El
dia té regust de tristesa. M’he despertat sota el nòrdic sense la teva
abraçada. Ningú ha pronunciat fluixet l’apel·latiu afectuós que
tant m’empipa. De fet, he intentat no pensar-hi gaire. Fa dies que em limito a
concentrar-me en cada pas i prou. Quants dies i setmanes han passat?. Tot
passa de llarg. El concepte del temps només s’esvaneix quan tanco els ulls ben fort i puc imaginar el teu rostre. Sembla fàcil viure, però no ho es. Avui fa 25
anys que ens vam casar i res serà com vam somiar.
