sobretot a nivell comarcal i local. Per aquest motiu des de Convergència i Unió vam proposar que s'aprofités l’efemèride per impulsar la celebració d’un programa d’actes a Malgrat de caràcter històric i cultural amb l’objectiu de commemorar els 300 anys del 1714.

Fragment de la meva intervenció al Ple:

"La Sra. Serra manifesta que, a proposta del GPM d’ICV, s’ha afegit la comunicació a l’AMI i que el GPM d’ERC ha demanat poder encapçalar conjuntament aquesta moció, demanant, per tant, que així es faci constar en l’acta de la sessió, ......., destacant que l’any vinent es celebrarà el tercer centenari de la guerra de Successió i de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, pensant que es tracta d’una data que ha de permetre promoure la memòria de l’origen i les causes del present actual, apuntant que es té un coneixement dels fets de l’11 de setembre, però no tant de què fou el que portà a aquella resistència ferotge de la ciutat, davant l’assetjament dels exèrcits borbònics, essent d’interès també conèixer quin fou el paper del Maresme, considerant que, a banda del que es farà a nivell nacional, també a nivell local, cal impulsar un seguit d’actes de caràcter històric, cultural i popular, analitzant els errors i els encerts del context històric i entendre el moment actual i perquè, malgrat tenir-ho tot en contra, no s’ha perdut la identitat, indicant que es proposa adherir-se a la commemoració dels tres-cents anys que es faci a nivell nacional o a nivell comarcal, però també que l’ajuntament s’impliqui i es creï un grup de treball integrat per grups polítics i entitats i associacions que li donin un caire participatiu i popular a aquesta commemoració, plantejant també que s’impulsi un altre grup de treball més tècnic integrat per historiadors locals i l’arxiu municipal que permeti, amb un any per davant, elaborar un programa d’actes amb una dimensió històrica i cultural sobre aquesta etapa de la història, estan oberts a les aportacions que pugui efectuar qualsevol altra grup al respecte, demanant, per acabar, el suport a la moció de tots els grups municipals".

Fragment de la intervenció de la Sra. Alcaldessa .

"La Sra. Campoy avança que el seu grup s’abstindrà a l’espera de veure quin caire agafa tot plegat, atès que ja es comencen a escalfar motors a un any vista, esperant també que això no distregui d’altres coses, tot i estar d’acord en que a Malgrat es puguin fer treballs o matinals d’història al respecte, apuntant, per altra banda, que la despesa que, segons els diaris, es destinarà a aquesta commemoració, en la situació actual, fa una mica d’angúnia."

Doncs bé, la Moció es va aprovar amb els vots de CIU, ERC i ICV-Eua, però PSC-PP es van abstenir (com no podria ser d'altra manera) dermostrant un cop més allò que ja sabem, que són dues cares de la mateixa moneda.

Finalment, es constitueix la comissió de treball de caràcter técnic. Un grup de treball de gran nivell que permet apuntar que allò que neixi fruit de la seva col·laboració amb l'Arxiu serà interessant. Tot i així, algunes coses mai no canvien. És difícil entendre que s'hagi deixat completament al marge la participació de grups polítics i entitats. Sembla que allò que es pot fer en altres poblacions de manera completament normal, a Malgrat comporta un risc que alguns no es veuen capaços d'afrontar. Una oportunitat que ha perdut el govern malgratenc per demostrar que de veritat té ganes de canviar les dinàmiques locals. Està clar que no és aquesta la seva prioritat.

SÍ, LA POLÍTICA MUNICIPAL POT CANVIAR LA SITUACIÓ DE L’HABITATGE

Aquesta setmana el Ple Municipal de l’Ajuntament de Malgrat ha fet un gest de valentia aprovant per unanimitat la Moció presentada pels grups de CIU, ERC i ICV-Eua que demana “la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses”. 

Aquesta és una bona notícia que obre un bri d’esperança per molta gent i permet creure que  amb un gest decidit podem contribuir a canviar les coses. És també una manera de constatar que des del món local estem amatents als canvis de la societat i disposats a mostrar la nostra disconformitat amb el que passa. Sens dubte, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca contribueix a impulsar aquests canvis, però és important subratllar que alguns polítics estem disposats a donar resposta i solucions als problemes que pateixen els nostres conciutadans, i que estem convençuts que el diàleg amb les entitats financeres –principals responsables de l’actual situació que pateix la nostra societat- no es pot fer únicament des de la bona voluntat. El diàleg amb aquestes entitats només és possible des de l’acció contundent. Aprovar aquesta moció és un fet molt important, perquè és una manera de forçar a les entitats financeres i grans empreses que tenen habitatges buits per tal que els posin a disposició de l’habitatge social, arribant fins i tot l’Ajuntament a multar-los si no ho fan.

Cal recordar que un 13,7% de l’habitatge a l’Estat espanyol és habitatge buit, uns tres milions i mig de pisos, mentre que l’habitatge social no arriba al 2%, i la major part d’aquests habitatges estan en mans de les entitats financeres, que, a sobre, estan aplicant una forta política de desnonaments i execucions hipotecàries: 45 diàries a Catalunya aquest 2013.

Sincerament, desitjo que el gest del Ple de l’Ajuntament de Malgrat adoptat sense fissures per tots els regidors/res del consistori s’estengui a tots els ajuntaments de Catalunya, i que fem entre tots pressió sobre les entitats financeres per donar solucions als ciutadans afectats pels problemes de l’habitatge. Aprofito per demanar, un cop més, que des del govern malgratenc s’afronti d’una vegada la revisió del Pla Local d’Habitatge del 2007, una revisió que CIU porta demanant des del Ple de 14/01/2010, per tal de fer front als canvis socials i econòmics que s’han produït.

Neus Serra i Bosch

Cap de llista i Portaveu de CIU a l’Ajuntament de Malgrat de Mar
Article publicat a Maresme360

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Aquí teniu un breu resum del darrer Ple de l’Ajuntament de Malgrat. D’entrada indicar que, curiosament, un dels pocs punts que presentava el govern era el nou Reglament d’Instal·lacions esportives,  punt que, finalment, va quedar sobre la taula.

Per tant, la gestió del govern municipal segueix en stand by més enllà de corregir una errada i rectificar el full d’apreuament municipal, aprovat per la valoració de béns i drets afectats per l’execució del projecte “Projecte de remodelació urbana de l’avinguda Verge de Montserrat”.

Tot seguit, el punt 4 en forma de resolució d’un recurs contra sanció per incompliment de la normativa de tinença de gossos potencialment perillosos.

I, a continuació, 6 mocions, totes elles d’alt voltatge. La primera presentada pels grups de CIU, ERC i ICV-Eua i que insta al govern a “sancionar els immobles permanentment desocupats, propietat d’entitats financeres i altres empreses”. Una Moció aprovada sense fissures per tots els regidors/res del consistori malgratenc, un gest de valentia que espero s’estengui a tots els ajuntaments de Catalunya, per fer entre tots pressió sobre les entitats financeres i donar solucions als ciutadans afectats pels problemes de l’habitatge. Però la moció també posa de manifest que el govern del PSC-PP ha vingut ignorant des de fa temps el prec que des de CIU s’ha  formulat de manera reiterada sobre la necessitat de revisar el Pla Local d’Habitatge (Ple 14/01/2010). Hem dit més d’una vegada que un Pla d’Habitatge aprovat el 2006 amb els indicadors del període 2003-2006 no serveix avui per fer front a la problemàtica de l’habitatge dels nostres conciutadans. La moció ara aprovada per unanimitat insta novament a revisar aquest Pla Local d’Habitatge. Veure’m si, finalment, el govern desperta i posa fil a l’agulla. 

I més mocions, sobre la distribució del Fons Local de Cooperació (PSC,ICV-EUA), aprovada amb els vots de PSC, PP i ICV-EU. Senzillament es tractava de fer bullir l'olla. Només així s'explica l'obstinació en presentar una moció absolutament extemporània reclamant el manteniment del mateix criteri de distribució entre els municipis del Fons de Cooperació Local quan la pròpia Vicepresidenta Ortega ha comparegut davant dels mitjans expressant que es mantenia el mateix criteri del 2012, però que el fons corresponent a l'any 2013 s'hauria de pagar en tres anualitats. En aquest sentit fins i tot les entitats municipalistes han expressat la seva conformitat. 

El punt 7è, moció de suport a Acció Cultural del país Valencià i a l'arribada de les emissions de Catalunya Ràdio i TV3 al País Valencià. La moció es va aprovar, i va servir per conèixer de primera mà la raó de la curiosa abstenció del PP de Malgrat que tot d'una és català, catalanista i porta barretina. Tot un dispendi tenint en compte que es prodiga poc donant explicacions. 

Finalment, la Moció de CIU, ERc i ICV-EUa en suport de la proposta per presentar a la mesa del Congrés de Diputats la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum  sobre el futur polític del nostre país, que es va aprovar amb 10 vots a favor (5 CiU, 3 ERC, 1 ICV-EUa i 1 PSC), 6 en contra (PSC-PP) i 1 abstenció (PSC). Radiografia absoluta del que està pasant dins el PSC. No sabem si al regidor desobedient el faran seure a la cadireta de pensar com als diputats. 

Moció de CIU, ERC i ICV-EUa d'adhesió al pacte nacional pel dret a decidir (9 SI, 6 NO i 2 abstencions). Feu càbales. I, per acabar, moció d'urgència en defensa de la immersió lingüística davant els atacs judicials que representa la sentència del TSJC imposant un 25% de quota en castellà (aprovada per 9 SI, 8 NO). 

Al torn de precs i preguntes vam interpelar sobre 2 qüestions: 1-que s'arranji i es faci accessible el pas entre l'Avinguda Costa Brava i l'Avinguda Tarragona, a l'altura de l'antiga caseta d'informació, per evitar que la gent hagi de passar ensopengant per sobre de la zona enjardinada. 2- Sobre la situació a la zona de càmpings donat que hem demanat formalment una reunió informativa i no se'ns ha convocat a la trobada amb l'UPC que aquest mateix dilluns va tenir lloc a l'Ajuntament. 

DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER 2014

Tinc gravat cada instant d’aquell dilluns de setembre que va capgirar la nostra vida. Allà fora tot era perfecte. Feia un sol esplèndid, el cel era d’un blau intens, i la vida bategava més enllà dels vidres de la tercera planta de l'hospital. Des d’aquell punt podia veure el campanar de l’ església de Calella, el mar que brillava encegador, l’horitzó, la filera d’edificis, els cotxes en filera com formigues a munt i avall per la carretera Nacional II. Ho mirava tot fixament, immòbil, incapaç de sentir, de dir, de fer, de plorar. Tot semblava formar part d'un decorat absurd. A vegades, la pròpia vida sembla absurda. Incomprensiblement, a fora tot era perfecte i el sol lluïa, però jo sentia aquell fred immens com un ganivet clavat al mig del pit. Fred a les mans, a l'ànima, al cor. Un fred gèlid, contundent, com les paraules i el diagnòstic. Com tornar a l’habitació i mirar-li als ulls? Com explicar?. Desprès van venir una successió de dies, uns que ens deixaven esclafats a terra i d’altres més esperançats. No ho vam amagar ni ocultar. Hi ha qui no parla de la malaltia. Nosaltres ho vam fer sempre amb naturalitat. Vam parlar molt, suficient per entendre el que va ser una autèntica lliçó de coratge i valentia. Ara transito la vida molt lleugera d’equipatge. Sé del cert que el més valuós són els afectes i no fallar a qui t’estimes. Tota la resta és prescindible.

BRETOLADES O GRAFFITIS?

Potser els graffitis donen color a les ciutats i tapen la grisó dels espais urbans. De fet, avui no sempre són malvistos i es dona la paradoxa que molts consistoris acaben pagant la neteja dels graffitis fets a llocs publics, mentre per altra banda organitzen tallers per joves graffiters i habiliten espais on puguin expressar-se. No ho veig malament. Recordo que fa uns anys vaig deixar pintar les parets del garatge de casa a uns joves posant certes condicions que sempre van respectar. Ara bé, no confondre els dibuixos, si us plau, amb els tags o altres bretolades, aquesta mena de gargots negres que apareixen per tot arreu i embruten les parets, portes i mobiliari urbà dels municipis. A Malgrat vivim darrerament una revifada de pintades i gargots. I què dir dels que demanen canviar el món embrutant les parets de casa dels altres?. Quina manera tant estranya de reivindicar un món millor fastiguejant al teu veí, no?. Veritablement, alguns punts s'han convertit en punts negres en els que un dia pintes i l'endemà embruten. Ho he vist fa poc a la façana d'un edifici veí. Van acabar de pintar la façana i a les poques hores totes les parets eren guixades.

Ningú se n'escapa. Aquest matí a l'arribar a la feina m'he trobat aquesta sorpresa que decora la persiana del despatx, però al móbil tinc desades un munt d'imatges de gargots, escrits i bretolades aparegudes darrerament a Malgrat. Fa poc vaig manifestar la preocupació per aquesta revifada d'actes incívics a la policia i al regidor corresponent. Serà casualitat, però la mateixa setmana es van afanyar a difondre que l'Ajuntament posava en marxa una campanya de neteja dels espais i mobiliari municipal. Benvinguda aquesta campanya, però no serà suficient. Fer xerrades i tallers està bé, però crec que cal complementar-ho amb accions més decidides. Tenim ordenances que caldria també aplicar, sobretot quan algunes pintades afegeixen clarament la signatura dels autors.