dilluns, 25 de novembre del 2013

25 NOVEMBRE. NO SÓN XIFRES, SÓN DONES

El 25 de novembre és la data escollida pels organismes internacionals, governs i associacions de dones per unir forces i fer visible a tota la societat el problema de la violència de gènere, amb l'objectiu de reflexionar sobre les diferents formes en què es manifesta la violència contra les dones a tot el món, la impunitat i la prevenció.

Però sobretot, el 25 de novembre és un record i homenatge a totes les víctimes, perquè avui els mitjans ens parlaran de xifres i estadístiques, però darrera cada xifra cal recordar que també hi ha un rostre, una vida i un nom. Una dona.

El 25 de novembre és un dia per recordar que podem fer molts actes i ens podem omplir la boca de solidaritat i compromís contra la violència vers les dones, però no és suficient. Cal disposar de mitjans per continuar lluitant contra aqesta realitat i, sobretot, cal continuar educant en la convivència i la no discriminació.

dimecres, 20 de novembre del 2013

UN ANY DE TAXES JUDICIALS

Avui els advocats de l’ICAB hem mostrat el nostre rebuig i malestar pel primer any d’aplicació de les taxes judicials i de retruc per la situació actual de la justícia, en general. Fa un any que s'apliquen les taxes i, certament, no hem vist cap benefici o millora en el funcionament i la qualitat del sistema. Molt al contrari les taxes només han servit per privar als ciutadans de l'accés a la justícia. Sempre penso que quan la Justícia porta els ulls tapats per alguna cosa ha de ser. De fet, el símbol de la justicia és una balança en perfecte equilibri. L’equitat i l’equilibri. I, quin equilibri i equitat vols que hi hagi en un món que facilita l'accés a la justicia segons la cartera?. 

Com diu el Manifest, "l'agilització de l'administració de justícia no pot fonamentar-se en l’establiment de barreres econòmiques sinó en la transformació de l'actual estructura obsoleta i ineficaç, apostant per la implantació de noves formes d'organització que fomentin un servei públic accessible i eficaç, destinant les dotacions i mitjans adequats per a això".

En la lectura del manifest, el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha criticat que la imposició de la taxa judicial no ha comportat cap de les millores que estaven previstes pel ministeri de Justícia. Els Jutjats segueixen col·lapsats, la justícia s'administra lentament i amb poc rigor, i tampoc s' ha aconseguit la recaptació inicialment prevista.


Avui s'ha demanat al ministre de Justícia què derogui la llei de taxes judicials, tal com acaba de fer el govern francès, per ser una llei injusta, i perquè hi ha un clam unànime format per advocats, procuradors, jutges i secretaris judicials que ho reclamen. Lamentablement, esperar que aquest Ministre de Justícia, que dubto hagi trepitjat mai un Jutjat, escolti el clam serà molt esperar.

dilluns, 18 de novembre del 2013

NO M'AGRADEN ELS DILLUNS!



Avui és dilluns i plou. Una pluja bonica d’aquelles que deixa xops els carrers i que cau de forma musical. Des de l'escriptori miro com degota la pluja i el tràfec de cotxes i paraigües del carrer. No m'agraden els dilluns, penso. Quan era una adolescent sonava amb èxit una cançó dels Boomtown Rats que es deia  "I Don't Like Mondays". Una bona cançó inspirada en una història absurda i trista que va sonar molt i que tenia una tornada molt enganxosa.  “Tell me why I don’t like Mondays”. No sé perquè m’ha vingut al cap aquest matí aquesta cançó, però m’ha recordat que no m’agraden els dilluns. No m’agradaven quan tenia 15 anys i no m’agraden ara que en tinc uns quants més. Si a sobre plou, encara m’agraden menys.
La pluja és perfecte per estar en pijama prop del sofà, per contemplar el llagrimeig de l’aigua des de la finestra amb una tassa de cafè ben calent a les mans, per observar el cel gris, la persistència de les gotes omplint els bassals, per escoltar la música de les baranes, per sentir l’olor de terra mullada...., en definitiva, la pluja és per estar a casa, per devorar un bon llibre a la vora del foc, o per trobar un moment inspirador que et porti a escriure aquell vers, aquell poema que fa dies que et ronda pel cap.
Però la pluja no és per contestar un procediment ordinari, ni per arxivar diligències d’ordenació de qualsevol Jutjat, ni per examinar escriptures notarials. Hi ha res menys inspirador que això?. Però la vida és així. Avui és dilluns, plou, i tinc un escampall de papers desordenats a la taula. Haurem de posar-nos a la feina tot i que sigui dilluns. Tornem-hi!  Tell me why I don’t like Mondays”.    

dilluns, 11 de novembre del 2013

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

El Ple va començar que ja passaven uns minuts de les set de la tarda. Vam anar per feina i aviat es va aprovar per assentiment l’acta del passat Ple. 


Tot seguit, trobem el 2n punt consistent en una modificació pressupostària. Ràpidament es passa a votació sense cap mena d’explicació per part del govern municipal. Per alguns  no cal donar explicacions de les modificacions del pressupost. Vots a favor 8 (PSC i PP) i 9 vots en contra (CIU,ERC,ICV-EUa). La proposta no s’aprova i genera tota mena de ganyotes per part d’alguns membres del govern.



3er punt.- Modificació de les ordenances fiscals i preus públics que han de regir l’exercici 2014. El govern -tot i saber que la seva proposta no compta amb el suport de cap grup- la porta al Ple. El Secretari llegeix el punt de l’ordre del dia, el regidor promet ser breu i diu que la modificació és molt curta. Quan acaba fem l’anunci. Els grups de CIU, ERC i ICV-Eua presentem una esmena que recull  la rebaixa del tipus de l’IBI. L’interventor diu que l’ha d’informar. Li contestem que estem dins de la legalitat. Finalment, accepta que és legal. 

A partir d’aquest moment esclata un mostrari d’insults i desqualificacions per part del regidor d’hisenda. Irresponsables, pàrvuls, ridículs, incompetents, ....en fi, res de nou. Però, què proposa realment l’esmena?. Ah, senyors, això és el que menys interessa al govern. L’esmena proposa simplement fixar el tipus de gravamen de l’IBI per als béns urbans en el 0,792 %. Efectivament, això suposa una rebaixa, però res que l’Ajuntament no pugui assumir. De fet, l’objectiu és compensar la pujada extraordinària del rebut de l’IBI que els malgratencs hem patit aquests darrers dos exercicis. El govern proposava rebaixar el gravamen al 0,83% i crear una bonificació del 5% de l’IBI per a famílies en una situació econòmica difícil. Doncs bé, finalment, l'oposició millora la proposta del govern i les ordenances 2014 incorporen la proposta del govern i la de l’oposició. Les famílies de Malgrat gaudiran d’una rebaixa impositiva del 10% de l’IBI i, a més, si justifiquen que la seva situació econòmica està dins els paràmetres que s’han fixat tindran una bonificació del 5% del rebut de l’IBI. 


No es pot negar que el debat d’aquest punt va ser molt mogut. Corredisses, enuig, amenaces, mentides....Molts nervis. Això sí, ningú ens va donar explicacions de que ha passat amb els diners recaptats els darrers 2 anys de manera extraordinària. –“La despesa s’ha incrementat”, diuen. Doncs, des de CIU demanem un canvi de model de gestió de l’Ajuntament on s’aposti per la contenció de la despesa i no pas per incrementar impostos. No es pot carregar només a les esquenes dels ciutadans la mala gestió i les conseqüències de l’actual context. 


4rt. Punt. Aprovació de la revisió del padró Municipal d’habitants. Unanimitat. Punt 5, aprovació del reglament d’honors, distincions i reconeixements de la policia local de Malgrat. S’aprova per 14 vots a favor i 3 abstencions d’ERC.
Punt 6è, Refús del full d’apreuament per l’expropiació de terrenys afectats per l’execució del Projecte de remodelació urbana de l’Avinguda Verge de Montserrat. S’aprova amb l’abstenció de CIU i ERC.


, resolució d’un recurs interposat contra una sanció per incompliment de la normativa de tinença de gossos perillosos.

Punt 8è, Moció del G.M. de CIU en defensa del manteniment de les pensions de jubilació.  El govern espanyol ha endegat una reforma unilateral del sistema de pensions que empobreix i castiga a les persones grans i trenca el Pacte de Toledo. La proposta de Rajoy tindrà un impacte evident en moltes llars econòmicament vulnerables. S’aprova la Moció amb 15 vots a favor PSC,CIU,ERC,ICV-EUa  i l’abstenció del PP .


, Moció del G.P.M. d’ERc de suport a l aquerella contra l’estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del president Companys. S’aprova per 15 vots a favor PSC,CIU,ERC,ICV-EUa i 2 vots en contra del PP.

10è, Moció a favor de la creació del Consorci Cadastral de Catalunya. S’aprova.


Finalment, es porta a debat en el punt 11è la Moció conjunta que presenten CIU, ERC i ICV-EUA que insta a l'Ajuntament de Malgrat a emprendre les accions necessàries per garantir i conservar el pont del carrer Passada.  Uf!. La Sra. Campoy entona un càntic espiritual. -"Assumeixo la responsabilitat". Fins a 35 vegades afirma que ha d’assumir la responsabilitat de l’enderroc fallit del pont. Reconeix que no estava contemplat al projecte, però que es tractava de fer una millora. Una millora?. Des de quan fer un nyap és una millora?. Confessen sense cap vergonya que no disposaven de cap informe tècnic i que tot i així van tirar pel dret i van ordenar enderrocar els murs del pont sense saber que eren paret de l'estructura. Al descobrir que es posava en risc la seguretat del pont amb la seva acció van córrer a reposar el pont. I ens diuen irresponsables als altres!. Ara faran estudis. Mare de Déu!. El debat posa de manifest que a vegades els nostres governants tenen idees brillants i s’encén la bombeta. Ens quedem més tranquils. El regidor d’obres públiques i altres coses es fa el graciós i retreu que no es va incloure el pont al catàleg. Ai, Senyor!. El Regidor de governació intenta introduir l'elemnt de a seguretat al debat i fer una mica de por. Miri senyor meu, aquestes alçades no poden venir amb un recurs tant gastat. Si de veritat els preocupés la seguretat no s’haurien carregat el pont sense fer un estudi previ. Ara volen demanar un estudi de càrrega. A bones hores! . En fi, que s’aprova la moció amb gran disgust del govern i s’acaba un Ple molt llarg i complicat amb moments de gran tensió.